En un habitatge hi
sol haver radiacions de mena diversa que afecten la salut.
Entre aquestes, la
del gas radó, un element radiactiu present en molts edificis. Pertany al grup
dels gasos nobles i esdevé la causa del 10% dels càncers de
pulmó.
Penetra a
les cases a través de materials de construcció que el contenen (com, per
exemple, el granit, les pissarres o el formigó) o a través de la terra. Els
sòls granítics, de sauló, de roques amb molts fosfats, de determinades argiles
i les zones amb falles són rics en aquest element, que és incolor, inodor i
insípid.
Com que
pesa set vegades i mitja més que l’aire, tendeix a acumular-se a les zones
baixes dels edificis i als espais mal ventilats.
La
presència del radó a l’aire interior de les construccions es va començar a
documentar l’any 1950. A la dècada dels 70 es va iniciar la recerca sobre
aquest tema. Als Estats Units, aquest problema va tenir molta repercussió
pública després que l’any 1984, durant una inspecció de rutina en una central
nuclear, es localitzés un treballador contaminat amb radiactivitat i es
determinés que el motiu d’aquesta afectació era l’alta concentració de gas radó
al seu domicili.
La unitat
de mesura del radó és el Becquerel per metre cúbic (Bq/m3). Els valors màxims
permesos per la UE són de 400 Bq/m3 a edificis antics i de 200 Bq/m3 als nous.
Tanmateix, l’Organització Mundial de la Salut
recomana prendre mesures correctores a partir dels 100 Bq/m3.
A Espanya
no s’inclou aquest aspecte al Codi Tècnic d’Edificació. Sí que es tracta, però,
a las “Normas do hábitat Galego”, ja que Galícia és una zona molt radiactiva (s’hi
estableix una mitjana de 360 morts anuals a causa del gas radó).
Disposar d’una
bona ventilació és la millor manera de protegir-nos d’aquesta contaminació.
També, hi ha solucions constructives.
Si mai hem
d’edificar, comprar o reformar una casa, cal tenir tot això en compte i cercar
assessorament expert.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada