Hi ha constància que a Sumèria (3.000 a.C) ja en feien. Els egipcis el creaven barrejant aigua, oli i ceres. A Pompeia, se’n a descobrir una fàbrica. Al segle VII, hi havia una indústria potent a Espanya i a Itàlia (entre d’altres, el preparaven amb oli d’oliva, seguint la tradició musulmana). Al segle XV, sorgeix el sabó de Marsella, compost d’una mescla de greixos vegetals. Durant la Segona Guerra mundial, els americans van desenvolupar el primer sabó dermatològic.
Ara bé, encara que sembli un contrasentit, sabó i salut no sempre van junts.
El perquè el trobem no en el sabó per se sinó en els productes que la indústria hi afegeix. En el cas dels detergents:
- Fosfats: Per estovar l’aigua i augmentar l’eficàcia del detergent. En arribar al medi natural provoquen el naixement d’algues, que acaben amb l’oxigen i perjudiquen la fauna aquàtica.
- Tensoactius: Dissolen el greix i la brutícia, però s’obtenen del petroli.
- Blanquejants: Normalment derivats del clor. S’acumulen tant a l’organisme com als ecosistemes.
- Agents antibacterians: Alteren els ecosistemes i afavoreixen l’aparició de bactèries resistents als antibiòtics.
- Perfums, conservants, colorants: Poden provocar al·lèrgies, alterar el sistema endocrí i concentrar-se als teixits corporals.
Una alternativa més saludable és l’ús alguns remeis casolans a l’hora de netejar la llar i la roba:
- Bicarbonat sòdic: Barrejat amb aigua, dissol la brutícia i el greix i elimina males olors.
- Vinagre blanc: Barrejat amb aigua al 50%, neteja vidres i miralls, desinfecta i suavitza la roba.
- Suc de llimona: Si se n’afegeixen 50 ml a la rentadora, blanqueja i treu taques.
- Sifó: Neteja l’acer inoxidable i la plata i treu les taques de greix.
- Olis essencials: Afegits a qualsevol producte de neteja, desinfecten i aporten perfum natural.
@fengshui@montsemilian.com
wwww.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada