Astrologia xinesa: Temps i paciència

Si la setmana passada parlava de la diferència entre el Nord geogràfic i el magnètic, que s’ha de tenir en compte en fengshui, avui ho faig de la diferència horaria, que cal contemplar en calcular una carta astral.

Com ja sabeu, l’hora que assenyalen els rellotges no sol coincidir amb la solar. Aquesta última és la que hem d’anotar per treballar bé l’astrologia. Per sort, avui dia es disposa d’eines per no equivocar-se, des de programaris fins a pàgines d’Internet, en les quals hi ha tota la informació al respecte. Us recomano www.timeanddate.com, en què es pot consultar quina hora és a qualsevol punt del planeta a més de saber l’horari d’estiu de cada país al llarg dels anys.

Abans de l’1 de gener de 1901, l’hora oficial a Espanya era la del Meridià de Madrid (3º 41’ Oest). A partir de les 00:00 hores d’aquest dia, però, s’adopta l’hora del Meridià de Greenwich (0º), que equival a la zona d’Europa Occidental.

El 15 d’abril de 1918 s’introdueix per primera vegada l’horari d’estiu o DST (de l’anglès Daylight Saving Time), que consisteix en avançar una hora el rellotge durant els mesos estiuencs.

A partir del 16 de març de 1940, a les 23:00 hores, s’adopta l’hora del Meridià 15º Est, que correspon a Centre Europa. Amb això, s’avança una hora de forma permanent durant tot l’any.

L’horari d’estiu ha anat variant segons les èpoques. No n’hi va haver entre 1930 i 1936. Durant la Guerra Civil, va anar variant i Zona Republicana i Zona Nacional no sempre seguien el mateix criteri. Després del final de la Guerra, va fluctuant. No n’hi ha, per exemple, ni l’any 1941, ni entre 1947 i 1948, ni entre 1950 i 1973.

Des de 1974 es generalitza força a causa de la primera crisi del petroli, quan la majoria de països decideixen avançar rellotges per aprofitar millor la llum del sol i estalviar energia.

El 2018 la Comissió Europea va aprovar l’eliminació d’aquest canvi per al 2019. Tanmateix, ara per ara, no se sap quan Espanya adoptarà aquesta mesura.

Per tant, si us voleu dedicar a l’astrologia, sincronitzeu els vostres rellotges i carregueu-vos de paciència.

Si desitgeu fer-vos la vostra carta de 4 pilars, contacteu-me sense cap mena de compromís.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Per si perdeu el Nord

Heu sentit a parlar mai de la declinació magnètica? Es tracta de l’angle comprès entre el Nord geogràfic i el magnètic. Aquest darrer és el que ens assenyala la brúixola.

Aquesta peculiaritat es té en compte en l’aeronàutica, però també en fengshui, ja que, en realitzar un estudi aprofundit, s’ha de mesurar l’orientació cardinal exacta de la façana de l’habitatge en qüestió.

Com que la brúixola ens dona la lectura magnètica, i el que necessitem és la geogràfica, és precís saber quina declinació magnètica hi ha en un lloc i en un moment concrets per tal de fer els càlculs de manera correcta. Es diu que aquesta variació és positiva quan el Nord magnètic es troba a la dreta, a l’est, del geogràfic; i negativa quan es troba a l’esquerra, a l’oest.

En trobareu calculadores a les xarxes. Us recomano aquesta: https://www.magnetic-declination.com

Hi acabo de consultar la de Valls i em diu que és positiva, de + 1º 12’. Per tant, si feu servir una brúixola en aquesta població, haureu de restar, a la lectura que us doni, 1 grau i 12 minuts per anotar correctament l’orientació que desitgeu mesurar. Amb els anys, però, això s’anirà modificant.

I és que la declinació magnètica varia amb el temps i l’espai i pot fluctuar de 2 a 25 graus en cent anys. Canvia més lentament als llocs que es troben més allunyats dels pols magnètics. Els experts apunten com a causes el flux intern del nucli de la Terra i els dipòsits de ferro i magnetita que hi ha la superfície terrestre.

Com a curiositat, dir-vos que a Londres, és de +0º 17’; a Melbourne, de +13º 51’; a Tokio, de -7º 42’; i a Johannesburg, de -20º 22’.

Per trobar el Nord, doncs, ens calen una brúixola i una bona calculadora de declinació magnètica.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

 

Feng Shui viscut: Una sala d'estar real

Fa un parell de mesos, la imatge que acompanya aquest article va donar la volta al món i diversos mitjans se’n van fer ressò.

Extreta del compte d’Instagram de la família real (@theroyalfamily), mostra la princesa Anna, acompanyada del seu espòs, l’almirall Sir Tim Lawrence, al sofà de casa seva donant suport a l’equip de rugbi d’Escòcia, ja que n’exerceix de patrona i la pandèmia no li permetia d’assistir-hi en persona.

La sala d’estar real, en tots els sentits de la paraula, va suscitar comentaris oposats entre els seguidors del compte. Mentre hi va haver qui trobava l’habitació acollidora, d’altres opinaven que estava massa atapeïda d’objectes i desendreçada.

Per deformació professional, i deixant de banda els gustos personals, no puc evitar d’observar-la des del punt de vista del fengshui.

Entenc que algú li pugui semblar que aporta calidesa, perquè es veu un espai on s’hi fa vida, lluny de l’asèpsia regnant en salons que es fan servir, posem per cas, per a recepcions oficials. Ara bé, no estaria de més fer-hi una bona repassada i alliberar-la de molts elements.

Ofereix sensació de desordre i, com sempre dic, casa endreçada, ment endreçada. Hi ha piles de papers en diferents zones, també al costat d’on seu la princesa, tot obstruint el sofà. Un bloqueig que potser reflecteix, en no deixar lloc per a ningú més, les ganes de la parella de romandre sols i tranquils. Curiosament, el que no permet la publicació de la fotografia.

I aquest no esdevé l’únic entrebanc. Si mireu la porta d’accés a l’estança, en obrir xoca amb una cadira. També, hi ha un moble entre el televisor i la prestatgeria del racó del fons, els armaris de la qual no es podran obrir fàcilment. Tot això representa obstacles i dificultats.

Per acabar, crida l’atenció com cap dels dos no és a la butaca que queda d’esquena a la porta. Entre d’altres raons, perquè qualsevol persona que hi segui s’hi sentirà incòmoda. Situar-nos d’esquena a un accés sempre farà que la nostra energia es desgasti més i, en conseqüència, ens sentim més fatigats.

Si casa nostra parla de nosaltres, deduïu vosaltres mateixos què ens diu aquesta llar dels seus habitants.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Astrologia xinesa: Missatgers del cel

 

Avui, una mica d'història: els orígens de l’astrologia xinesa.

Al segle II a.C. un munt d’observadors que treballaven per a Sima Qian observaven amb deteniment, no només els moviments del Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles, sinó també tots els fenòmens que es produïen a la volta celeste, com els núvols o la pluja d’estels, entre d’altres

I és que tots ells es consideraven missatges del cel (el que anomenaven el “mandat celestial”), dels quals depenia la presa de decisions de l’Emperador sobre aspectes tan importants com signar o no un tractat, casar-se amb aquesta o aquella esposa o anar a la guerra.

Sima Qian (145 – 85 a.C.) fou un historiador -segons els entesos comparable en rellevància al grec Herodot- i astrònom destacable, que comptava amb un equip de vint-i-vuit ajudants. Tant ell com el seu pare van exercir d’astròlegs de la Cort per a la dinastia Han. A Qian s’atribueix, també, la reforma del calendari xinès. En aquell moment, a l’any 104 a.C., va esdevenir revolucionari respecte del tradicional,  ja que aquest estudiós va concloure que un any consta de 365,25 dies i un mes, de 29,53.

En aquella època, estudiar el cel era prohibit a qualsevol persona que no formés part del gremi d’astròlegs imperials. Ho consideraven un delicte d’espionatge i traïció que es penalitzava amb la mort.

Si viatgem encara més lluny en el temps, els antics xamans ja van dibuixar els recorreguts del Sol i de la Lluna al damunt de fragments d’ossos, que feien servir per a fer prediccions. Les respostes d’aquests oracles són alguns dels exemples més antics d’escriptura xinesa de què es té constància.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Astrologia xinesa: El zodíac xinès

L’element més conegut de l’astrologia xinesa és el seu zodíac, una successió de dotze animals: la Rata, el Bou, el Tigre, el Conill, el Drac, la Serp, el Cavall, la Cabra, el Mico, el Gall, el Gos i el Porc. No endebades la paraula grega Zodiakós significa “el camí dels animals”. Curiosament, a l’occidental no tot són animals, ja que algun dels signes equival a un objecte (Balança) i d’altres a figures humanes (Bessons, Verge. Sagitari -l’arquer- i Aquari -el portador d’aigua-).

En termes històrics, aquest aspecte més popular de l’astrologia xinesa és relativament recent i s’incorpora entre principis i mitjans del segle XX. Als escrits clàssics de fa més de 2.000 anys es fa servir una altra nomenclatura.

Els estudiosos del tema apunten que, en origen, els dotze animals corresponien a tòtems de diferents tribus. El fet de parlar d’aquests animals en concret va més enllà dels límits de la Xina i arriba fins a Mongòlia, Sibèria, Turquia i l’Iran.

L’única coincidència amb l’horòscop occidental és que en tots dos hi ha un bou. Si bé aquest equival a una franja d’estrelles per la qual es desplacen el sol, la lluna i els planetes, el xinès s’assembla a una mena de calendari.

Té a veure amb hores, estacions i constel·lacions. Així, com que els rossegadors acostumen a estar més actius a la nit, la Rata representa activitat i també la nit. El Bou correspon al mes en què aquests animals ajudaven a llaurar els camps. El Tigre representa el moment en què comença l’any nou i sembla ser el que compta amb més autoritat per a presidir-lo. El Drac i la Serp tenen a veure amb les constel·lacions que es poden veure als mesos d’abril i maig respectivament.

Més articles sobre astrologia xinesa, en aquest enllaç.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com