Al segle II a.C. un munt d’observadors que treballaven per a Sima Qian observaven amb deteniment, no només els moviments del Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles, sinó també tots els fenòmens que es produïen a la volta celeste, com els núvols o la pluja d’estels, entre d’altres
I és que tots ells es consideraven missatges del cel (el que anomenaven el “mandat celestial”), dels quals depenia la presa de decisions de l’Emperador sobre aspectes tan importants com signar o no un tractat, casar-se amb aquesta o aquella esposa o anar a la guerra.
Sima Qian (145 – 85 a.C.) fou un historiador -segons els entesos comparable en rellevància al grec Herodot- i astrònom destacable, que comptava amb un equip de vint-i-vuit ajudants. Tant ell com el seu pare van exercir d’astròlegs de la Cort per a la dinastia Han. A Qian s’atribueix, també, la reforma del calendari xinès. En aquell moment, a l’any 104 a.C., va esdevenir revolucionari respecte del tradicional, ja que aquest estudiós va concloure que un any consta de 365,25 dies i un mes, de 29,53.
En aquella època, estudiar el cel era prohibit a qualsevol persona que no formés part del gremi d’astròlegs imperials. Ho consideraven un delicte d’espionatge i traïció que es penalitzava amb la mort.
Si viatgem encara més lluny en el temps, els antics xamans ja van dibuixar els recorreguts del Sol i de la Lluna al damunt de fragments d’ossos, que feien servir per a fer prediccions. Les respostes d’aquests oracles són alguns dels exemples més antics d’escriptura xinesa de què es té constància.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada