Més enllà del Feng Shui: Secrets per a una joventut eterna (i 3)

Als meus dos articles anteriors parlava dels Cinc Ritus Tibetans i en descrivia els tres primers. Avui n’explico elquart i el cinquè. Tots es poden fer en un espai petit.

El seu objectiu és que el nostre sistema energètic funcioni de forma òptima per tal que el cos i la ment també ho facin de la mateixa manera i gaudim d’una vida llarga i amb salut.

El quart es fa així:

- Seiem a terra, amb les cames juntes i rectes esteses al nostre davant; les mans amb el palmell a terra, a tocar dels nostres malucs i amb els dits apuntant endavant; i la barbeta al més a prop possible del pit.

- Deixem caure el cap cap enrera, agafem aire, alcem el malucs i dobleguem els genolls. Els peus han de quedar plans a terra; els braços, estirats, amb els palmells de les mans a terra; la columna vertebral, recta; els braços i les cames (de genolls en avall), perpendiculars entre ells.

- Exhalem mentre tornem a la posició inicial.

- En acabar les vint-i-una repeticions, col·locar les mans sobre els malucs, inspirar profundament pel nas i expirar per la boca, oberta en forma circular.

I el cinquè consisteix en:

- Estirar-se boca terrosa, recolzar-se sobre els palmells de les mans i sobre els dits, doblegats, dels peus.

- Estirar els braços de manera que el tors s’aixequi del terra.

- Inhalar al mateix temps que s’alcen els malucs i es coloca la barbeta contra el pit. El cos ha de quedar en forma de ve baixa invertida.

- Exhalar mentre es retorna a la postura de partida. És important que cames i braços no es dobleguin en cap moment i que només els palmells de les mans i els dits dels peus estiguin sempre en contacte amb el terra.

En acabar les vint-i-una repeticions, fer el mateix que a l’exercici anterior.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Secrets per a una joventut eterna (2)

A l'article anterior parlava dels Cinc Rites Tibetans i n’explicava el primer. Avui en descric el segon i el tercer. Tots ells són senzills i es poden realitzar en un espai petit. De cadascun se n’han de fer vint-i-una repeticions.

El seu propòsit és que el nostre sistema energètic funcioni de forma òptima per tal que el cos i la ment també ho facin de la mateixa manera.

El segon exercici consisteix en:

- Estirar-nos de panxa enlaire, amb les cames juntes i rectes i els dits dels peus apuntant cap amunt,

- Agafar aire mentre alcem, alhora, les cames i al cap. La barbeta ha d’arribar el més a prop possible del pit i les cames el més amunt possible, però ben estirades, sense doblegar els genolls.

- Deixar anar l’aire mentre baixem, molt a poc a poc, cap i cames fins assolir, de nou, la posició original.

- En acabar les vint-i-una repeticions, col·locar les mans sobre els malucs, inspirar profundament pel nas i expirar per la boca, que obrirem com si anéssim a pronunciar la lletra “o”.

I el tercer es fa així:

- Ens posem de genolls, amb els dits dels peus doblegats de manera que es recolzin al terra; el genolls separats uns quinze centímetres; les mans a les cuixes, sota els glutis; la columna vertebral ben recta i el cap inclinat, amb la barbeta a tocar del pit.

- Inhalar mentre movem el cap enrere, doblegant una mica l’esquena, sense excedir-nos. Podem recolzar el pes del cos a les mans.

- Exhalar mentre retornem a la postura inicial.

- En acabar les vint-i-una repeticions, fer el mateix que a l’exercici anterior.

Els dos exercicis que manquen, al proper article.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Secrets per a una joventut eterna

La recerca de la joventut perdurable, encara que cada vegada es fa més palesa, no pertany en exclusiva als nostres dies, sinó que és tan vella com el món. Tant és així que al relat més antic de què es té constància, l’epopeia sumèria de Guilgameix (2.500 - 2.000 aC), l’heroi ja busca una flor màgica que li ha de retornar la jovenesa.

Al llarg del temps, a banda de mètodes que tenen a veure estrictament amb la cosmètica i la intervenció quirúrgica, n’han sorgit d’altres relacionats amb l’estil de vida, la pràctica de determinats exercicis i el treball a partir de la pròpia energia.

Els Cinc Ritus Tibetans s’inclouen en les dues darreres categories. Diu la llegenda que el coronel Bradford, retirat de l’exercit anglès, va emprendre un viatge cap a la serralada de l’Himàlaia per arribar a un monestir i descobrir el secret dels seus lames que, tot i la seva edat avançava, mantenien una aparença jove.

No se sap si aquest personatge va existir o no. El que sí que és real és el mètode que suposadament va portar a Occident. Es tracta de cinc exercicis molt senzills, ideals per ser realitzats amb poc temps i en un espai reduït. De cadascun se n’han de fer vint-i-una repeticions. El seu propòsit és que el nostre sistema energètic funcioni de forma adequada.

El primer consisteix en:

- Dempeus, estendre els braços de manera que creem la forma de creu, amb els dits junts i els palmells de les mans apuntant cap al terra.

- Girar d’esquerra a dreta, com si fóssim una hèlix. Si no hi estem acostumats, no hem de començar fent-ho vint-i-una vegades. Més aviat convé començar amb cinc o sis girs i anar-los augmentant dia a dia.

- En acabar de donar voltes, col·locar les mans sobre els malucs, inspirar profundament pel nas i expirar per la boca, que obrirem com si anéssim a pronunciar la lletra “o”.

Els exercicis que manquen, en propers articles. Entretant, us animeu a provar aquest?

 fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Pros i contres del concepte obert

Hi ha una tendència en interiorisme que s’anomena “concepte obert”. Consisteix en eliminar envans i parets de manera que diferents estances, com la sala d’estar, la cuina i el menjador, en configurin una de sola. Com totes les coses, presenta avantatges i inconvenients.

Al seu favor es pot dir que ajuda a aprofitar millor l’espai i que el fa semblar més gran. També, que permet gaudir dels moments compartits amb més comoditat. Per exemple, és possible cuinar mentre es vigila els infants que juguen, fan deures o miren la televisió o mentre es conversa amb familiars o convidats. Menys pràctic resulta barrejar la cuina amb d’altres zones si l’olor de menjar ho impregna tot.

A totes aquestes conclusions s’hi arriba només amb sentit comú. Ara bé, què opina el fengshui d’aquesta manera d’enfocar l’arquitectura d’interiors? Per descomptat que personalitza les recomanacions relatives a la distribució (portes, recorreguts, usos) perquè cada habitatge té el seu propi mapa energètic, que cal calcular, i un part dels consells s’han d’oferir a partir d’ell.

Tanmateix, aquests són un parell d’aspectes bàsics a considerar. Si, en accedir a casa nostra, el que es veu pertany al terreny de la intimitat (com en el cas de la imatge que il·lustra aquest article, si fos feta des de la porta), sense rebedor que faci de filtre, l’energia s’escapa. Per energia s’entén allò que dona vida, salut, bones relacions i prosperitat.

D’altra part, si, a més, en obrir la porta, al fons, observem una obertura a l’exterior (com seria el cas de la foto que acompanya aquest article, si s’obrissin les persianes), aleshores l’energia també marxa. Per entendre com aquesta es mou, s’ha de saber que fa el mateix recorregut que fa la mirada. Imagineu, doncs, les persianes obertes amb vistes. No us sembla que, en entrar, probablement els ulls s’adreçarien cap a fora? Un dels principis bàsics del fengshui diu que cap on va l’atenció va l’energia, que convé preservar.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com