Més enllà del Feng Shui: El somni conscient

Aquesta setmana he descobert el ioga nidra. Hi ha qui l’anomena el “dormir del iogui”. És una pràctica de meditació que té el seu origen a l’Índia, on va ser creada per Swami Satyananda Saraswati (1923-2009).

A rel d’una experiència personal va percebre que el somni no és ben bé un estat d’inconsciència. A partir d’aquí i sobre la base del coneixement dels antics textos tàntrics, va desenvolupar el ioga nidra adaptant-lo de manera que qualsevol persona el pogués practicar sense interferències culturals o religioses.

Es tracta d’una eina poderosa per a l’autoconeixement, el benestar i la salut. Tan sols cal estirar-se i, sense adormir-se, deixar-se guiar per la veu de l’instructor. Així, la consciència se situa en un punt entre la vigília i el son.

Durant la sessió, el cervell, primer, emet ones alfa i produeix l’alliberament de serotonina, que porta a un estat de pau interior. La sensació de calma i relaxament que segueixen porten a l’emissió d’ones delta, com si es tractés d’un somni reparador.

Quan s’és un practicant avançat, aquesta tècnica permet accedir al subconscient i fer un treball personal profund.

Si us interessa saber-ne més, us recomano el llibre que apareix a la fotografia: Yoga-Nidra. Una guia para la relajación profunda, d’Ana Sesma Nuez, publicat per Kairós.

Segons l’autora, que és facilitadora i formadora d’aquesta disciplina, els seus beneficis són molts, tant físics com mentals, emocionals, conductuals, energètics o espirituals i també contribueix a la millora del sistema nerviós. Sense anar més lluny, ajuda a disminuir l’estrès i l’ansietat i a no patir insomni.

fengshui@montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: L'espiritualitat nostra de cada dia

Quan es diu d’algú que és “molt espiritual” tot sovint es fa aquesta afirmació com donant per fet que ser així equival a ser molt millor que la resta dels humans. Sembla que no es té en compte que absolutament tothom és, a la força, espiritual i material alhora; al capdavall, som una ànima immaterial dins d’un cos físic.

No cal que digui que, per descomptat, trobo altament recomanable enfocar-se en la pròpia evolució espiritual (què haig de dir si em dedico al que em dedico). Ara bé, sempre sense perdre de vista que, mentre vivim en aquest món, no podem obviar la matèria. És més, el veritable mèrit no consisteix a estudiar molta filosofia, a meditar o a aprendre a canalitzar, sinó a aplicar aquests coneixements a la vida quotidiana. Aquest és, sense cap mena de dubte, el veritable repte.

Per força, ha de resultar més fàcil viure de manera zen en un retir de pau i tranquil·litat, lluny dels problemes mundans, que trobar l’equilibri mentre es banya un nen petit i, al mateix temps, se’n vigila un altre, es té cura de l’olla que hi ha al foc, sona el telèfon, truquen a la porta i s’està preocupat perquè s’és a punt de perdre la feina i hi ha una hipoteca per pagar.

Mantenir-se centrat quan hi ha dificultats no és gens fàcil. Lahiri Mahasaya (1828-1895), a la foto, era un iogui i guru hindú que es va conèixer a Occident gràcies a Paramahansa Yogananda (1893-1952), introductor del ioga al món occidental, que parla d’ell al seu llibre Autobiografia d’un iogui (1946). De la vida de Mahasaya sobta que es casés, fos pare de família i tingués una vida laboral plena d’ascensos al Departament Militar d’Enginyeria del govern anglès. Després de la feina, ensenyava ioga als seus deixebles al pati de casa seva.

Yogananda estava convençut que la missió de Mahasaya era esdevenir un gurú atípic per demostrar que es pot ser molt espiritual sense ser un asceta.

A mi m’agrada imaginar les persones com si fossin arbres, ben arrelades a la terra, fortes i resistents, però amb les branques orientades cap al cel.

fengshui@montsemilian.com

Feng Shui: De bonsais i altres espècies

Com molts ja sabeu, el fengshui és una disciplina xinesa de més de 3.000 anys d’antiguitat que harmonitza habitatges i locals amb l’objectiu que els seus ocupants disposin d’energia i salut i gaudeixin de bones relacions i d’una prosperitat sanejada.

“Fengshui”, doncs, esdevé el nom que rep aquest coneixement, per bé que, tot sovint, hi ha qui l’utilitza, de forma incorrecta, com a adjectiu; per exemple, quan algú diu “aquesta és una carbassa fengshui”, per referir-se a les carbasses que s’hi fan servir per neutralitzar l’energia de la malaltia, o quan afirma “aquest és un arbre fengshui."

Sense anar més lluny, això vaig sentir exclamar una senyora no fa gaire en veure una olivera podada com si fos un bonsai gegantí. Segur que n’haureu vist més d’una, ja que sembla que aquest estil s’ha posat de moda.

Res més lluny de la realitat, això d' "arbre fengshui”. Primer, perquè no tot allò que ve d’Orient ha de ser adient segons el fengshui. Així, la tradició dels arbres nans cultivats en una safata és d’origen japonès i el fengshui, xinès. Tot i que a molts occidentals els pot semblar que la cultura japonesa i la xinesa són iguals, japonesos i xinesos no ho comparteixen. És més, arrosseguen una bel·ligerància històrica que déu n’hi do.

Pel que fa als bonsais, no agraden massa als mestres de fengshui, ja que representen un creixement reprimit de forma artificial; al capdavall, com una mena de condemna a un arbre que havia de créixer i desenvolupar-se amb normalitat,

Més afí a la filosofia del fengshui seria aquesta frase de Martin Luther King (1929-1968): “Si sabés que el món s’ha d’acabar demà; jo, avui, encara plantaria un arbre”.

fengshui@montsemilian.com

Astrologia xinesa: Sou fidels a la vostra essència?

Aquest article podria començar com un acudit d’aquells que diuen: en què s’assemblen en Jack Skellington, alguns corrents filosòfics i una carta astral?

Tot va començar el cap de setmana passat, en el marc de la celebració de la festivitat de Tots Sants, quan vaig tornar a veure Malson abans de Nadal, un excel·lent film d’animació dirigit per Henry Selik. En ella, el protagonista, l’esmentat Jack, rei del món de Halloween, se sent una mica avorrit del seu paper fins que descobreix el món del Nadal i els contrastos que representa respecte del que està acostumat. En lloc de l’entorn fosc i sinistre en què viu, es troba amb la llum, els colors i l’alegria de les celebracions nadalenques. Així és que, amb molta il·lusió, convenç els seus veïns d’organitzar el Nadal. Si heu vist la pel·lícula, sabreu que aquest propòsit acaba resultant un desastre.

En el fons, ens parla d’un individu que s’aparta de la seva pròpia naturalesa i dels problemes que això li comporta, que, al final, el duen a redescobrir qui és en veritat i quina és la seva missió.

Molts són els pensadors que ens han recomanat de deixar fluir el que som: per exemple, des del pensament taoista.

Sense anar més lluny, quan calculo i interpreto una Carta de 4 Pilars, carta astral feta segons els principis de l’astrologia xinesa, el que s’acaba definint és la pròpia essència del consultant, les qualitats de la seva ànima. En la mesura que en sigui conscient i s’hi adapti, la vida li resultarà menys complicada.

A l’existència hi ha entrebancs i sofriment, però no necessàriament tant com ens han volgut fer creure. Malgrat el que a alguns els interessi vendre’ns, no hem vingut a patir. Si ens alineem amb el nostre full de ruta, el món és una mica més planer.

fengshui@montsemilian.com