Aquesta afirmació tan bonica és de Thich Nhat Hanh, un monjo budista nascut l’any 1926 al Vietnam a més d’activista per la pau, erudit, poeta, escriptor i promotor del budisme zen a Occident. Se’l considera la segona autoritat mundial sobre budisme al darrere del Dalai Lama i va ser proposat, sense èxit, per Martin Luther King per al premi Nobel de la Pau.
El 1942 entra en un monestir zen, el 1949 és ordenat monjo i, poc després, s’instal·la en un temple abandonat a Saigon. Entre 1960 i 1963 estudia religió comparada a la Universitat de Princeton i funda una universitat. En esclatar la Guerra del Vietnam inicia la seva missió pacifista que l’aboca a un exili molt llarg, que el durà a instal·lar-se a França el 1972 com a refugiat polític i a no poder trepitjar el Vietnam fins el 2005. El 1982 funda, a prop de Bordeus, la comunitat de meditació budista Plum Village (plumvillage.org), on viu, que ha esdevingut el monestir budista més gran d’Europa, amb més de dos-cents monjos i monges.
Autor d’un centenar de llibres, que podreu trobar fàcilment en castellà i en català, avui us vull recomanar Mi casa es el mundo, editat per Kitsune Books, en el qual comparteix, per primera vegada, la seva pròpia història. Amb un llenguatge amè i concís hi desfilen anècdotes breus que expliquen la filosofia que li ha servit per portar la pau a la seva vida.
Com diu una altra frase de Thich Nhat Hanh, “la nostra pròpia vida ha de ser el nostre missatge”. Això és el que Mi casa es el mundo fa al peu de la lletra.
Més articles sobre Thich Nhat Hanh en aquest mateix blog
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada