Més enllà del Feng Shui: La prosperitat

Es diu que no és més ric el que més té sinó el que menys necessita. Ser pròsper va una mica més enllà. Es tracta de cobrir necessitats, encara que no només les econòmiques. A la vida, a banda de diners, calen amics, suport, bona energia i d’altres.

Hi ha un relat anònim que corre per les xarxes que ho il·lustra molt bé. Diu que un pare amb una bona posició econòmica, va portar el seu fill a passar una temporada al camp amb una família humil, perquè conegués altres realitats.

Quan el va anar a recollir, mentre tornaven amb cotxe, l’home va preguntar al noi com havia anat l’experiència. El fill va contestar que molt bona. Aleshores, el pare li va demanar què n’havia après. I aquesta va ser la resposta:

“Nosaltres tenim un gos i ells en tenen quatre. Nosaltres tenim una piscina i ells tenen un riu d’aigua cristal·lina plena de peixos. Nosaltres importem llanternes de l’Orient per il·luminar el nostre jardí i ells fan servir les estrelles, la lluna i espelmes al damunt de la taula. El nostre pati arriba fins a la tanca; el seu, fins a l’horitzó. Nosaltres comprem el nostre menjar; ells, sembren i recullen el seu.”

I segueix enumerant tot de coses de què gaudeix aquella família fins que al final s’exclama: “Gràcies, pare, per haver-me ensenyat com en som, de pobres!”

A banda de reflexionar sobre què és l’abundància, com se’ns convida en aquesta història, també resulta interessant descobrir com, tot sovint, la bloquegem.

Per exemple, no valorant-nos ni a nosaltres mateixos ni als altres o no posant un preu just a la nostra feina. També, amb determinades actituds -especialment l'avarícia però també l'enveja, parlar malament dels altres, etc.-

Després de tot, la prosperitat no deixa de ser un intercanvi d’energia. En definitiva, quan s'és generós amb la vida, la vida és generosa amb un mateix.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui: Relacions equilibrades

Tan importants són les relacions que establim amb els altres com la que mantenim amb nosaltres mateixos i potser aquesta última és la que no acostumem a tenir gaire en compte. Sigui com sigui, en totes elles cal cercar un equilibri entre l’energia anomenada Yin i la Yang.

Una persona amb excés de Yin es queixa de forma permanent, necessitada d’atenció i ajuda constants. Ben al contrari, una amb Yang predominant es passa la vida ajudant els altres sense preocupar-se d’ella mateixa.

Ambdós arquetips s’atreuen i complementen i tant un com altre creen dependència. Tots dos són diferents però s’assemblen en el fet que són del tot desequilibrats.

Per tant, per tal d’aconseguir una relació equilibrada, cal igualar el Yin i el Yang dins nostre. No es tracta de viure contínuament en l’enuig ni de pensar només en els altres. Podem ser assertius i reconèixer allò que no va bé, però també agrair moltes coses. Podem ajudar qui ho necessiti però sense deixar mai de tenir cura de nosaltres mateixos.

Si ho aconseguim, arribaran a la nostra vida persones també equilibrades. Cal tenir present que l’escenari que observem a fora no deixa de ser una representació del que vivim al nostre interior.

Tots formen part d’un tot en què tots estem connectats. Si ens donem a nosaltres el que ens mereixem (és a dir, si ens estimem prou), ho estem donant d’alguna manera a la totalitat. La queixa, com totes les emocions negatives, ens baixa el nivell d’energia. No passa el mateix amb l’acceptació.

Per acompanyar bé el fengshui, es recomana cercar aquesta connexió amb el tot i actuar sempre des de la nostra millor versió. Una eina que ens pot ajudar a assolir-ho és la meditació, que us animo a practicar.

Potser us interessi també aquest article sobre fengshui i parella.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: La professió

Tot i que el fengshui intervé tan sols en l'harmonització de l'energia de l'entorn, val a dir que l'actuació de la persona esdevé cabdal ja que convé que un i altra vagin en la mateixa direcció. Ment, emoció i acció han d’anar alineades per tal que l’ànima s’expressi.

Una de les àrees a tenir en compte és la relativa a la professió. De vegades no és tan important fer el que hom s’estima sinó en estimar el que es fa. Estem en equilibri quan ens acceptem i sempre cal que cerquem el centre dins nostre. Quan el busquem a fora, ens desestabilitzem.

L’astrologia afirma que tots naixem amb un camí assenyalat i que, sovint tot i que no sempre, fins que no assolim la maduresa, l’entorn -la societat, la família, els educadors- i les circumstàncies ens n’allunyen. En aquest punt, moltes persones inicien el retorn a la senda de la qual es van desviar i d’altres no se n’arriben a adonar mai.

Parlar d’una ruta assenyalada no vol dir que el destí estigui escrit del tot sinó que hi ha una mena de vida que de segur ens resultarà més fàcil i que som lliures de seguir o no. Aquesta orientació es pot llegir en una Carta de 4 Pilars, feta segons els principis de l’astrologia xinesa.

Dit això, no necessàriament el fet de canviar de sender ha de significar variar de professió o de forma de vida. Moltes vegades tan sols suposa modificar-ne l’enfocament.

Per trobar la ruta pròpia cal escoltar el nostre cor sense tenir en compte cap dels condicionants externs. Si desitgeu fer-ho, col·loqueu a casa vostra, en un lloc en què la veieu però dins la intimitat, la fotografia d’un camí bonic i, al costat, una imatge vostra en aquest mateix camí.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: La parla bondadosa

El arte de comunicar és un dels molts llibres escrits per Thich Nhat Hanh, monjo budista (1926-2022), a més d’activista per la pau, erudit, poeta, escriptor, promotor del budisme zen a Occident i considerat la segona autoritat mundial en budisme, després del Dalai Lama.

En aquesta obra breu reflexiona sobre com el que diem o escrivim i el que consumim (als mitjans, a les xarxes, etc.) nodreix o intoxica. També, sobre la importància de saber-nos comunicar amb nosaltres mateixos, tot connectant amb el nostre interior (el que ell en diu “tornar a casa”) i el nostre cos mitjançant la respiració i la pròpia escolta; en definitiva, a través de la consciència plena.

Connectar amb nosaltres mateixos ens ha de permetre poder-ho fer amb els altres i, per tant, comunicar-nos-hi. Les dues eines bàsiques que proposa són l’escolta compassiva i la parla bondadosa.

Segons ell, per assolir aquesta última, cal entrenar-la. Al budisme hi ha una pràctica anomenada “els deu camins del bodhisatvva”. Quatre dels deu fan referència a la parla bondadosa i fan així:

-        Digues la veritat. No menteixis ni tergiversis la veritat.

-        No exageris.

-        Sigues coherent; és a dir, no parlis a una persona d’una manera i a una altra de forma totalment diferent per motius egoistes o per manipular.

-        Fes servir un llenguatge pacífic. No utilitzis ni paraules ofensives o violentes, ni expressions cruels ni insults o condemnes.

L’objectiu de l’autor és ajudar a sobreposar-se a la frustració que se sent quan no s’aconsegueix transmetre el nostre missatge i adquirir les habilitats comunicatives necessàries per assolir la felicitat, sempre lligada, segons Thich Nhat Hanh, a la comprensió i a la compassió.

Més articles sobre Thicht Naht Hanh en aquest blog.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del fengshui: Teatre del bo

Diumenge passat es va celebrar, com cada 27 de març, el Dia Mundial del Teatre. M’agrada molt la definició que en va fer Federico García Lorca: “El teatro es poesía que se sale del libro para hacerse humana”. Felicitats a totes aquelles persones que el fan possible malgrat les dificultats.

El teatre m’encanta. Tanmateix, això són figues d’un altre paner, perquè avui no vull parlar del noble art de representar una història per a un públic sinó de la gent que actua per fer veure el que no és.

Imagineu que, quan em cridessin per fer un estudi de fengshui, em presentés a casa dels meus clients vestida com si fos membre de la dinastia T’ang (618-907 d.C), amb decoracions que mostren un ambient de fantasia, o que em retratés abillada com l’astròleg imperial Sima Qian (145-85 a.C.) Ridícul, oi?, per no dir pretensiós.

Si més no, tot sovint, podem veure persones que es dediquen a professions de les anomenades “alternatives” que es vesteixen com si anessin a actuar. Així, per posar un exemple, hi ha tota una colla d’autodenominades canalitzadores que, per anunciar les seves activitats, es fan fotos al mig del bosc vestides amb capa llarga i amb caputxa, com si fossin a l’Edat Mitjana, amb els ulls tancats i una expressió mediúmnica tota ella.

No dubto que algunes són honestes però, com deia l’escriptor britànic G.K. Chesterton (1874-1936), “a algunes persones les disfresses no els disfressen sinó que els revelen”.

Si heu vist la pel·lícula Matrix, Neo, el protagonista, cerca l’Oracle, un personatge que guarda un missatge transcendental per a ell, i l’acaba trobant en una mestressa humil que és a la seva modesta cuina fent galetes. Doncs això, què voleu que us digui, que a mi em desperta més confiança la manca de parafernàlia.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com