Diumenge passat es va celebrar, com cada 27 de març, el Dia Mundial del Teatre. M’agrada molt la definició que en va fer Federico García Lorca: “El teatro es poesía que se sale del libro para hacerse humana”. Felicitats a totes aquelles persones que el fan possible malgrat les dificultats.
El teatre m’encanta.
Tanmateix, això són figues d’un altre paner, perquè avui no vull parlar del
noble art de representar una història per a un públic sinó de la gent que actua
per fer veure el que no és.
Imagineu que, quan
em cridessin per fer un estudi de fengshui, em presentés a casa dels meus
clients vestida com si fos membre de la dinastia T’ang (618-907 d.C), amb
decoracions que mostren un ambient de fantasia, o que em retratés abillada com l’astròleg
imperial Sima Qian (145-85 a.C.) Ridícul, oi?, per no dir pretensiós.
Si més no, tot
sovint, podem veure persones que es dediquen a professions de les anomenades “alternatives”
que es vesteixen com si anessin a actuar. Així, per posar un exemple, hi ha tota
una colla d’autodenominades canalitzadores que, per anunciar les seves
activitats, es fan fotos al mig del bosc vestides amb capa llarga i amb caputxa,
com si fossin a l’Edat Mitjana, amb els ulls tancats i una expressió mediúmnica
tota ella.
No dubto que
algunes són honestes però, com deia l’escriptor britànic G.K. Chesterton
(1874-1936), “a algunes persones les disfresses no els disfressen sinó que els
revelen”.
Si heu vist la
pel·lícula Matrix, Neo, el protagonista, cerca l’Oracle, un personatge
que guarda un missatge transcendental per a ell, i l’acaba trobant en una mestressa
humil que és a la seva modesta cuina fent galetes. Doncs això, què voleu que us
digui, que a mi em desperta més confiança la manca de parafernàlia.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada