Hi ha un relat anònim que corre per les xarxes que ho il·lustra molt bé. Diu que un pare amb una bona posició econòmica, va portar el seu fill a passar una temporada al camp amb una família humil, perquè conegués altres realitats.
Quan el va anar a recollir, mentre tornaven amb cotxe, l’home va preguntar al noi com havia anat l’experiència. El fill va contestar que molt bona. Aleshores, el pare li va demanar què n’havia après. I aquesta va ser la resposta:
“Nosaltres tenim un gos i ells en tenen quatre. Nosaltres tenim una piscina i ells tenen un riu d’aigua cristal·lina plena de peixos. Nosaltres importem llanternes de l’Orient per il·luminar el nostre jardí i ells fan servir les estrelles, la lluna i espelmes al damunt de la taula. El nostre pati arriba fins a la tanca; el seu, fins a l’horitzó. Nosaltres comprem el nostre menjar; ells, sembren i recullen el seu.”
I segueix enumerant tot de coses de què gaudeix aquella família fins que al final s’exclama: “Gràcies, pare, per haver-me ensenyat com en som, de pobres!”
A banda de reflexionar sobre què és l’abundància, com se’ns convida en aquesta història, també resulta interessant descobrir com, tot sovint, la bloquegem.
Per exemple, no valorant-nos ni a nosaltres mateixos ni als altres o no posant un preu just a la nostra feina. També, amb determinades actituds -especialment l'avarícia però també l'enveja, parlar malament dels altres, etc.-
Després de tot, la prosperitat no deixa de ser un intercanvi d’energia. En definitiva, quan s'és generós amb la vida, la vida és generosa amb un mateix.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada