Una mica justos, sense cap mena de dubte, però no tant si els comparem amb les cases taüt de Hong Kong, habitacles minúsculs d’1’5 metres quadrats de mitjana en què viuen més de 200.000 persones.
Al costat d’això, fa uns anys que hi ha una tendència que va en augment. Es tracta d’edificis construïts amb contenidors de càrrega. Comporten un estalvis de costos, una enorme facilitat per adaptar-les a les necessitats de cada propietari i un benefici ecològic, ja que hi ha milions de contenidors en desús
L’empresa francesa Clément Gillet Architectes va llançar el concepte el B3 (Built-By-Boxes, construït amb caixes) per aprofitar materials industrials fora de servei per a l’edificació d’habitatges unifamiliars.
Són els autors d’una de les primeres cases contenidor de França (a la imatge), de 104 metres quadrats. Van situar-ne dos en paral·lel i, al damunt d’aquests, dos de transversals. Això facilita dos espais coberts (per a l’entrada i l’aparcament) i la gespa al sostre del nivell de sota fa minvar la pèrdua tèrmica i estalvia aire condicionat i de calefacció.
En trobem exemples escampats arreu del món. A Brooklyn, Nova York, Carroll House està formada per vint-i-un contenidors apilats en diagonal i compta amb quatre pisos d’alçada; a Xile, es pot admirar la famosa Casa Oruga; i a Costa Rica, la Vivienda Contenedores de la Esperanza.
Al desert de Mojave es va fer una casa contenidor que suporta variacions de temperatura d’entre els -10º C, a l’hivern, i els 47º C, a l’estiu, així com vents de 160 km/h i terratrèmols.
Tot i que “cases contenidor” pot semblar un terme pejoratiu el cert és que tot són avantatges.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada