Feng Shui: De cuines i banys

La millor manera d’aplicar fengshui és començar a tenir-lo en compte abans de construir o de fer reformes. Per sort, he pogut treballar així en algunes ocasions.

Això permet intervenir en aspectes difícils de modificar quan l’habitatge ja es troba finalitzat. Em refereixo, per exemple, a coses com els usos dels espais, la col·locació de portes i finestres i d’altres elements, etc.

Si parlem de cuines i banys, el primer que cal dir és que les seves energies són oposades. Mentre que l’espai en què es cuina vehicula la nutrició, el lavabo esdevé el lloc on descarreguem l’energia que ja no serveix. Aquesta idea és la que aconsella que la porta del bany sempre estigui tancada i la tapa de l’inodor, abaixada.

En un dels meus assessoraments, la meva client treballava a casa, on atenia persones. En entrar al seu pis, per arribar al seu despatx es passava per davant de la porta del bany, que sempre era oberta. D’aquesta manera, l’atenció/l’energia dels seus clients anava cap a dins del lavabo.

Cal recordar que un principi bàsic del fengshui diu que “cap a on va l’atenció, va l’energia”. En aquella ocasió, un dels meus consells va ser que mantingués sempre aquella porta tancada. Al cap d’uns dies em va confirmar que, després de fer-ho, havia notat un augment en la seva activitat professional.

Altres punts a tenir en compte:

- Les portes de cuina i del bany mai no han d’estar alineades per tal de no barrejar les seves energies contraposades.

- La zona on cuinem no ha de coincidir paret per paret amb l’inodor. Tampoc resulta favorable que els baixants del lavabo siguin en una zona propera a l’espai de treball de la cuina.

Si heu de triar habitatge o reformar el vostre, us convido a tenir en compte aquestes recomanacions que ajuden a viure amb més i millor energia.

Trobareu més consells per al bany en aquest  article.

I més consell per a la cuina, en aquest altre.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: L'home més feliç del món

Matthieu Ricard va néixer l’any 1946 en el si d’una família pertanyent a l’elit cultural francesa. El seu pare era Jean-François Revel, filòsof, escriptor, periodista, gastrònom, membre de l’Acadèmia Francesa i polemista polític. La seva mare era Yahne Le Toumelin, pintora.

Va créixer envoltat de personalitats del món de les idees i de la cultura fins a doctorar-se en biologia molecular a l’Institut Pasteur sota el mecenatge de François Jacob, premi Nobel de Medicina. Se li preveia una carrera científica amb un futur prometedor.

Tanmateix, un viatge l’Himàlaia va canviar la seva vida i va decidir de fer-se monjo budista.

Entre els anys 1972 i 1979 va viure en una ermita de fusta de menys de vuit metres quadrats, a prop del seu primer mestre espiritual, Kangyur Rinpoche. També va viatjar per l’Índia i Bhutan i va rebre ensenyaments d’altri, entre els quals el Dalai Lama. Des de fa anys viu en un monestir al Nepal.

Ha escrit força llibres,  alguns d’ells han estat molt venuts com Memorias de un monje budista (Arpa) i En defensa de la felicidad (Urano). També ha publicat obres com a fotògraf, com El viaje hacia la iluminación o Los monjes danzantes del Tibet. I el seu pare va publicar, l’any 1997, El monje y el filósofo (Urano), un diàleg amb ell, que ha estat traduït a vint-i-un idiomes.

Matthieu Ricard va participar, l’any 2017, en un estudi de la Universitat de Wisconsin (EUA), en el qual es van col·locar electrodes als cranis de tots els participants. El monjo va assolir el nivell d’activitat més alt, molt per sobre de la mitjana, a la part de l’escorça cerebral que registra les emocions positives. I va ser declarat “l’home més feliç del planeta”.

Per ser feliç recomana tenir una ment ben oberta i ser més altruista, més compassiu i menys individualista. El repte és aconseguir conciliar les necessitats més bàsiques (com tenir cura de la nostre família i sobreviure dins de l’actual sistema econòmic) amb la recerca d’una vida feliç i plena.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: La paciència

Qui no ha dit alguna vegada que la paciència és la mare de la ciència?

Un dels contes taoistes recollits per Pascal Fauliot (Kairós) diu que hi havia un jove lletrat que acabava d’aprovar els exàmens per esdevenir un alt funcionari. Va organitzar una festa per celebrar-ho i un dels seus amics, veterà en l’administració, li digué: -Sobretot no oblidis mai que la millor virtut per a algú de la teva posició és la paciència. El nouvingut va agrair les seves paraules.

Un mes després, en el transcurs d’un banquet, es van tornar a trobar i l’amic va tornar a insistir en el fet que calia que s’esforcés a tenir paciència. El jove li va donar les gràcies de nou.

Al cap d’unes setmanes, es van creuar en un passadís del ministeri i el veterà agafà el nouvingut de la màniga per acostar-se’l i, a cau d’orella, li repetí el consell. Contravenint l’etiqueta rigorosa que s’havia de seguir als edificis oficials, l’altre va retirar el braç de forma brusca i cridà - Que em prens per imbècil, o què? És la tercera vegada que em dius el mateix!

- Ho veus? -replicà el mentor- El meu consell no resulta pas fàcil d’aplicar!

El relat acaba dient que un moment de còlera és com cremar en un instant la fusta acumulada durant molt de temps. Em sembla una imatge molt ben trobada. Ja pots esforçar-te a no perdre els estreps que sempre arriben situacions que et posen a prova.

Jo mateixa dec tenir un imant que fa que, quan vaig al cinema o al teatre, tot sovint, a prop meu, seuen persones que fan soroll sense parar. Una vegada, en una representació dels Pastorets, a Valls, hi havia una senyora a la fila del meu darrere que, tota l’estona, cantava, amb poca traça, sobre la veu dels actors i actrius i no deixava sentir res. Quan al cap de molt li vam demanar, si us plau, si podia deixar de fer-ho, ens va respondre: -Us molesta? Doncs no callaré!

I no, no va callar, però això ja no és qüestió de paciència sinó d’educació i són figues d’un altre paner!

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui: Els rumors

Tal dia com avui, 4 de novembre, de 1869 naixia la revista científica Nature, encara ara una de les més prestigioses del món. No cal dir que, en publicacions com aquesta, i per sort en moltes d’altres, els rumors no hi tenen cabuda.

Tanmateix, aquests formen part de la vida quotidiana de pobles i ciutats. Hi ha un conte taoista, recollit per Pascal Fauliot en una edició de Kairós, titulat El rumor, que defineix, en poques línies, aquest mal endèmic.

Explica la història d’un deixeble de Confuci,  Zen Sheng, que va anar a fer un viatge pel regne de Fei. I va succeir que, en aquestes contrades  un home que es deia com ell va cometre un assassinat.

Va faltar temps perquè un veí de la mare de Sheng l’anés a visitar, esverat: “He sentit que han detingut en Zen per assassinat”. Ella, sense deixar el que estava fent, respongué: “Impossible. El meu fill és incapaç de fer una cosa així”.

Una mica més tard, una amiga també hi va treure el nas: “Sembla que el teu fill ha matat algú”. Aquesta vegada la mare va seguir teixint i no va contestar.Aquella mateixa tarda, un desconegut va preguntar a un transeünt, al davant de la porta de la casa: “És aquí on viu l’assassí Zen Sheng?”

Al matí següent, la mare de Sheng ja havia empaquetat les seves coses i marxat ben lluny d’allà.

La lliçó final diu: “Pots aturar a temps la mà que és a punt de colpejar-te, però la llengua que t’acusa, com l’atures?”

Afirmava el filòsof alemany Schopenhauer (1788-1860) que la quantitat de rumors inútils que una persona pot suportar és inversament proporcional a la seva intel·ligència.

Sigui com sigui, penso que la millor manera d’evitar-los és ser prou intel·ligent com per no escampar-los.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Article relacionat: Els tres filtres de Sòcrates