Tanmateix, aquests formen part de la vida quotidiana de pobles i ciutats. Hi ha un conte taoista, recollit per Pascal Fauliot en una edició de Kairós, titulat El rumor, que defineix, en poques línies, aquest mal endèmic.
Explica la història d’un deixeble de Confuci, Zen Sheng, que va anar a fer un viatge pel regne de Fei. I va succeir que, en aquestes contrades un home que es deia com ell va cometre un assassinat.
Va faltar temps perquè un veí de la mare de Sheng l’anés a visitar, esverat: “He sentit que han detingut en Zen per assassinat”. Ella, sense deixar el que estava fent, respongué: “Impossible. El meu fill és incapaç de fer una cosa així”.
Una mica més tard, una amiga també hi va treure el nas: “Sembla que el teu fill ha matat algú”. Aquesta vegada la mare va seguir teixint i no va contestar.Aquella mateixa tarda, un desconegut va preguntar a un transeünt, al davant de la porta de la casa: “És aquí on viu l’assassí Zen Sheng?”
Al matí següent, la mare de Sheng ja havia empaquetat les seves coses i marxat ben lluny d’allà.
La lliçó final diu: “Pots aturar a temps la mà que és a punt de colpejar-te, però la llengua que t’acusa, com l’atures?”
Afirmava el filòsof alemany Schopenhauer (1788-1860) que la quantitat de rumors inútils que una persona pot suportar és inversament proporcional a la seva intel·ligència.
Sigui com sigui, penso que la millor manera d’evitar-los és ser prou intel·ligent com per no escampar-los.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Article relacionat: Els tres filtres de Sòcrates
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada