El mestre va servir el te. Va omplir la tassa del seu convidat fins a la vora i, aleshores, en lloc d’aturar-se, va seguir abocant-hi líquid sense immutar-se.
El professor contemplava l’escena, bocabadat, fins que no va poder més: “Ja és plena fins dalt. No seguiu, si us plau!”.
“Com aquesta tassa”, va respondre Nan-in, “tu ets ple de les teves pròpies opinions i especulacions. Com podria ensenyar-te allò que és el Zen si no buides primer la teva tassa?”
He pres i traduït aquesta història del llibre Carne de Zen-Huesos de Zen. Antología de historias antiguas de budismo Zen, de l’editorial Swan, que vaig adquirir a la misteriosa Llibreria Amagada de Santes Creus, un lloc on perdre’s llargues estones per descobrir tot de sorpreses.
Hi ha una tradició d’històries budistes Zen i taoistes que parlen de buidar-nos per tornar-nos a omplir.
Sense anar tan lluny, també la psicologia Gestalt, escola sorgida a Alemanya a principis del segle XX, treballa el concepte de buit com a part del procés terapèutic. I encara més, el fengshui proposa fer el buit -entès com l’acte de desprendre’s de tot allò que resulta innecessari- com una de les passes a fer abans d’abordar l’harmonització d’un espai.
A la infantesa som com recipients buits que la família, l’escola i l’entorn en què vivim s’ocupen d’anar omplint amb més o menys encert. Dependrà del criteri de cadascú que, en l’adolescència i l’adultesa, parcialment o total, el contingut d’aquesta tassa sigui revisat, descartat i substituït.
Per descomptat que aquest exercici s’hauria d’anar fent sempre, de tant en tant, perquè, de vegades, nosaltres mateixos, per comoditat o per inconsciència, ens aferrem a tot el que hi hem/ens han abocat i, també, perquè tot sovint ens fan combregar amb rodes de molí.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada