No endebades, el budisme afirma que els ulls veuen allò que el cor sent; a la Xina es diu que esdevenen el reflex del cor; i a Occident, que són la finestra de l’ànima.
Un relat de Su Shi (1036 - 1011), un dels poetes xinesos més famosos del seu temps, explica una seva experiència amb Fo Yin, budista zen amb qui solia practicar la meditació.
El deixeble va demanar al mestre com el veia. Aquest va respondre: “Us veig serè com si fóssiu una estàtua de Buda”. Shi, content en sentir aquestes paraules, va fer broma: “Doncs així, assegut per meditar, amb la túnica marró i el vostre barret punxegut sembleu una pila d’excrements de vaca!”.
En arribar a casa, el poeta, tot enriolat, va explicar l’anècdota a la seva germana, que el va increpar: “Germà, com es nota que encara no has assolit l’estat zen! No saps que els ulls veuen el que el cor sent? El teu mestre et va veure com un Buda perquè la llum de Buda és al seu cor. Tanmateix, tu el vas veure com un munt de caca. Què et sembla, doncs, que hi deus tenir tu, al teu cor?”
Segons la medicina xinesa tradicional, els ulls són els òrgans sensorials associats a l’element fusta, que preval a la primavera, i es troben connectats a la vesícula biliar.
Per tant, té molt de sentit que per escriure “vesícula biliar” es facin servir dos caràcters xinesos que signifiquen “òrgan” i “previsió”; és a dir, la vesícula es defineix com l’òrgan que atorga a la persona capacitat de previsió.
Així, en xinès, es parla d’una persona amb la vesícula biliar dèbil per definir algú indecís i amb la vesícula gran per descriure algún amb coratge. I és que tot sovint per actuar després d’haver pres una decisió, quan s’han vist les coses clares, cal força valentia.
Més articles sobre l'energia de la primavera, en aquest enllaç.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada