Més enllà del Feng Shui: El més natural del món

Hi ha dues afirmacions que ningú no posarà en dubte: un dia naixem i un altre morirem. La “vida”, allò que transcorre entremig, tot sovint se’ns escapa mentre, com va dir John Lennon, fem altres plans. Aquests gairebé mai no contemplen la mort que, en la nostra societat, és un tabú, com si no parlar-ne la fes desaparèixer.

Amb la celebració de Tots Sants a la cantonada, esdevé una bona ocasió per parlar de les diferents tradicions arreu del món, a banda de la nostra, que tenen a veure amb el culte als difunts i que se celebren entre el 31 d’octubre i el 2 de novembre.

El Samhain és una festa d’origen celta que marcava el final de l’època de collita i anticipava el període fosc de l’hivern. Es creia que en aquesta època s’obrien les portes del més enllà, hi havia qui es disfressava de déu o de fades i anava de casa en casa per rebre ofrenes i es feien servir naps tallats com a fanalets. És l’origen de l’actual Halloween, el nom del qual ve de la frase “All hallows eve” (“vigília de tots els sants”).

A la Xina i a d’altres punts d’Àsia, la festa de Zhongyuan o “dels Fantasmes” correspon a un mes sencer dedicat a honorar els avantpassats i alleujar el seu sofriment. En acabar s’encenen llanternes d’aigua per assenyalar a les ànimes el camí de retorn. Al Japó hi ha una festa semblant, la Festa del Bé, que dura tres dies.

A Cambodja, durant el Pchum Bem, els monjos canten dia i nit com a preludi de l’apertura de les portes de l’infern, la gent vesteix de blanc i ofereix aliment als difunts. A les dues Corees, el Chuseok serveix per agrair la collita i homenatjar els familiars que els han deixat. Al Nepal, al Gaijatra o “Festa de les Vaques” aquestes guien els qui acaben de traspassar.

A Mèxic, el Día de los Muertos és, potser, l’enfocament més alegre d’aquesta celebració universal. Us recomano que, si en teniu ocasió, passeu una bona estona gaudint amb la pel·lícula Coco, una producció Disney de 2027 ambientada en aquesta festa, que no us deixarà indiferents.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Com combatre l'estrès i millorar la salut

Quan no tenim prou cura de nosaltres mateixos, ja sigui a nivell físic o mental, el cos ens avisa. Primer ens parla amb veu suau i, si no l’escoltem, ens crida. Dit d’una altra manera, arriba una malaltia que ens obliga a aturar-nos, a centrar-nos, a renéixer.

Hi ha moltes maneres de tenir cura de la nostra salut abans que això no passi. Una d’elles és la pràctica el tai-txi. Consta d’una sèrie de moviments lents que centenars de persones exerciten, a primera hora del matí, als parcs de la Xina. També, des de fa anys, es practica a tot el món. N’existeixen diversos estils. El més pràcticat és el de la família Yang, que es va popularitzar als anys 50 del segle XX a causa d’un programa impulsat pel govern xinès.

Quan veiem gent practicant-lo normalment estan realitzant-ne una forma. A cada estil n’hi ha vàries, que consisteixen en una seqüència de posicions, l’execució de les quals pot durar, aproximadament, entre cinc i quinze minuts.

Es tracta d’un art marcial intern, que vol dir que no es fa servir per a la lluita sinó per aprofitar l’energia interior i incrementar el benestar. Es pot dir que consisteix en una meditació en moviment. Calma la ment, redueix el nombre de pulsacions, augmenta la flexibilitat i millora la capacitat pulmonar.

S’emmarca dins del taoisme, filosofia basada en la comprensió del “tao” o energia de l’Univers, que promou la interacció natural i pacífica amb el món per assolir l’harmonia. Hi ha diferents llegendes que expliquen l’origen del tai-txi. Una diu que va ser creat després d’ésser somniat per un immortal que mesurava més de dos metres d’alçada. Una altra atribueix el seu origen als monjos taoistes. Hi ha una teoria afima que va ser ensenyat per un mestre desconegut a la família Chen.

Hi ha una dita que fa: “Qui practica tai-txi regularment assoleix la força del llenyataire, la flexibilitat d’un nen i la saviesa d’un ancià”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui: Deixar anar

Heràclit (ca. 540 a.C.- ca. 480 a.C) sostenia que el fonament de tot era el canvi constant. Sabem que mai no ens banyarem en el mateix riu, ja que l’aigua en què ens hem submergit sempre s’anirà desplaçant per deixar pas a la nova que arribarà. D’altra part, les cèl·lules del nostre cos es renoven completament cada set/deu anys, per la qual cosa podem afirmar que, si més no físicament, no som els mateixos que fa una dècada.

Tot canvia, doncs: nosaltres, el nostre entorn i les nostres relacions. Amb el pas del temps algunes s’enforteixen i, en canvi, d’altres marxen. Tanmateix, de vegades costa deixar-les anar. Sovint hi ha qui, malgrat els problemes que suposa, s’aferra a un amic, a una parella, a una feina, a un lloc, a uns hàbits, a unes creences, a uns comportaments i a unes emocions. Moltes vegades la por n’és l’element clau.

Si us hi veieu reflectits, hi ha un llibre que ofereix algunes pautes interessants: Dejar ir, del Dr. David R. Hawkins (1917-2017), metge i filòsof. Planteja, per exemple, la necessitat d’observar els nostres sentiments, que no els pensaments, sense resistència ni judici i, de mica en mica, deixar que s’allunyin com un fanalet al vent perquè, quan més ens oposem a una cosa, més forta es fa.

Afirma que, si ho practiquem, al cap d’un temps no ens agafarem tant als nostres desitjos i a les nostres expectatives. Buda ens va voler ensenyar a evitar l’aferrament i Jesucrist ens va convidar a “estar en el món però sense ser-ne”.

Per tant, si fa temps que resistiu en un lloc de treball en què no se us tracta bé, si conviviu amb persones que us menystenen, si us trobeu atrapats en algun mal hàbit que us perjudica la salut, mireu el problema als ulls i deixeu-lo anar, a poc a poc, sense resentiment. Només l’amor i la compassió curen el que ens fa mal i ningú no ens pot fer mal si no li atorguem aquest poder.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com