Més enllà del Feng Shui: Com combatre l'estrès i millorar la salut

Quan no tenim prou cura de nosaltres mateixos, ja sigui a nivell físic o mental, el cos ens avisa. Primer ens parla amb veu suau i, si no l’escoltem, ens crida. Dit d’una altra manera, arriba una malaltia que ens obliga a aturar-nos, a centrar-nos, a renéixer.

Hi ha moltes maneres de tenir cura de la nostra salut abans que això no passi. Una d’elles és la pràctica el tai-txi. Consta d’una sèrie de moviments lents que centenars de persones exerciten, a primera hora del matí, als parcs de la Xina. També, des de fa anys, es practica a tot el món. N’existeixen diversos estils. El més pràcticat és el de la família Yang, que es va popularitzar als anys 50 del segle XX a causa d’un programa impulsat pel govern xinès.

Quan veiem gent practicant-lo normalment estan realitzant-ne una forma. A cada estil n’hi ha vàries, que consisteixen en una seqüència de posicions, l’execució de les quals pot durar, aproximadament, entre cinc i quinze minuts.

Es tracta d’un art marcial intern, que vol dir que no es fa servir per a la lluita sinó per aprofitar l’energia interior i incrementar el benestar. Es pot dir que consisteix en una meditació en moviment. Calma la ment, redueix el nombre de pulsacions, augmenta la flexibilitat i millora la capacitat pulmonar.

S’emmarca dins del taoisme, filosofia basada en la comprensió del “tao” o energia de l’Univers, que promou la interacció natural i pacífica amb el món per assolir l’harmonia. Hi ha diferents llegendes que expliquen l’origen del tai-txi. Una diu que va ser creat després d’ésser somniat per un immortal que mesurava més de dos metres d’alçada. Una altra atribueix el seu origen als monjos taoistes. Hi ha una teoria afima que va ser ensenyat per un mestre desconegut a la família Chen.

Hi ha una dita que fa: “Qui practica tai-txi regularment assoleix la força del llenyataire, la flexibilitat d’un nen i la saviesa d’un ancià”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com