Més enllà del Feng Shui: Deixar anar

Heràclit (ca. 540 a.C.- ca. 480 a.C) sostenia que el fonament de tot era el canvi constant. Sabem que mai no ens banyarem en el mateix riu, ja que l’aigua en què ens hem submergit sempre s’anirà desplaçant per deixar pas a la nova que arribarà. D’altra part, les cèl·lules del nostre cos es renoven completament cada set/deu anys, per la qual cosa podem afirmar que, si més no físicament, no som els mateixos que fa una dècada.

Tot canvia, doncs: nosaltres, el nostre entorn i les nostres relacions. Amb el pas del temps algunes s’enforteixen i, en canvi, d’altres marxen. Tanmateix, de vegades costa deixar-les anar. Sovint hi ha qui, malgrat els problemes que suposa, s’aferra a un amic, a una parella, a una feina, a un lloc, a uns hàbits, a unes creences, a uns comportaments i a unes emocions. Moltes vegades la por n’és l’element clau.

Si us hi veieu reflectits, hi ha un llibre que ofereix algunes pautes interessants: Dejar ir, del Dr. David R. Hawkins (1917-2017), metge i filòsof. Planteja, per exemple, la necessitat d’observar els nostres sentiments, que no els pensaments, sense resistència ni judici i, de mica en mica, deixar que s’allunyin com un fanalet al vent perquè, quan més ens oposem a una cosa, més forta es fa.

Afirma que, si ho practiquem, al cap d’un temps no ens agafarem tant als nostres desitjos i a les nostres expectatives. Buda ens va voler ensenyar a evitar l’aferrament i Jesucrist ens va convidar a “estar en el món però sense ser-ne”.

Per tant, si fa temps que resistiu en un lloc de treball en què no se us tracta bé, si conviviu amb persones que us menystenen, si us trobeu atrapats en algun mal hàbit que us perjudica la salut, mireu el problema als ulls i deixeu-lo anar, a poc a poc, sense resentiment. Només l’amor i la compassió curen el que ens fa mal i ningú no ens pot fer mal si no li atorguem aquest poder.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com