Més enllà del Feng Shui: Un regal per a tu

Hi ha coses que no sabreu perdonar mai? Llegiu això: “Perdonar algú no significa perdonar el seu comportament. Ni tan sols significa oblidar la forma en què et va fer mal. Ni tan sols permetre que aquest algú et torni a fer mal. Perdonar no significa fer les paus amb el que va passar. Significa reconèixer la teva ferida, permetent-te sentir-ne el dolor, i entendre que ja no necessites aquest dolor. Significa deixar anar el dolor i el resentiment per guarir i continuar endavant. El perdó és un regal per a tu. T’allibera del passat i et permet viure en el temps present. Quan et perdones tu mateix i els altres, ets veritablement lliure. Perdonar significar alliberar un presoner i descobrir que aquest presoner eres tu”. Són les paraules de Pio de Pietrelcina (Itàlia, 1887-1968), nascut Francesco Forgione i rebatejat en ingressar a l’Orde dels Germans Menors Caputxins.

De família humil, va esdevenir famós pels estigmes que presentava  i pels seus miracles: llegia el pensament a distància, curava els malalts i es bilocava. Va ser canonitzat per Joan Pau II l’any 2002. Si us interessa aprofundir en la seva trajectòria, podeu veure el documental El misterio del Padre Pío (Amazon Prime).

Ell sabia de què parlava quan parlava de perdó ja que, en el seu moment, va arribar a ésser víctima de la pròpia Església Catòlica, que va alimentar nombroses calúmnies sobre ell fins que la seva honorabilitat va ser restablerta. I és que de la mesquinesa no se’n lliuren ni els acòlits del Vaticà com ja va poder constatar, també, Santa Teresa de Jesús.

Al cap i a la fi, tothom ha patit injustícies en algun moment de la seva vida. Sant Pio i Santa Teresa, per destacar. Tothom qui brilla d’alguna manera molesta la gent mediocre. Fora del Catolicisme podríem esmentar, per exemple, Sathya Sai Baba, un gurú hindú contra qui es van llançar tota mena d’acusacions falses per desprestigiar-lo.

I és que no parlem de religió, sinó de perdó i, en definitiva, d’alliberament. Deia Victor Frankl (1905-1997) (autor de L’home a la recerca de sentit, un dels llibres considerat dels més influents del segle XX i jueu deportat a diferents camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial), que “la llibertat interior s’aconsegueix en escollir la nostra resposta a les circumstàncies externes”. És difícil que les nostres circumstàncies siguin pitjors que les seves.

Si us interessa llegir més articles sobre el perdó, aquí parlo del Ho'oponopono i aquí sobre el so curatiu del cor,

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Tendències nadalenques

Quan manca un mes i alguns dies per al Nadal, els prestatges de botigues de coses de casa i de basars vessen de decoració nadalenca (i els dels supermercats, de torrons).

El vermell i el verd són els colors majoritàriament associats a aquestes dates. El primer, sol o barrejat amb blanc, és un to alegre i diuen que obre la gana (fixeu-vos en l’ús dels tons càlids als restaurants). El segon, barrejat amb tons terra, crea un ambient més rústic.

A les revistes de decoració ja treuen el cap les tendències per a aquesta època de l’any, adaptables al gust de cadascú. A més del vermell, el daurat tampoc no hi pot faltar i es pot combinar amb el blanc, per oferir una imatge sofisticada, o amb tons terra, per a un aire més rústic. Els diferents acabats del color or (vell,  brillant o mat) coordinen bé entre ells.

El rosa envellit és una altra de les tonalitats triades pels estilistes per al 2023 i crea un ambient delicat i romàntic. També permet jugar entre diferents tons i queda molt bé barrejat amb elements de cristall o platejats. La transparència del vidre, una mica màgica, contribueix a contrarestar la pesadesa de la decoració recarregada. Es pot fer servir en adorns per a l’arbre i també als centres de taula. Una altra tendència actual és l’ús del llautó en alguns detalls.

Pel que fa al fengshui, cada color representa un dels cinc elements amb què treballa per harmonitzar els espais. Així: vermell/foc, verd/fusta, blanc/metall, daurat/metall, rosa/foc, cristall/aigua. Per tant, si sabem què convé a cada sector de casa nostra podem jugar amb els colors dels guarniments per harmonitzar-lo. El mateix, amb la ubicació de l’arbre de Nadal, que és element fusta.

Per cert, sabíeu que el papa Pius IX va establir, l’any 1854, el dia 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció, com a data específica per col·locar l’arbre de Nadal i/o el pessebre? Si no marxeu de pont/aqüeducte, ja teniu un bon pla.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Fengshui digital?

Avui m’he quedat de pasta de moniato (de quina altra, si no, en aquesta època de l’any?) quan, tot remenant la xarxa, he trobat que l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, un organisme de la Generalitat, ofereix el Mètode de Fengshui Digital. Ho podeu comprovar en aquest enllaç: https://internetsegura.cat/el-metode-fengshui-digital/ 

Què voleu que us digui? En un món en el qual, a la que et despistes una mica, ja t’estan acusant d’apropiació cultural, em sobta que una agència del govern es llanci a l’intrusisme professional amb aquesta alegria.

Entre altres coses, perquè el mètode que proposa de fengshui només en té el títol. Diu: “Optimitza eficaçment la gestió i la cura de la informació i assegura les teves dades. Endreçar i protegir les dades és fonamental.”

Al text hi surt la paraula “endreçar” i, si bé és cert que abans d’aplicar els principis del fengshui en un espai, cal netejar-lo i endreçar-lo, el fengshui no consisteix en posar ordre. Treballa perquè gaudim, a casa nostra, al nostre espai de treball o a la nostra empresa, de bona energia. Harmonitza l’entorn mitjançant l’ús de formes i colors i això repercuteix en el benestar i la salut, en les relacions entre les persones i en la millora de l’economia. No té res a veure ni amb fer còpies de seguretat, ni amb protegir dades i amb res que s’hi assembli.

Tanmateix, se m’acut que estaria molt bé que la Generalitat creés l’Agència Catalana del Fengshui. Donat que ser president de la Generalitat és una feina d’alt risc (no cal anar gaire lluny per trobar-ne d’exiliats, afusellats i perseguits per la justícia) i tal com van les coses en aquest país pot molt ben ser que a Palau hi calgui una bona harmonització. I no faig broma.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui: La llum al final del túnel

Qui no ha sentit mai a parlar de les experiències properes a la mort (EPM); això és, les vivències d’algunes persones que trascendeixen i, després, retornen al món dels vius.

El que gairebé ningú no sap és que una de les EPM més antigues de què es té constància ens la narra Plató. Es tracta de la història d’un soldat que, quan anava a ser incinerat, va reviure de forma inesperada i relatà la seva trobada amb els deús. Ja al segle IV a.C. aquest home feia referència al famós túnel que sovint apareix en aquesta mena d’històries.

Són nombrosos els científics que s’han dedicat a estudiar aquest fenomen. Raymond Moody (1944), psiquiatre i autor de Vida després de la vida (1975), n’és pioner.

El cardiòleg holandès Pin van Lommel (1943), en la seva trajectòria com a professor a l’hospital d’Arnheim va veure de prop com molts pacients que morien d’infart retornaven a la vida al cap d’uns minuts. Tanmateix, quan l’any 1986 va llegir el testimoni d’un estudiant que va resuscitar després de 9 minuts de mort clínica, va començar a investigar les EPM. En col·laboració amb deu hospitals va coordinar un estudi de 344 pacients que va ser publicat a The Lancet l’any 2001.

Van Lommel conclou que la mort és un canvi de consciència, una transició, i que només morim en una dimensió per passar a d’altres. I remarca que això és física quàntica, que ell no és creient.

Més a prop de casa nostra, el Dr. José Miguel Gaona (1957), neuropsiquiatre i autor dels llibres Al otro lado del túnel i El límite, treballa amb la teoria, cada vegada més acceptada per nombrosos experts, que una part de la consciència es troba fora del cos. 

Si us interessa aquesta temàtica i us agrada el cinema, us animo a veure la pel·lícula Més enllà de la vida (2010), dirigida per Clint Eastwood amb guió de Peter Morgan, que trobareu a la plataforma Amazon Prime.

Fora de la ficció, us recomano la sèrie documental de sis capítols Sobrevivir a la muerte, a Netflix, on trobareu casos i testimonis reals, alguns d’ells veritablement colpidors.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com