El que gairebé ningú no sap és que una de les EPM més antigues de què es té constància ens la narra Plató. Es tracta de la història d’un soldat que, quan anava a ser incinerat, va reviure de forma inesperada i relatà la seva trobada amb els deús. Ja al segle IV a.C. aquest home feia referència al famós túnel que sovint apareix en aquesta mena d’històries.
Són nombrosos els científics que s’han dedicat a estudiar aquest fenomen. Raymond Moody (1944), psiquiatre i autor de Vida després de la vida (1975), n’és pioner.
El cardiòleg holandès Pin van Lommel (1943), en la seva trajectòria com a professor a l’hospital d’Arnheim va veure de prop com molts pacients que morien d’infart retornaven a la vida al cap d’uns minuts. Tanmateix, quan l’any 1986 va llegir el testimoni d’un estudiant que va resuscitar després de 9 minuts de mort clínica, va començar a investigar les EPM. En col·laboració amb deu hospitals va coordinar un estudi de 344 pacients que va ser publicat a The Lancet l’any 2001.
Van Lommel conclou que la mort és un canvi de consciència, una transició, i que només morim en una dimensió per passar a d’altres. I remarca que això és física quàntica, que ell no és creient.
Més a prop de casa nostra, el Dr. José Miguel Gaona (1957), neuropsiquiatre i autor dels llibres Al otro lado del túnel i El límite, treballa amb la teoria, cada vegada més acceptada per nombrosos experts, que una part de la consciència es troba fora del cos.
Si us interessa aquesta temàtica i us agrada el cinema, us animo a veure la pel·lícula Més enllà de la vida (2010), dirigida per Clint Eastwood amb guió de Peter Morgan, que trobareu a la plataforma Amazon Prime.
Fora de la ficció, us recomano la sèrie documental de sis capítols Sobrevivir a la muerte, a Netflix, on trobareu casos i testimonis reals, alguns d’ells veritablement colpidors.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada