Cadascú aborda aquesta qüestió des de les seves creences, que poden anar canviant al llarg del recorregut, i des dels coneixements que van enriquint el trajecte si hi ha una bona disposició per cercar-los.
Tothom està d’acord, però, en alguns aspectes. Un d’ells és que hi ha coses que no ens podrem endur quan trascendim: les nostres possessions materials. Per exemple, el cotxe, encara que sigui aquell que ens hem comprat per poder-ne presumir i lluir-lo com un trofeu i/o per substituir alguna cosa que potser ens manca. Per a mi, un cotxe sempre serà fantàstic si presenta unes mesures de seguretat bàsiques i serveix per anar d’un lloc a l’altre, però tots sabem d’algú que només viu per explicar quin automòbil s’ha comprat, les prestacions que té i com d’ansiós espera que un vaixell l’hi porti des de l’altre extrem del planeta.
En canvi, sí que ens emportarem aquelles converses que tenim pendents per aclarir malentesos, aquelles disculpes que devem a algú amb qui hem estat injustos, aquell ajut que hauríem pogut oferir, aquell perdó que no hem volgut donar, aquelles abraçades que han quedat per fer, aquell somriure que algú esperava, aquella estesa de mà que no hem gosat fer.
Aquestes són les paraules d’Steve Jobs: “Recordar que estaré mort aviat és l'eina més important que he trobat per ajudar-me a prendre les grans decisions de la vida, perquè gairebé tot, totes les expectatives externes, tot l'orgull, tot el temor a la vergonya o al fracàs, totes aquestes coses senzillament desapareixen quan ens enfrontem a la mort, deixant només allò que és veritablement important. Recordar que un morirà, és la millor manera que conec per evitar el parany de que hi ha alguna cosa a perdre. Així doncs no hi ha cap raó per no seguir els consells del cor”.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada