Feng Shui: Toc únic

Fa quinze anys no se’n parlava tant, d’ordenar. De fet, la febre organitzadora va augmentar quan Marie Kondo va publicar La màgia de l’ordre i va entrar per la porta gran a les llistes de les autores de no ficció més venudes. Ara, de sota una pedra que aixequis te’n surten tres, d’organitzadores professionals. Pot ser que algunes persones les hagin de menester. Ara bé, si mai has viscut o vius en un habitatge petit, la formació ja ve de sèrie.

Tot i que pugui semblar que la necessitat d’endreçar és una moda oriental implantada al món actual, val a dir que el gran Pitàgoras ja afirmava que “amb ordre i temps es troba el secret per fer-ho tot i fer-ho bé”. Uns quan segles més tard, Benjamin Franklin opinava que “per cada minut dedicat a l’organització, es guanya una hora”. I l’arquitecte Mies van der Rohe insistia en el fet que “hem de tenir ordre i assignar a cada cosa el seu lloc apropiat”.

Això últim és, si fa no fa, el que resava un rètol que hi havia a l’antiga fàbrica tèxtil del Pla de Santa Maria: “Orden! Orden! Un sitio para cada cosa y cada cosa en su sitio”. Es pot veure al Centre d’Interpretació del Tèxtil i Museu Agrícola (a la imatge). El cas és que fa poc m’he assabentat que d’això ara se’n diu “One Touch” que, en català, seria “toc únic”. Sabeu en què consisteix? En deixar les coses al seu lloc a la primera. Per exemple, quan s’arriba a casa. Així no es van edificant piles de coses pendents que cada vegada es fan més grans i que, com més augmenten, més mandra fa posar-les on correspon o més esforç requereixen. Imagineu, posem per cas, una pila de plats sense fregar que va creixent.

O sigui que, per dir-ho d’alguna manera, ras i curt, la persona més endreçada és la qui no desendreça.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Sant Valentí, tradició o negoci?

Avui és el dia de Sant Valentí, una celebració ensucrada que, als que ja tenim una edat, ens provoca el record d’una cançoneta enganxosa que sonava en una  pel·lícula de l’any 1959, El día de los enamorados, protagonitzada per Toni Leblanc i Concha Velasco.

Els catalans de soca-rel solem dir que el dia dels enamorats és Sant Jordi, però el que està clar és que a la resta del món l’amor se celebra el 14 de febrer.

Ara bé, si la festa de Sant Jordi data de principis del segle XX, impulsada per l’esperit de la Renaixença, la festa en honor de Sant Valentí es remunta a l’any 498, instaurada pel papa Gelasi, tot i que no és fins al segle XIX que arriba el costum d’intercanviar postals, flors o bombons.

Una tradició indica que Sant Valentí és el patró dels enamorats perquè havia casat parelles en secret després que el matrimoni fos prohibit per l’emperador Claudi II per tal de facilitar que els joves s’allistessin a l’exèrcit. Una altra assenyala que ho és perquè la seva festivitat coincideix amb el període de l’any en què els ocells comencen a aparellar-se.

Tanmateix, com passa amb d’altres dates assenyalades, venia per sobreposar-se a una celebració pagana. En aquest cas, a les Lupercals, dedicades a la fertilitat, en què se sacrificava alguna animal i els infants corrien a assotar les dones amb la pell de l’animal per afavorir-ne la fecunditat. Segons alguns experts, el seu nom fa referència a Lupus (llop) i és probable que en temps encara més antics se celebrés per evitar que els ramats fossin víctimes d’aquest animal. Tanmateix, segons d’altres, honorava la lloba que va nodrir Ròmul i Rem, els mítics fundadors de la ciutat de Roma.

Sigui com sigui, les tradicions han acabat esdevenint mitjans per fer negoci (o per gastar, segons es miri). Diu el refranyer català que l'amor i els diners mai no poden amagar-se. Això, avui acabarà essent ben cert.

Com et pot ajudar el Fengshui amb la parella? Fes clic aquí.

www.montsemilian.com