Fa quinze anys no se’n parlava tant, d’ordenar. De fet, la febre organitzadora va augmentar quan Marie Kondo va publicar La màgia de l’ordre i va entrar per la porta gran a les llistes de les autores de no ficció més venudes. Ara, de sota una pedra que aixequis te’n surten tres, d’organitzadores professionals. Pot ser que algunes persones les hagin de menester. Ara bé, si mai has viscut o vius en un habitatge petit, la formació ja ve de sèrie.
Tot i que pugui semblar que la necessitat d’endreçar és una moda oriental implantada al món actual, val a dir que el gran Pitàgoras ja afirmava que “amb ordre i temps es troba el secret per fer-ho tot i fer-ho bé”. Uns quan segles més tard, Benjamin Franklin opinava que “per cada minut dedicat a l’organització, es guanya una hora”. I l’arquitecte Mies van der Rohe insistia en el fet que “hem de tenir ordre i assignar a cada cosa el seu lloc apropiat”.
Això últim és, si fa no fa, el que resava un rètol que hi havia a l’antiga fàbrica tèxtil del Pla de Santa Maria: “Orden! Orden! Un sitio para cada cosa y cada cosa en su sitio”. Es pot veure al Centre d’Interpretació del Tèxtil i Museu Agrícola (a la imatge). El cas és que fa poc m’he assabentat que d’això ara se’n diu “One Touch” que, en català, seria “toc únic”. Sabeu en què consisteix? En deixar les coses al seu lloc a la primera. Per exemple, quan s’arriba a casa. Així no es van edificant piles de coses pendents que cada vegada es fan més grans i que, com més augmenten, més mandra fa posar-les on correspon o més esforç requereixen. Imagineu, posem per cas, una pila de plats sense fregar que va creixent.
O
sigui que, per dir-ho d’alguna manera, ras i curt, la persona més endreçada és
la qui no desendreça.
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada