Més enllà del Feng Shui: El camí dels savis

A la filosofia taoista hi ha un precepte fascinant que tot sovint s’interpreta de manera errònia: Wu wei, que se sol traduir per “no acció”. Contra el que pot semblar, no convida pas a la immobilitat absoluta sinó a aprendre a fluir sense forçar. És, per tant, l’art de deixar que les coses segueixin el seu curs natural, de no lluitar contra el corrent sinó de deixar-se guiar, com fa l’aigua d’un riu que, en lloc d’oposar-se als obstacles, els envolta sense resistència per continuar el seu camí. En definitiva, consisteix en actuar en sincronia amb la vida per tal que l’harmonia universal es manifesti.

No oblidem que la visió del món del taoisme, filosofia ancestral nascuda a laXina, consisteix a seguir l’anomenat “camí del Tao”; això és, assolir la comunió màxima amb la natura, “essent com l’aigua que llisca cap al seu objectiu sense esforç”.

Al capítol 3 del Tao Te Qing, la seva obra més representativa, llegim: “Practica el no fer i tot es posarà en ordre”. En aquest llibre, wu wei es descriu com el camí dels savis: guiar sense imposar i fer sense apropiar-se del resultat.

El taoisme ens recorda que el món es regula per si mateix quan no hi intervenim de manera forçada. Si l’apliquem a la vida quotidiana, ens convida a:

* Seguir el ritme natural: treballar, descansar, relacionar-se i prendre decisions en coherència amb el temps i l’energia, no amb presses ni resistències.

* Fluir amb els canvis: adaptar-se a les circumstàncies en lloc de voler-les controlar.

* Deixar anar la rigidesa del “jo vull” i obrir-se al que és adequat en cada moment.

I sense voler imposar res, de fet, es fa molt. Com deia Alan Watts (1915-1973), filosòf, escriptor, etc., que va dedicar gran part de la seva vida a l’estudi de les religions: “Wu wei no significa no fer res, sinó créixer amb el corrent de la vida com ho fa un arbre, sense esforç artificial.”

www.montsemilian.com