Feng Shui: La saviesa de les tradicions ancestrals

Habitar un espai és un acte sagrat per a moltes cultures i el fengshui és només una de les moltes mirades que comparteixen aquesta creença. A la tradició celta, el foc central esdevenia el cor de la llar i no només servia per escalfar, sinó per representar la protecció i la unió familiar. Les cases s’orientaven cap a l’est per capturar la llum del nou dia i la força vital del sol naixent.

A l’Índia, l’Ayurveda ensenya que l’habitatge ha d’estar en harmonia amb el cos i adapta els colors de la decoració a la constitució personal. També, recomana dormir amb el cap orientat cap al sud o l’est per afavorir la vitalitat.

Els pobles mediterranis antics feien del pati interior un lloc sagrat. La llum, el vent i les plantes aromàtiques com el romaní o el llorer formaven part de la vida quotidiana i es feien servir per a la protecció energètica.

A Amèrica del Nord, les tradicions xamàniques disposaven les llars segons els quatre punts cardinals i utilitzaven plantes sagrades com la sàlvia per netejar i renovar l’energia dels espais.

Al Japó tradicional, el tokonoma era un petit altar on s’exposava una branca, una flor o una cal·ligrafia amb valor espiritual. Així, honoraven la bellesa i mantenien viva la presència de la natura dins de casa.

Alinear-nos amb la saviesa ancestral, converteix la nostra llar en un espai amb ànima.

“La vivienda no es sólo un bien inmobiliario, es también una forma de consolidación espiritual” (Mario Benedetti, poeta uruguaià, 1920-2009).

www.montsemilian.com