La lluna plena de maig de 2025, que podrem veure el dia 12, es coneix com la de les flors. Sabíeu que tots els plenilunis tenen nom propi? El seu origen es troba a les tribus nadiues de les zones Nord i Est del que ara són els Estats Units i a d’altres cultures antigues, també europees.
Així, la lluna plena de gener és la lluna del llop. I és que enmig de les fortes nevades, els llops udolaven als afores dels assentaments indígenes.
La de febrer, la de neu. Com que les nevades més intenses queien en aquest moment -d’aquí el nom-, també se’n deia “la de la fam” per la dificultat de sortir a caçar.
La de març, la del cuc, perquè el sòl s’estova i els cucs en surten.
La d’abril, la de la rosa. Què dir-ne, si és quan celebrem Sant Jordi, tot i que també s’anomena “la de l’herba”, “del peix” o “de Pasqua”.
La de maig, la de les flors.
La de juny, la de maduixa.
La de juliol, la del cérvol, quan les banyes noves dels cérvols mascles emergeixen dels seus fronts formant una capa de pelatge vellutat. També es coneix per “la del tro”, per l’abundància de turmentes elèctriques.
La d’agost, la de l’esturió, perquè en aquesta època es captura amb més facilitat. També s’anomena “la mussolera”.
La de setembre, la de blat de moro.
La d’octubre, la de la collita, potser la més coneguda. Sempre és la lluna plena més propera a l’equinocci de tardor i de vegades cau dins del mes de setembre.
La de novembre, la del castor. S’explica que assenyalava el moment de col·locar trampes per a castors abans que els pantans es congelessin. Això es feia per assegurar un subministrament de pells càlides per a l'hivern. També s’anomena “de gebre” o “gelada”.
La de desembre, la lluna freda o de les nits llargues, un nom molt apropiat per als vespres d’hivern.
Abans
el cicle lunar es feia servir per mesurar el temps i les denominacions tenen a
veure, per exemple, amb canvis d’estació o amb comportament animal. Ara per
ara, més aviat és poesia.
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada