També he vist com, de vegades, fins i tots els objectes sembla que tinguin vida pròpia. Us explicaré dues anècdotes que tenen a veure amb miralls.
Fa molts anys, al final d’una xerrada divulgativa sobre el fengshui, una noia em va preguntar per un mirall que tenia penjat al rebedor, al davant de la porta d’entrada, de manera que s’hi veia quan l’obria per entrar a casa. Jo acabava d’explicar que no s’aconsella col·locar-los en aquesta posició.
La teoria diu que, si el mirall reflecteix tot allò que s’hi emmiralla, també fa un efecte de rebot amb totes les bones energies que arriben a una llar. Li vaig recomanar de substituir-lo per un quadre amb un paisatge que donés imatge de profunditat si el que volia era que l’estança semblés més gran. Ella es resistia a treure’l perquè, d’una part, li agradava molt i, de l’altra, pesava força i era complicat de manipular.
El cas és que, al cap d’unes poques setmanes, em truca per explicar-me que al mirall en qüestió se li ha fet una esquerda en diagonal que l’obliga a canviar-lo.
Més o menys en aquella mateixa època, vaig anar a un pis a fer un estudi. La família que hi vivia havia de reformar-lo i pintar-lo i volien seguir les recomanacions del fengshui.
A la sala d’estar, hi tenien un mirall antic i estrany que no lligava gens amb la decoració. En preguntar-li per aquell objecte curiós, vaig conèixer una mica la seva història. Era una herència familiar que la mestressa havia rebut d’una tieta amb qui no es duia massa bé. Li vaig suggerir de retirar-lo. La simbologia és important i el que representava no era gaire favorable. Es debatia entre deixar-lo i treure’l. No va fer falta que prengués cap decisió. En buidar l’habitació per pintar-la, es va trencar i ja no el va poder aprofitar.
Va ser com si l’ànima d’aquells dos miralls hagués decidit donar-me la raó i alliberar-se.
fengshui@montsemilian.com
