(Aquest post correspon al text d'un article que vaig publicar el passat 28 d'octubre al diari El Vallenc: www.elvallenc.cat amb el títol de "Llar, dolça llar")
Al final
de la pel·lícula “El màgic d’Oz”, Dorothy-Judy Garland exclama: “Enlloc s’està
com a casa!” i per a ET aquesta és la seva dèria principal. A moltes vivendes
hi penja un quadret brodat que diu: “Home,
sweet home”. Ikea pregona “Benvingut
a la República Independent de Casa Teva”. I aquesta mateixa empresa sueca
reflexiona, al seu darrer catàleg -que us recomano, ja que és ple de molt bones
idees-, sobre què és una llar per a una sèrie de persones a qui s’ha plantejat aquesta
qüestió.
Per a mi,
una llar ha d’esdevenir un bàlsam per als seus habitants, un temple on
recarregar-se d’energia. Tanmateix, se’m va ocórrer demanar opinions a través
de les xarxes socials.
I
aquestes són algunes de les boniques paraules que hi han dedicat:
“Un
refugi, (...) una llar és amor; si no, no és una llar. (...) on les ànimes es
troben” (María José, Barcelona).
“Una llar
és un espai de foc; un racó de vida, de calidesa i d’aliment que cal preservar
del mal vent i alimentar amb esforç” (Roser, Vilassar de Mar).
Al llarg dels
segles filòsofs, escriptors i governants també hi han dit la seva:
“No estiguis massa
temps lluny de casa teva” (Homer).
“La llar és on es
trobi el cor” (Plini el Vell).
“Sempre sol, tot i
que enmig dels homes, torno a la meva llar per abandonar-me als meus somnis i a
la meva malenconia” (Napoléo).
“L’home feliç és
aquell que essent rei o pagès troba pau a la seva llar” (J. W. Goethe).
Alguns, fins i
tot, li han trobat el punt còmic:
“Conec centenars de
marits que serien feliços de tornar a la llar si no hi hagués una esposa
esperant-los” (Groucho Marx).
Bromes a part,
sembla que tots estem d’acord en què la llar és un espai de pau necessària.
Contacte: fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com