Feng Shui personal: El mètode Ikigai

Fa aproximadament un any vaig escriure un post sobre el llibre “Ikigai. Els secrets del Japó per a una vida llargai feliç”, d’Héctor Garcia i Francesc Miralles, traduït ja a 33 idiomes.

“Ikigai” es pot traduir literalment per “la felicitat d’estar sempre ocupat” però aquest concepte va molt més enllà i equival al propòsit de vida, allò que fa que ens llevem cada matí; en definitiva, el que atorga significat a la nostra vida.

Segons els japonesos, tothom en té un, tot i que hi ha qui encara el cerca. Es tracta d’un dels secrets per a una existència llarga, saludable i feliç, com la dels habitants d’Okinawa, una de les poblacions més longeves de la terra, amb l’índex de centenaris més elevat del món. “Tenir un ikigai clar i definit, una gran passió, dóna satisfacció, felicitat i sentit a la vida”, afirmaven.

Els mateixos autors han seguit treballant i aprofundint en aquest tema fins a publicar “El mètode Ikigai”, menys teòric i més pràctic.

Hi proposen trenta-cinc camins, amb exercicis per conduir els nostres objectius i projectes a bon terme, gaudint del trajecte i assolint el benestar interior.

Diuen que han “desenvolupat tècniques per tal que el nostre passat alimenti el nostre present i, al seu torn, el present il·lumini el nostre viatge cap a una futur en què complim els nostres propòsits”.

Si us interessa, hi ha d’altres autors, com Bettina Lemke (“Encuentra tu Ikigai”) que també han treballat sobre aquesta idea.

Lao Tse afirmava que “un viatge de mil milles comença amb una passa” i que “si fas una passa, el camí apareix”. Hi ha eines que ajuden a triar ruta (per exemple, l’astrologia) i el mètode ikigai en pot ésser una.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Bellesa i vida

Avui m’agradaria contestar un parell de preguntes sobre fengshui que em fan sovint.

1.      La primera és “es pot decorar amb flors i fruites artificials?”

La resposta és que sí. Tanmateix, caldria matisar que aquests elements decoratius, com sempre en fengshui, han d’ésser bonics i semblar reals. Als comerços es poden trobar flors de roba molt maques i peces de fruita molt aconseguides. Sempre seran millor, per tant, unes d’aquestes que no pas plantes naturals pansides o plàtans camí de fer-se malbé.

Hi ha qui arrufa el nas quan sent parlar d’ “artificialitat” però tot és relatiu i cal mirar les coses amb perspectiva.

2.     La segona qüestió que es repeteix és “segons el fengshui no és bo posar flors seques, oi?”

Aquí la solució a l’enigma no és ni sí ni no.

Segons el fengshui, tot el que siguin flors seques, branques, fulles o similars és bo que es trobin en bon estat, netes i amb una mica de color. És a dir, es tracta de transmetre una idea més vida que de pansiment.

Aquesta reflexió s’inclou dins la importància simbòlica que el fengshui concedeix als objectes decoratius.

Ara bé, vull insistir un cop més en el fet que aquesta part és una de les seves capes més superficials. En un estudi aprofundit de fengshui hi ha més ciència que no pas sembla (per exemple, un munt de càlculs astronòmics i matemàtics) per arribar a saber què convé a cada sector del mapa d’un habitatge.

Des d’aquest punt de vista, les flors seques corresponen a l’element metall, el que correspon a la tardor dels cinc elements amb què treballa el fengshui (així com les flors i les fruites equivalen a l’element fusta, que regna a la primavera) i caldria fer una bona anàlisi (no només a cop d’ull) per saber si en un espai convé posar-n’hi.

Això sí, bellesa i vida són dos principis bàsics que sempre s’han de tenir en compte.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Astrologia xinesa: Un gos i una muntanya

Els occidentals acabem de celebrar l’entrada d’un nou any. Tanmateix, al calendari xinès encara no toca.

Quan arribi el moment, s’esdevindrà l’any del gos (en xinès, xu) de terra yang (en xinès, wu), representada per una muntanya, i serà l’any 4.715 del seu calendari.

Cal tenir en compte, però, que a la Xina es fan servir dos calendaris (i, per tant, hi ha dos inicis d’any diferents): el de la lluna, que enguany començarà el 16 de febrer de 2018, i el solar, que s’encetarà el 3 de febrer a les 21:20 hores.

Les festes de celebració (amb fanalets, drac i tota la pesca) coincideixen amb el primer dia del calendari llunar. En canvi, els qui treballem amb fengshui o astrologia xinesa fem servir el que es regeix pel camí del sol.

Fer pronòstics acurats del que suposarà aquest nou any per a una persona només és possible si es disposa de la seva carta de 4 pilars completa. Si no, només es poden apuntar dades molt superficials.

A nivell general, val a dir que el nou any xinès vindrà carregat d’element terra, la qual cosa es tradueix en reflexió, tendències espirituals i un cert conservadurisme. En definitiva, una inclinació a valorar el viscut anteriorment i a tocar més de peus a terra. També, un bon moment, per materialitzar projectes que fa temps que volen veure la llum.

L’últim any gos de terra yang va ser el 1958. Entre moltes altres coses que van passar, van néixer la Comunitat Econòmica Europea i la NASA i el català Enric Bernat fa fundar la companyia Chupa-Chups.

Us desitjo un molt feliç 2018, en què els vostres somnis es facin realitat. I compte amb el que desitgeu, que tot sovint s’acompleix.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Els colors dels nostres records

El títol d’aquest post és el d’un llibre de 2010 de Michel Pastoreau, editat ara per Periférica.  L’autor,  nascut a París el 1947, és historiador i especialista en colors, imatges i símbols.

A partir dels seus records personals -amb pedagogia, sentit de l’humor i una forta càrrega cultural-, va atorgant protagonisme als colors per, un a un, anar destriant-ne la història, les seves denominacions en diverses llengües, les aplicacions i el seu simbolisme, així com passejar a través de molts temes: moda, esports, objectes, banderes, política, cinema, etc.

Entre d’altres, mira de  respondre preguntes com “Quins records tenim dels colors de la nostra infantesa?”; “Allò que recordem d’un color determinat era realment d’aquest color?”; “Quins colors associem a determinats records?”; “Transforma la memòria els colors a voluntat seva?”; “Per què la Caputxeta va lligada al color vermell?”; “Per què algunes cultures rebutgen determinats colors?”; Com es trien els colors d’una bandera?”...

En una entrevista publicada a El País Semanal (firmada per Guillermo Altares) fa uns mesos, explicava una curiositat sobre el blanc i el negre: “Per a nosaltres, és evident que el blanc és el contrari del negre i que els dos colors formen una mena de parella, però això és quelcom molt recent, perquè en l’antiguitat no hi ha res que sigui negre i blanc, només alguns animals. El veritable contrari del blanc és el vermell. Cal esperar la impremta, la imatge de la tinta negra sobre el blanc, per començar a mirar el blanc i el negre com a contraris, com un món a part de les resta de colors”.

Una lectura interessant per regalar o regalar-se i parar atenció a aspectes en què potser no ens fixem en el dia a dia.

Paul Gauguin deia: “És l’ull de la ignorància el que assigna un color fix i immutable a cada objecte. Si veus un arbre de color blau, fes-lo de color blau”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: La vida secreta dels arbres

Qui més qui menys, en aquest moment de l’any, gaudeix d’alguna estona per arraulir-se a la vora d’alguna font d’escalfor recomfortant i endinsar-se en una bona lectura. Per això vull fer una sèrie de recomanacions d’alguns llibres.

El d’avui, de Peter Wohlleben, porta el títol d’aquest article, amb l’epígraf “Descubre su mundo oculto: qué sienten, qué comunican”. Va ésser número 1 de vendes a Alemanya el 2015, s’ha traduït a 19 llengües i ja se n’han venut més de 300.000 exemplars en la seva edició en castellà (Obelisco).

L’autor va néixer a Bonn (Alemanya) l‘any 1964. La seva experiència professional com a agent forestal va transformar la seva visió del món dels arbres. De triar-ne els millors per ésser tallats a copsar els habitants del bosc des d’una altra perspectiva del tot diferent, ben bé com la de Jacques Costeau respecte dels de l’oceà. D’administrar-los per a la producció de fusta a conservar-los.

Al llibre tracta la seva organització i la connexió entre ells (per exemple, com ajuden els companys malalts), el perquè de les seves morts, la lluita dels plançons, la funció de les seves arrels i la dels fongs, entre d’altres.

Resulta molt interessant la seva aportació pel que fa a l’estudi de la comunicació entre els arbres. A continuació, una petita mostra.

A la sabana africana, les girafes s’alimenten de fulles d’acàcia. Tanmateix, només en mengen unes poques de cadascuna perquè l’acàcia, en sentir-se atacada, envia una substància tòxica a les seves fulles. Ara bé, les girafes no continuen menjant de les acàcies veïnes de la primera sinó d’aquelles que es troben a cent metres distància. I és que les acàcies emeten un gas (etilè) com a senyal d’alarma que fa que les properes es preparin i també enviïn substància tòxica a les seves fulles.

Si ens pensàvem que els humans érem el reis de les xarxes socials (i, per extensió, de la creació), ja veieu que potser no...

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com