Més enllà del Feng Shui: L'arquitectura del despit

Fa poc he descobert el concepte que dóna títol a aquest article. Sota aquest epígraf, de l’anglès “spite houses”, s’hi inclouen tot de construccions que tenen per objectiu fer la punyeta algú, tot sovint tapant-li o malmetent-li les vistes.

“The Guardian” n’ha fet un petit inventari. Cerqueu el nom d’aquest diari anglès juntament amb “spite buildings” i el trobareu.

Per exemple, entre d’altres curiositats, podreu veure l’edifici habitable més estret de Beirut, amb tan sols 60 centímetres d’ample en el seu punt més estret, fruit de les males relacions de dos germans. El propósit d’un d’ells, arruinar a l’altre la contemplació del mar.

No us penséssiu pas que es tracta d’una moda recent, no. El cas que us descrivia al paràgraf anterior data de 1954 però, a la versió anglesa de la Wikipedia, hi ha cases del despit que es remunten a l’any 1716.

Per descomptat que el fengshui mai no recomanaria construir per molestar ningú. Si el propòsit principal d’aquesta disciplina milenària és la recerca de l’harmonia, com justificaria alimentar el resentiment o les males intencions?

D’altra part, i insistint en les 36 lleis espirituals de la vida, recollides per Diana Cooper, i ja esmentades en d’altres articles meus, el tema d’avui em porta a parlar d’una d’elles, la del karma, segons la qual tot el que fem ens retorna. La dita “Tal faràs, tal trobaràs” hi fa clara referència. Aconsella estimar i respectar els altres per guarir les relacions kàrmiques, aquelles on hi ha alguna cosa pendent per aprendre a partir de les nostres accions anteriors. Afirma que només carreguem amb el nostre karma fins que n’aprenem la lliçó. El que ens hi manté lligats, en darrer extrem, no és més que la ignorància.

Tornant a l’arquitectura del despit, no està de més pensar, amb estimació, en els veïns a l’hora de fer reformes a l’exterior del nostre habitatge. Al capdavall, ells seran qui més en gaudiran... o no.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: La llei de la petició

Segons aquesta norma universal, explicada amb més profunditat a “Las 36 leyes espirituales dela vida”, de Diana Cooper, si necessites ajut, l’has de demanar i, si vols oferir-lo, has d’esperar que se’t demani.

Per què? Doncs perquè tot allò que ens succeeix promou un aprenentatge i, en aquest context, interferir en el camí d’altres sense que se’ns sol·liciti esdevé un obstacle a la seva evolució.

Quantes vegades no haurem volgut donar un cop de mà a algú que, al capdavall, no ho ha volgut o no ho ha valorat, la qual cosa ha acabat malmetent la relació?

Evidentment, hi haurà situacions d’emergència en què caldrà actuar sense més. Tret d’això, però, si el problema d’algú altre ens remou, caldrà que esbrinem què ens diu aquesta molèstia que experimentem.

Un exemple. Coneixem algú que està passant per un procés de dol i s’estima més estar sol. A nosaltres ens sap greu la situació i insistim en convidar aquesta persona a esdeveniments i en presentar-li gent quan això no és el que en aquests moments li ve de gust.

És aquí quan aquesta llei espiritual aconsella adreçar la mirada cap al nostre interior i veure que potser som nosaltres els qui desitgem fer noves coneixences. Quan aquesta amistat hagi fet el seu procés i arribi l’hora en què vulgui tornar a relacionar-se socialment, ja ens ho farà saber.

Es diu que quan estem a punt per rebre ajut és quan estem preparats per donar-lo. Això sí, cal saber demanar-lo. “Perquè tot el que demana, rep; i el que cerca, troba; i al que truca, se li obrirà” (Sant Mateu 7:7-11).

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: La llei del reflex

Fa uns mesos recomanava des d'aquest bloc el llibre “Las 36 leyes espirituales de lavida” (Diana Cooper, editorial Obelisco), que desglossa les normes immaterialssegons les quals funciona l’Univers.

Avui m’agradaria parlar de la llei que dóna títol a l’article d’avui, segons la qual la Terra esdevé un lloc tan màgic per aprendre que, tant tot el que veiem, com cadascuna de les persones i de les situacions que coneixem, correspon a un reflex de nosaltres mateixos.

Així, l’Univers ens fa de mirall per tal que poguem observar i modificar allò que calgui.

Es diu que com més ens molesta una característica d’algú, més està la nostra ànima intentant reclamar la nostra atenció envers aquest reflex, que parla de nosaltres.

Per tant, allò que ens agrada o ens fa sentir còmodes d’alguna persona equival justament al que ens plau de nosaltres mateixos.

Tot sovint, davant un reflex poc agradable es mira de canviar-lo o, el que és igual, es prova de transformar els altres. El cas, però, és que, mentre la modificació no es fa sobre el reflectit; és a dir, sobre un mateix, la imatge del mirall no varia.

Feu l’exercici següent. Penseu en algú que tingui alguna qualitat que us molesti sobremanera i reflexioneu sobre què us diu de vosaltres mateixos. Tindreu un bon punt de partida per continuar el camí de la vostra evolució personal.

En propers posts, em proposo explicar algunes d’aquestes lleis espirituals; sense cap mena de dubte, eines de millora.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: El poder de les paraules

Si teclegeu el títol d’aquest article a Google, trobareu una quantitat ingent de llocs (articles, blocs, pàgines web) que també el fan servir, gairebé tots amb el mateix sentit: el d’entendre la paraula com a creadora de realitat.

No endebades, ja a la Bíblia, llegim que Déu va crear el món no pas amb les mans sinó amb l’expressió oral. Va dir “Facis’ la llum” i la llum es va fer.

La idea d’escriure sobre això em va arribar mentre conversava amb una persona que m’explicava que, malgrat tenir-ho tot de cara, sentia que tot sempre li costava més que als altres.

Estic convençuda que, només per la creença ferma que la vida és injusta amb ella, les coses li resulten més complicades. Fer aquesta mena d’afirmacions ens condiciona subtilment però ferma.

Us proposo un exercici per fer durant un dia. Escolteu-vos parlar i poseu l’atenció en tot allò que dieu i que pugui ser limitant, tot el que soni a judici i a sentència. Quedareu molt sorpresos/es.

Fet aquest, encara un altre. Si voleu modificar el vostre dia a dia, canvieu el vostre llenguatge.

El filòsof Lluís Castellanos (Madrid, 1955) fa 17 anys que es dedica a investigar els avantatges del llenguatge positiu i conclou que provoca canvis profunds en el cervell.

Entre d’altres pràctiques proposa escriure tres agraïments nous cada dia durant 21 dies per tornar aquest òrgan més positiu.

Fa unes setmanes, en un altre post, parlava de com el nostre entorn reflectia bloquejos (obstacles darrera les portes, amuntegament de coses pendents de desar, etc.). Tanmateix, també els podem llegir en la forma de parlar, tant pel que es diu com pel que es deixa de dir.

Afirmava Confuci: “És possible aconseguir alguna cosa després de tres hores de baralla, però segur que es podrà aconseguir amb tan sols tres paraules impregnades d’afecte”.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com