Més enllà del Feng Shui: Respirar per ser lliures

Després d’haver parlat en articles anteriors dels sons curatius relatius al fetge, als pulmons i a l’estómac, respectivament, avui us en presento el dels ronyons.

Es tracta d’exercicis de respiració taoistes que cerquen l’harmonia tant física com mental. S’aconsella de practicar-los, com a mínim, tres vegades al dia cadascun i, si és possible, a primera hora del matí.

El so curatiu dels ronyons consisteix esdevé una tècnica per mantenir-los sans i afavorir-ne un funcionament eficaç.

Segons la teoria dels cinc elements, els ronyons corresponen a l’element aigua. En medicina tradicional xinesa, aquest equival al que s’anomena l’energia “yin pura”, freda en comparació a la que representa el foc, que és “yang pur”, tot escalfor.

Sense sortir d’aquest marc teòric, si s’acumula massa escalfor als ronyons, aquests no poden funcionar de forma correcta. Com a curiositat, per veure la relació dels ronyons amb el fred, cal fer notar que l’emoció negativa associada als ronyons és la por i, quan algú s’espanta molt, se sol dir que “s’ha quedat gelat”.

Realitzar, doncs, aquest so curatiu, millorarà no només el funcionament d’aquests òrgans sinó que ajudarà a neutralitzar la por.

Per fer-lo, concentreu-vos en els vostres ronyons, a banda i banda de la columna vertebral, a la part baixa de l’esquena. Seieu en una cadira amb les cames juntes, de manera que es toquin genoll amb genoll i turmell amb turmell. Inhaleu profundament mentre inclineu el tronc endavant i, amb les mans, abraceu els genolls. Mentre feu això, arrodoniu l’esquina i eleveu la mirada. Notareu que la zona de l’esquena on hi ha els ronyos s’estira. Després, exhaleu tot l’aire mentre emeteu el so “txuguei”, allargant la lletra “e” de la síl·laba “guei”. En treure tot l’aire, empenteu la columna contra els ronyons i imagineu-los dins d’una bossa de color blau que es buida de totes les pors emmagatzemades. En acabar, seieu amb l’esquena recta i respireu de manera profunda fins tornar a repetir l’operació.

Deia Horaci que “qui viu amb por mai no serà lliure”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Respirar per rejovenir

Després d’haver parlat en articles anteriors del primer i del segon sons curatius, relatius al fetge i als pulmons respectivament, avui us en presento el tercer, que correspon a l’estómac.

Aquests sons consisteixen en exercicis de respiració taoistes que cerquen l’harmonia física i mental. S’aconsella que els practiquem al matí, quan acabem de despertar-nos.

El tercer dels mateixos equival al que s’anomena respiració abdominal o natural, perquè és la forma com respiren els nadons. En realitzar-la, es fa un massatge suau als òrgans vitals, especialment als ronyons, a l’abdomen i, també, a la glàndula tim, la més important per conservar jove l’organisme, segons la medicina tradicional xinesa.

Aquesta glàndula es troba al tórax, davant del cor i darrera de l’estèrnum. Quan naixem és gran i, fins a la pubertat, segueix creixent. Després es fa més petita i a l’edat adulta gairebé desapareix.

Pertany al sistema immunològic i produeix els limfòcits T, que, mitjançant la segregació d’hormones, elimimen microorganismes i agents nocius

Per dur a terme aquesta respiració, inhaleu a poc a poc pel nas tot omplint la part baixa dels pulmons i fent que l’abdomen agafi volum.

Després, exhaleu per la boca mentre empenteu estómac i abdomen cap endincs, cap a la columna vertebral.

La inhalació i l’exhalació han de ser lentes, continuades, d’igual durada i tan silencioses com sigui possible.

Cal repetir-les almenys durant tres vegades. Si és possible, però, s’aconsella de fer-ne nou.

L’objectiu és canviar els hàbits respiratoris. Cal temps i pràctica però els beneficis per a la salut, el rejoveniment i la longevitat s’ho valen.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: La tristor vesteix de blanc

Diu un proverbi xinès que “si ets pacient en un moment d’ira, escaparàs a cent dies de tristor”.

Al meu article de la setmana passada, hi explicava un exercici dels anomenats “els cinc sons curatius”, útil per apaivagar, justament, la ràbia i les emocions associades, totes elles residents -segons el txi kung i la medicina tradicional xinesa- al fetge.

Cadascun dels òrgans vitals controla, doncs, un dels cinc elements (fusta, foc, terra, metal i aigua). Si la ira viu al fetge (element fusta, color verd), la tristor habita als pulmons (element metall, color blanc). El primer dels sons curatius esmentats serveix per equilibrar-los i expulsar-ne aquest sentiment.

L’equilibri dels cins elements s’altera si algun dels òrgans vitals se sobreescalfa. Per exemple, si la calor s’acumula en excés als pulmons, s’experimenta, entre d’altres desajustos, tristesa, melangia o depressió. Curiosament, l’element metall també correspon a la tardor, una estació altament “melancòlica”.

El so és una vibració. Cada so i cada òrgan sa vibren a una determina freqüència. Cada so curatiu manté el seu òrgan vinculat en estat d’equilibri i, per tant, de salut. Tant si estem tristos com si tenim problemes pulmonars ens anirà bé practicar el primer d’aquests sons.

Per fer-ho, mentre inspireu pel nas en quatre temps, tanqueu la boca amb les dents superiors a tocar de les inferiors, separeu al màxim les comissures dels llavis (com si somriguéssiu de forma exagerada) i col·loqueu la punta de la llengua a les genives inferiors. Sense bellugar aquesta posició, treieu l’aire per la boca, també en quatre temps.

El so que produireu (“ssssss”) és el que cerquem. Mentre ho  feu, visualitzeu els pulmons dins d’una bossa de llum blanca que deixa marxar la tristesa. Si no heu estat pacients en un moment d’ira, us lliurareu de cent dies de tristor.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui viscut: No als llits metàl·lics

Des del punt de vista del fengshui, podríem dir algunes coses d'aquest dormitori. Aquestes són les més destacables:

- Sempre és millor que els llits no siguin metàl·lics ja que es carreguen d'electricitat estàtica que acabem absorvint en dormir-hi. Això, sense tenir en compte que els llits de barrots, com en aquest cas, poden assimilar-se simbòlicament a una gàbia o presó.

- Gustos a banda, potser disposa de massa elements decoratius. En un espai de descans, com menys informació visual millor a l'hora de reposar.

- El capçal del llit es troba en el punt de la cambra on el sostre és més baix. Fóra més adequat a l'inrevés. En aquest punt seria millor col·locar-hi mobles que no pas persones. Decorativament parlant s'hi podrien posar llums que il·luminin de baix cap a dalt.

Més informació sobre dormitoris en aquest enllaç i molts més casos de fengshui pràctic en aquest altre.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El monstre d'ulls verds

La gelosia i l’enveja són emocions que s’associen al color verd. I no es tracta pas d’una ocurrència actual. Veureu, la primera ja deia, en boca de Iago, uns dels protagonistes de l’Otel·lo de Shakespeare: “Sóc el monstre d’ulls verds que es burla de la carn que l’alimenta”.

També, en medicina tradicional xinesa, aquests sentiments negatius, juntament amb la ràbia i el resentiment, resideixen i, per tant, afecten el fetge. Curiosament, aquest òrgan pertany a l’element fusta que, al seu torn, correspon, de nou, al color verd. A més, el fetge produeix la bilis, que és d’un to groc verdós.

Si fins aquí tot apunta a la vinculació entre certs estats d’ànim i el color de la fel, per què qualificar-la de “monstre”?

Doncs perquè contra el pugui semblar a la primera pensada, qualsevol emoció negativa repercuteix de forma directa sobre qui l’experimenta. El Dr. Masaru Emoto va demostrar que paraules com “odi” o “et mataré” incidien en la cristalització de l’aigua i produien cristalls amb formes repulsives i que mots com “amor”, “enhorabona” o “gràcies” en creaven de bells i harmònics. Què no passarà amb l’organisme humà que és, en gran part, aigua?

Dins de la disciplina del txikung hi ha uns exercicis anomenats “els cinc sons curatius”, que ajuden a equilibrar pulmons, estómac, ronyons, fetge i cor i els sentiments tòxics associats.

El so curatiu del fetge és el que solem fer per demanar silenci: “Sssshhh”. Si patim del fetge o experimentem enveja, ràbia o resentiment, podem provar a seure ben relaxats, amb l’esquena recta i inspirar pel nas en quatre temps.  Mentre agafem aire visualitzem el nostre fetge, a la dreta del tòrax, dins d’una bossa de llum de color verd. Tot seguit, expirem fent el so esmentat, fins que esgotem l’aire, i imaginant com aquesta bossa es desinfla deixant-ne sortir totes aquestes emocions negatives, que “hi són per ser sentides però no per dominar la nostra vida, (...) ni apagar la nostra energia perquè, al moment de fer-ho es tornaran tòxiques” (del llibre “Emociones tóxicas”, de Bernardo Stamatea).