Més enllà del Feng Shui: El monstre d'ulls verds

La gelosia i l’enveja són emocions que s’associen al color verd. I no es tracta pas d’una ocurrència actual. Veureu, la primera ja deia, en boca de Iago, uns dels protagonistes de l’Otel·lo de Shakespeare: “Sóc el monstre d’ulls verds que es burla de la carn que l’alimenta”.

També, en medicina tradicional xinesa, aquests sentiments negatius, juntament amb la ràbia i el resentiment, resideixen i, per tant, afecten el fetge. Curiosament, aquest òrgan pertany a l’element fusta que, al seu torn, correspon, de nou, al color verd. A més, el fetge produeix la bilis, que és d’un to groc verdós.

Si fins aquí tot apunta a la vinculació entre certs estats d’ànim i el color de la fel, per què qualificar-la de “monstre”?

Doncs perquè contra el pugui semblar a la primera pensada, qualsevol emoció negativa repercuteix de forma directa sobre qui l’experimenta. El Dr. Masaru Emoto va demostrar que paraules com “odi” o “et mataré” incidien en la cristalització de l’aigua i produien cristalls amb formes repulsives i que mots com “amor”, “enhorabona” o “gràcies” en creaven de bells i harmònics. Què no passarà amb l’organisme humà que és, en gran part, aigua?

Dins de la disciplina del txikung hi ha uns exercicis anomenats “els cinc sons curatius”, que ajuden a equilibrar pulmons, estómac, ronyons, fetge i cor i els sentiments tòxics associats.

El so curatiu del fetge és el que solem fer per demanar silenci: “Sssshhh”. Si patim del fetge o experimentem enveja, ràbia o resentiment, podem provar a seure ben relaxats, amb l’esquena recta i inspirar pel nas en quatre temps.  Mentre agafem aire visualitzem el nostre fetge, a la dreta del tòrax, dins d’una bossa de llum de color verd. Tot seguit, expirem fent el so esmentat, fins que esgotem l’aire, i imaginant com aquesta bossa es desinfla deixant-ne sortir totes aquestes emocions negatives, que “hi són per ser sentides però no per dominar la nostra vida, (...) ni apagar la nostra energia perquè, al moment de fer-ho es tornaran tòxiques” (del llibre “Emociones tóxicas”, de Bernardo Stamatea).