Primer de tot, s’ha d’explicar que no es tracta d’una tècnica de construcció específica sinó d’un material saludable i adaptable que es pot treballar de diferents maneres. Així, les estructures que el contenen poden ser de formigó, d’acer, de pedra, de maons, etc. i l’edifici pot presentar l’aspecte que es desitgi.
També que, contra el que pot semblar, el foc no resulta un risc, ja que la densitat dels fardells de palla que s’usen fa que no hi hagi prou oxigen per cremar-se.
Tot són avantatges. D’entrada, comporta una petjada ecològica molt baixa, ja que es tracta d’un residu que prové de la producció de cereals, l’únic cost que genera és el del seu transport i, en finalitzar el seu cicle de vida, és compostable cent per cent. A més, cada quilogram de palla absorbeix 2 kg. de CO2.
No endebades, la palla és un dels materials de construcció més antics de què es té constància. N’hi ha exemples arreu, com a Anglaterra on hi ha més de 100.000 cases, algunes de 200 anys d’antiguitat, construïdes amb fang i palla; o a Alemanya, amb algunes que daten de fa 500 anys.
La primera construcció documentada feta amb fardells de palla se situa a Nebraska (EUA) l’any 1896, on no hi havia ni fusta ni pedra però sí camps de cultiu. Al principi s’aixecaven habitatges provisionals per als colons. Tanmateix, amb el temps es van adonar que aquest material era molt aïllant, fàcil de treballar i econòmic i se’n van anar construint moltes més fins als anys 40 del segle XX.
A partir de l’any 1973 aquest sistema va tornar a agafar empenta i ha anat creixent fins a arribar a Europa, on ha anat prenent embranzida des dels anys 90. A Espanya es va obrint camí.
Si us interessa aquest tema, us animo a consultar la pàgina web casasdepaja.org i a no tenir por del llop.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada