Tanmateix, hi ha determinats aspectes que no es detecten amb cap aparell existent. És el cas de les geopaties, zones en què les emissions que emanen de la Terra poden afectar la salut dels éssers vius. Per localitzar-les es fa servir la radioestèsia i aquí és on apareixen les varetes del títol. Metàl·liques, tot sovint de llautó, mostren amb la seva inclinació com determinada influència energètica actua sobre l’organisme.
Contra el que pugui semblar no són màgiques. Tothom pot aprendre a usar-les i és qüestió de pràctica arribar a fer-ho bé. Amb el cos relaxat, una a cada mà, sense fer força, els colzes a l’alçada de la cintura, els braços formant un angle de noranta graus i tenint clar què se cerca, es camina per l’espai a analitzar i, quan es creuen, assenyalen allò que es busca.
Tot i que en trobareu detractors, la radioestèsia funciona. He pogut comprovar com dues persones que no es coneixen són capaces, amb aquest sistema, d’obtenir els mateixos resultats en un habitatge.
La paraula “radioestèsia” prové de la suma del mot llatí “radium”, que vol dir “radiació”, i del grec “aesthesia” que es pot traduir per “capacitat de sentir”. Es tracta d’una tècnica ancestral que s’ha fet servir des de fa 4.500 anys per trobar aigües subterrànies.
S’utilitzava a l’antiga Xina per definir la col·locació d’edificis i per buscar metalls preciosos o aigua. Hi ha molts gravats medievals en què apareix la figura del saurí, també anomenat “rabdomant”, que feia servir fusta d’avellaner per trobar aigua. I a la guerra del Vietnam es va usar per localitzar mines.
A la Bíblia, hi podem trobar un saurí de renom: Moisès, que mirava d'assolir el líquid preuat al desert del Sinaí amb l’ajut del seu bastó.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada