Unes hores més tard, el príncep va descobrir que el seu servidor s’havia compadit de l’animaló i l’havia alliberat. Enfurismat perquè havia desobeït les seves ordres, el va enviar a l’exili.
Tanmateix, uns mesos més tard Meng Sung va nomenar Tsinn Xi Ba preceptor. Els envejosos van demanar-li explicacions i el príncep els va respondre: - Si es va compadir d’un cervatell, no ho farà també del meu fill? I és que potser aquest sentiment tan noble no és el més preuat que es pot ensenyar? No va dir Laozi que conèixer els homes és esser savi però estimar-los és ésser humà?
La compassió és un concepte fonamental de moltes filosofies i religions d’arreu del món.
Es tracta d’un dels pilars del budisme, anomenat “karuna”. Thich Nhat Hanh deia que “la compassió és el desig que els altres estiguin lliures del sofriment” i el Dalai Lama afirma que “la compassió és l’antídot natural de la ignorància; és la millor part de la naturalesa humana”.
El manament cristià d’estimar el proïsme com a un mateix comporta misericòrdia. A l’hinduisme, el concepte de no violència (“ahimsa”) apel·la a la benevolència envers totes les formes de vida. Segons Yogi Bhajan, “la compassió et transforma en un ésser humà complet; sense ella, tan sols ets una màquina”.
La “tzedakà”, o caritat, és una manifestació de la pietat en tradició jueva. I per descomptat que al taoisme, la compassió i l’empatia esdevenen virtuts importants que permeten viure amb harmonia amb la natura.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada