Carl Gustav Jung (1875-1961) va concloure que hi ha una connexió entre l’individu i el seu entorn i que aquesta genera experiències que, si en som conscients, poden canviar la nostra vida. Es tracta dels senyals.
El dia 18 d’abril de 1946, Christian Dior (1905-1946) va trobar una estrella de metall al terra del carrer Faubourg-Saint-Honoré, a París, mentre anava a reunir-se amb Marcel Boussac, que havia acceptat de finançar-li una casa de costura. Dior ho va interpretar com un senyal del destí i la resta és història de la moda amb majúscules. Ens ho explica una vitrina de la Galerie Dior, espai museístic que es troba a l’edifici on precisament va començar aquesta aventura creativa.
Des d’aleshores, aquest símbol de sort mai no ha deixat de ser present a la prestigiosa firma. Dior mateix el va fer servir per estampar un vestit de la col·lecció d’alta costura primavera-estiu de 1952 i els seus successors com a dissenyadors de la casa també l’han usat en diferents ocasions.
Quan era petit, una vident li va predir que “les dones serien l’essència del seu èxit”. Per descomptat que la va encertar de ple. Suposo que, per això, consultava amb la seva vident de capçalera totes les decisions importants i restava atent als senyals. Són per tot arreu si els sabem veure. Us proposo que un dia us lleveu amb el ferm propòsit d’observar-los. El món ens parla, però tot sovint no el sentim perquè no l’escoltem. Algunes vegades el seu llenguatge adopta la forma d’un símbol i d’altres ens arriba amb informació que ens apareix sense cercar-la, de la mà d’algú conegut, a les xarxes, al televisor.
La saviesa popular diu que hi ha els qui neixen amb estrella i els qui neixen estrellats. Monsieur Dior era dels primers.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada