Ja ho deia José Martí (1853-1895), polític i escriptor cubà, quan afirmava que “ajudar qui ho necessita no només és part del deure sinó de la felicitat”.
I és que, si ajudem, ens ajudem. Tot sovint, aquesta és la millor recepta per sortir de la nostra closca, aparcar els nostres problemes, contribuir al benestar dels altres i sentir-nos bé. No endebades, nombrosos són els escriptors i pensadors que, al llarg del temps, han vist en la vocació de servei un dels sentits de la vida:
“Ningú no és inútil en aquest món mentre pugui alleujar la càrrega dels seus semblants” (Charles Dickens, 1812-1870, escriptor anglès).
“El propòsit de la vida humana és servir, mostrar compassió i tenir la voluntat d’ajudar els altres” (Albert Schweitzer, 1875-1965, filòsof, metge i escriptor alemany).
“En un univers bastant absurd, hi ha alguna cosa que no ho és: allò que podem fer pels altres” (André Malraux, 1901-1976, novel·lista i polític).
“La pregunta més urgent i persistents en la vida és: Què estàs fent pels altres?” (Martin Luther King, 1929-1968, religiós estatunidenc).
“El millor és l’ajut mutu. Com tots sabem que som imperfectes, intentem ajudar-nos els unos als altres” (Haruki Murakami, 1949, escriptor japonès).
Ara bé, crec que sempre respectant la voluntat de altre tot tenint en compte que no sempre tothom vol ser auxiliat i mai fent d’aquest ajut un desequilibri.
Com deia Pitàgoras de Samos (582 a.C, filòsof i matemàtic grec), “ajuda els teus semblants a aixecar la seva càrrega, però no et consideris obligat a portar-la tu en lloc seu”.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada