L’artista, que vivia en una modesta cabana situada dalt d’un turó, li va demanar que, mentre treballés en aquesta obra, el proveís d’aliments i de tota mena de subministraments i li concedís temps il·limitat per acabar-la. Durant tres anys les caravanes li van estar portant, entre d’altres coses, menjar, pinzells i pols d’or i de colors.
I, amb el pas dels mesos, cada vegada que l’emperador veia la paret buida sentia molta ràbia i frustració. Fins que un dia l’autor va aparèixer al palau i va pintar dues línies zigzaguejants, una de blava i una de groga. El sobirà el va fer empresonar. S’havia fet traslladar el seu llit just al davant de l’obra fallida i l’observava amb tristesa just abans d’anar a dormir. Una nit va sentir uns rugits i va poder veure, al fresc il·luminat per la lluna, dos dracs movent-se en una dansa infinita.
L’endemà va demanar una explicació al pintor i aquest el va portar a la seva cabana, al fons de la qual hi havia una entrada a l’interior de la muntanya. L’emperador el va seguir. A les parets hi havia uns dracs com els que havia demanat. Tanmateix, a mesura que avançaven descobrien, sota la llum de les torxes, dibuixos més simples que acabaven esdevenint línies de força, com les que havia traçat a palau, amb tan sols l’energia primordial de les dues bèsties.
Aleshores l’emperador va agafar les mans del pintor, agradablement sorprès, de la trajectòria creativa que acaba de recórrer dins de la cova salvatge.
“A la creació artística no és el coneixement raonable el que atorga sentit, sinó la manera en què l’artista transforma els sentiments i les idees en força creadora” (Gao Xingjian, escriptor francès d’origen francès, nascut al 1940, i Premi Nobel de Literatura l’any 2000).
Un altre conte taoista, en aquest enllaç.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada