Observar la bellesa de les coses senzilles ens nodreix l’ànima si som capaços d’admirar-la i agrair-la. Adonar-nos que, malgrat la sequera, la Terra (així, amb majúscula) ens dona molt per poc és una lliçó de resiliència.
Mentre caminava em va venir al cap tot això i el concepte que alguns pobles indígenes d’Amèrica del Sud veneren: la Pachamama, de “pacha” (“terra” en llengua aimara i quítxua) i “mama”, que, òbviament, vol dir “mare”. Es tracta d’una divinitat no creadora sinó protectora, que facilita la vida i afavoreix la fertilitat.
Aquest culte es remunta a molts anys enrere. Amb l’arribada dels espanyols a aquelles terres, les religions autòctones van ser perseguides i les invocacions a la Pachamama van començar a ser substituïdes per pregàries a la Mare de Déu. Tampoc no és casualitat que la deessa egípcia Isis donés pas a les Mares de Déu negres i que totes elles també simbolitzin el culte a la mare, a la fertilitat, a la terra que sosté la vida.
Fa uns dies vaig anar a revisar l’aplicació del fengshui que havia fet una de les meves clients, que va voler que també hi fos una amiga seva que l’ajuda a decorar. Aquesta, des del primer moment, se’m va girar d’esquena i, malgrat oferir-li tota mena d’explicacions amb amabilitat, no va deixar de llançar-me indirectes malintencionades i desagradables. En un moment donat em va preguntar: “¿Pero Dios existe?”. Això del fengshui li devia semblar cosa del dimoni (és que algú em va dir després que “és molt de la Bíblia”) I sí, senyora, crec que Déu existeix. I també crec en la Pachamama. I en la tolerància (“no jutgeu i no sereu jutjats”). I en moltes altres coses. Conèixer, comprendre i integrar la història de les tradicions i de les creences enriqueix i ens fa ser respectuosos.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada