Més enllà del Feng Shui: Un gest per a cada ocasió

Els mudres són determinades posicions adoptades pels dits de les mans que, a la pràctica del ioga i de la meditació, ajuden a transmutar i elevar l’energia corporal.

N’hi ha d’adequats per equilibrar alguns dels set txacres principals quan meditem per equilibrar-los. Els txacres són vàlvules que reparteixen l’energia per tot el nostre organisme.

- L’anomenat Mudra Prithivi es fa servir per meditar en l’element terra, que regeix el primer txacra, l’arrel o base, anomenat Muladhara. Consisteix en unir els dits anulars amb els polzes respectius.

- El Mudra Varum s’usa per treballar l’element aigua, en el segon txacra, Swadhisthana. Es fa connectant els dits petits amb els polzes.

- El Mudra Agni correspon a l’element foc del tercer txacra, Manipura. Es forma tancant els punys deixant els polzes a fora i orientats cap a dalt.

- El Mudra Prana es relaciona amb l’element aire del quart txacra, el del cor o Anahata. S’adopta unint la punta de cada polze amb l’anular i el dit petit respectius i deixant els palmells cap a dalt. També es pot fer servir el Mudra Jnana, ajuntant polzes amb índex i deixant els palmells amb els dits assenyalant el terra.

De mudres n’hi ha catalogats més de cent. Entre ells podem destacar el Mudra Dhyana (a la imatge), en el qual les mans reposen sobre la falda, els palmells miren amunt i els polzes es toquen entre si, com tancant un circuit pel qual circula l’energia. Representa la saviesa. No endebades és el gest que feia Buda sota l’arbre Bodhi fins arribar al seu despertar espiritual.

També, el Mudra Karana, en què el dit índex i el dit petit apunten cap a dalt mentre que els altres estan doblegats sobre el palmell de la mà. Es diu que  espanta el mal i els dimonis. Aquest és un gest molt habitual. Proveu a fer-lo i ho comprovareu. I és que hi ha un mudra per a cada moment.

Més sobre mudres, aquí.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Nous costums per a la pau interior

Sembla que parlar de meditació està de moda però el cert és que existeix des de l’antiguitat en el marc de diferents creences encara que no constitueix una pràctica religiosa en si mateixa. Ja s’esmenta als Vedes hindús, al voltant de l’any 1.500 a.C, i coneixem, per la Torah, que hi havia pràctiques meditatives jueves sobre l’any 1.000 a.C. Se sap que es trobava present a les tradicions taoista i budista entre el 600 i el 400 a.C. I a Occident va començar a penetrar, cada vegada amb més força, a partir dels anys 70 del segle XX.

Sigui quina sigui la modalitat de meditació que es triï, sempre ens en podem beneficiar:

- Permet la relaxació física i mental.

- Equilibra les emocions.

- Alleuja el dolor.

- Controla la pressió alta.

- Reforça el sistema immunològic.

- Millora la qualitat del son.

- Redueix l’estrès.

- Augmenta la capacitat de concentració.

- Enforteix la memòria.

- Facilita la connexió amb un mateix, l’observació objectiva de la realitat i la resposta a solucions de problemes.

Tanmateix, cal advertir que, com gairebé tot, té contraindicacions i no es recomana a persones amb problemes de salut mental. També està bé recordar que no es tracta de posar la ment en blanc, com molta gent creu.

El proper dia 18 de setembre enceto la vuitena temporada del grup de meditació que vaig iniciar amb la voluntat d’acompanyar en aquesta pràctica a qui ho desitgés. Val a dir que el principal repte amb què ens trobem és que les persones participants la incloguin en el seu dia a dia. I és que gairebé tots no deixem de tenir cura diària, per exemple, del nostre aspecte extern però estem poc acostumats a mirar per al nostre benestar mental.  La meva proposta d’enguany està pensada per a, de mica a mica, aconseguir que la meditació s’introdueixi en la rutina. Quan me’n surti, us ho explico.

Més sobre meditació, aquí.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Nens més feliços

Ara que esteu llegint, atureu-vos un moment i plantegeu-vos aquestes qüestions. Com em sento físicament? (relaxat, cansat, amb son, amb set, amb gana, amb necessitat d’estirar les cames o de sortir a l’aire lliure...) Què sento? (curiositat, tristesa, alegria, agraïment, avorriment...) Quina postura adopto? (estic tens, còmode, incòmode, si segueixo així després en farà mal l’esquena...) Com respiro? (suaument, massa ràpid, sense agafar prou aire...) Què faig? (llegeixo un article, em distrec). Si presteu atenció a tots aquests punts, esteu, potser sense saber-ho, practicant mindfulness. Consisteix a viure el present amb consciència, amb acceptació i sense judicis ni preocupacions.

Va ser desenvolupat als anys 80 del segle XX pel Dr. Kabat-Zinn, a partir del budisme i del moviment vipassana, en un programa de reducció de l’estrès basat en l’atenció plena adreçat a persones sanes i a altres que patien problemes de salut (dolors crònics, desordres de l’alimentació, depressió, ansietat). Afirmava que “la relació que mantenim amb el nostre cos, la nostra ment, els nostres pensaments i les nostres emocions ens aporta, si és la correcta, salut, benestar i saviesa. El cultiu de l’atenció plena és un acte radical d’amor i compassió per un mateix”. 

Adonar-se del que està succeint ara i aquí, posar el focus en diferents sensacions i identificar emocions esdevé útil en diferents contextos (a casa, a la feina o l’escola, practicant esport, etc.) I per descomptat que es tracta d’una eina que des del punt de vista educatiu ajuda al desenvolupament integral de joves i infants. De quina manera? Doncs ajudant-los, entre altres, a gaudir del present, a augmentar la concentració, a reduir possibles malestars, a aprendre a assumir les emocions i els pensaments propis i, de segur, a millorar-ne el rendiment. Que el mindfulness es practiqui a les escoles és la meva proposta per a una educació que ajudi a recórrer el camí de la vida amb més felicitat.

Més sobre meditació, aquí.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Sostres vius

Heu sentit a parlar de “sostres verds”, “sostres ecològics” o “cobertes vegetals”? Es tracta de jardins al capdamunt de les cases, arbres i plantes en lloc de teules. El cert és que als darrers anys han començat a aparèixer a moltes ciutats, tot i que es tracta d’una tècnica que ja fa temps que s’utilitza a les zones rurals dels països escandinaus per aïllar els habitatges del fred i mantenir una temperatura més agradable al seu interior; en definitiva, per comptar amb edificis més sostenibles.

Aquests són alguns dels beneficis que suposen:

- Redueixen l’ús de ventiladors i aparells d’aire condicionat. Això fa que s’aboqui menys escalfor a l’ambient i que les temperatures assoleixen valors més baixos.

- Insonoritzen l’espai de forma més eficient.

- Allarguen la vida dels materials emprats en l’estructura de l’edifici. Cal dir que les cobertes verdes compten amb una capa d’impermeabilització.

- Filtren les substàncies contaminants que sovint porta l’aigua de la pluja i la retenen.

- Purifiquen l’aire en absorbir diòxid de carboni i altres contaminants i en produir oxigen.

- Embelleixen el lloc on es troben.

Per descomptat que els espais verds esdevenen importants per a la salut, tant física com mental, de les persones. No només contribueixen a la millora de la qualitat de l’aire, amb la conseqüent reducció de problemes respiratoris, sinó que redueixen l’estrès i els efectes negatius que se’n deriven. També, poden esdevenir espais de trobada i socialització.

Els sostres vius són, doncs, una bona opció a considerar a l’hora de planificar la construcció d’un edifici per viure o treballar.

Si aquest tema us interessa, us convido a veure un vídeo breu que trobareu a YouTube que parla dels avantatges dels sostres vius a una ciutat com Nova York. Es diu How Green Roofs Can HelpCities.

Article relacionat: Boscos amb salut

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Boscos amb salut

Quan ens diuen que un terreny arbrat de quatre mil metres quadrats absorbeix tota la quantitat de diòxid de carboni equivalent a conduir un automòbil durant quaranta-un mil quilòmetres o que un arbre genera l’oxigen necessari per a quatre persones i, al mateix temps, que la tala sostenible d’arbres esdevé una eina vital per al bosc, és fàcil veure-hi una contradicció. Per què tallar el que fa tant de bé?

La qüestió és que cal distingir entre dos conceptes fonamentals segons els experts, que afirmen que no és el mateix “aclarir” que “desforestar” o “desboscar”.

- “Aclarir” fa referència a prescindir de manera selectiva, controlada i sostenible d’alguns arbres per tal de millorar la salut del bosc.

- “Desforestar” suposa aniquilar del tot la coberta forestal, tot sovint amb finalitats agrícoles o de desenvolupament urbà.

Així, la primera opció conserva el bosc i la segona esdevé un impacte ambiental negatiu ja que destrueix per complet la coberta forestal i, amb ella, tota la biodiversitat.

A més, quan es duu a terme una tala selectiva:

- Els arbres supervivents creixen més forts i sans perquè disminueix la competència pels nutrients de la terra i per la llum del sol.

- Tot sovint s’escullen els arbres malalts o amb plagues per evitar-ne la propagació i protegir els que no n’estan afectats.

Sigui com sigui, no ens enganyem. I és que el principi que rau darrere de la tala sostenible és trobar l’equilibri entre la necessitat d’obtenir un producte com la fusta i la consciència ecològica de disposar de boscos sans.

Cal fer-ho, això sí, amb bon criteri perquè, com va dir Mahatma Gandhi fa ja molts anys, “el que estem fent als boscos del món no és més que un reflex del que ens fem a nosaltres mateixos i entre nosaltres”.

Article relacionat: Els pulmons de la terra

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com