Més enllà del Feng Shui: Sincronitzem els nostres rellotges

Hi ha dos dies l’any que no duren 24 hores i un el viurem aquest cap de setmana. Demà, a la nit de dissabte a diumenge haurem d’endarrerir el rellotge per encetar l’horari d’hivern. Així doncs, a les 3 de la matinada seran les 2 i el dia 26 tindrà una hora més.

A l’Estat Espanyol, abans de l’1 de gener de 1901, l’hora oficial era la del Meridià de Madrid (3º 41’ Oest). Tanmateix, a partir de les 00:00 hores d’aquest dia s’adopta l’hora del Meridià de Greenwich (0º), que equival a la zona d’Europa Occidental. El 15 d’abril de 1918 s’introdueix per primera vegada l’horari d’estiu o DST (de l’anglès Daylight Saving Time), que consisteix en avançar una hora el rellotge durant els mesos estiuencs.

A partir del 16 de març de 1940, a les 23:00 hores, es començar a seguir l’hora del Meridià 15º Est, que correspon a Centre Europa. Amb això, s’avança una hora de forma permanent durant tot l’any.

L’horari d’estiu ha anat variant segons les èpoques. El 2018 la Comissió Europea va aprovar-ne l’eliminació per al 2019. Tanmateix, ara per ara,  estem com estem i haurem de seguir amatents a com afecte els nostres ritmes biològics. La cronobiologia, que els estudia, diu que l’alteració d’aquests cicles pot derivar en malaltia. Cal que tinguem cura, per tant, del nostre rellotge intern, encarregat de controlar els patrons del somni, la conducta alimentària, la secreció d’hormones, la tensió arterial i la temperatura corporal.

Què podem fer per adaptar-nos millor al canvi d’hora?

- Adaptar les hores de menjar de mica en mica.

- Fer exercici.

- Ajustar l’horari del son de forma gradual i mantenir una rutina saludable: evitar migdiades llargues, exposar-nos més a la llum natural i menys a les pantalles (mòbil, etc.) abans d’anar a dormir, sopar lleuger, dormir a fosques.

En definitiva, sincronitzar tant els rellotges de fora com el de dins.

www.montsemilian.com

Feng Shui: De colors i tendències

Remeno les xarxes per veure quines tendències decoratives es preveuen per al 2025 i em parlen, sobretot de colors. Per a les sales d’estar, el verd molsa, el gris càlid i el terracota suau. Per als menjadors el vermell rovellat, el blau marí i el mostassa. Per a les cuines, el blanc càlid, el verd sàlvia i el blau pissarra. Per als banys, el gris pedra, el blau cel i el lavanda. Per als dormitoris, el beix sorra, el verd fosc i el rosa maquillatge. Certament un mosaic ben bonic, però anem a pams.

Primer de tot, està clar que la majoria de persones no ens podem permetre canviar cada any la nostra decoració segons la moda del moment. Després, si atenem al fengshui l’ús dels colors serveix per harmonitzar un espai. De manera que no ens hem de fixar tant en el que es porta sinó en el que convé.

El principal consell a tenir en compte és que, si no sabem quins tons són els adients per a cadascun dels sectors de la nostra llar, o del nostre negoci, podem fer servir el color ivori, altrament dit “blanc trencat”, com a base, ja que no pertany a cap dels cinc elements que s’usen en fengshui i, per tant, ni afavoreix ni perjudica. Simplement, esdevé un llenç sobre el que sempre es pot actuar amb l’afegitó de complements: cortines, coixins, gerros, quadres, etc.

Per això, els colors que són tendència l’any vinent s’ha de classificar per elements més que per  estances determinades i es podran aplicar allà on serveixin per harmonitzar.

Així, de totes les tonalitats esmentades, el verd molsa, el verd sàlvia i el verd fosc pertanyen a l’element fusta. El vermell rovellat i el rosa maquillatge, a l’element foc. El terracota suau, el mostassa i el beix sorra, a l’element terra. El gris càlid, el blanc càlid i el gris pedra, a l’element metall. El blau marí, el blau pissarra, el blau cel i el lavanda, a l’element aigua. En definitiva, el millor color és el que ens fa feliços.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Història d'una porta

Hi ha una porta ideal per a la gent que va de tort: la de la Barraca d’en Dalí. Es tracta d’una petita construcció de pedra amagada darrere el bosc proper a la Platja d’es Castell, a Palamós.

Salvador Dalí va pintar aquesta cabana, amb l’entrada esbiaixada i emmarcada de blanc, en una aquarel·la l’any 1948 i un seu amic, Albert Puig Palau (1908-86), la va fer realitat. Puig Palau fou empresari, mecenes, intel·lectual i promotor cultural. A ell devem haver posat la Costa Brava al mapa internacional. Joan Manuel Serrat li va dedicar la cançó Tío Alberto, inclosa a l’àlbum Mediterráneo.

La va construir amb la idea que Dalí disposés d’un taller on treballar tranquil. Tanmateix, tot i que el pintor hi va ser en algunes ocasions, ni hi va crear mai res ni li va agradar prou com per fer-lo deixar Port Lligat.

Val la pena, però, tornar a Puig Palau i a la història de la finca. Adquireix Mas Juny (en origen coneguda com Mas Crispí) i les terres del seu voltant l’any 1940. En aquest entorn aixecarà la Cabana d’en Dalí. La finca compta amb una torre de defensa circular i molta història, ja que va ser adquirida per Josep Maria Sert als anys vint del segle passat i va esdevenir punt de trobada de personalitats de renom mundial, com Coco Chanel, Marlene Dietrich o Luchino Visconti. D’aquesta època data un accident fatal i escandalós en què morí el cunyat de Sert i una baronessa de la família Thyssen-Bornesmiza, a bord d’un Rolls-Royce que va emprendre el seu camí des del Mas Juny. L’anècdota donaria per a un altre article.

Amb Puig Palau la casa també s’omple de personatges famosos. Des de Josep Pla fins, amant com era del flamenc i dels toros, Manolete, Carmen Amaya, Lola Flores i Manolo Caracol. Ells ja no hi són però la cabana, buida, i la porta encara sí. Imagineu què n’opina el fengshui, d’una entrada així. Per descomptat que el seu simbolisme no resulta adequat. Representa que es va de tort. Què no haurà vist aquesta porta!

Més sobre portes, en aquest enllaç.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Embolica que fa fort

Heu sentit a parlar mai de l’ús dels mocadors “furoshiki” japonesos? Es tracta d’una tècnica per plegar trossos de tela estampada de mida variable que es fan servir per fer paquets, bé de regal bé per transportar objectes; en definitiva, de substituts reciclables de les bosses de plàstic i embolcalls de regals sostenibles. A les xarxes podeu trobar un munt de publicacions que ensenyen com plegar-los de forma adequada.

S’ha de reconèixer que és un hàbit bonic i que resulta fàcil embadalir-se davant d'allò que és exòtic. Tanmateix, de vegades sembla que haguem descobert la sopa d’all. I és que nosaltres també en tenim una, de manera de fer similar, ben antiga. Els qui sou més grans, segur que haureu vist com algú de la vostra família feia servir l’anomenat “mocador de fer farcells”, quadrat, de cotó i amb el seu estampat característic, de quadrets marrons i negres, per portar coses d’un lloc a l’altre.

La viquipèdia que, contra el que pugui semblar, no sempre l’encerta del tot en limita l’ús a viatgers amb poques possibilitats econòmiques i rodamons. Estic segura que tothom que hagi viscut en un poble fins a la primera meitat del segle XX, aproximadament, ha vist com es feia servir amb tota naturalitat, com s’usen avui dia les anomenades tote bags  o bosses fetes de roba, per anar a mercat, per exemple.

D’uns anys ençà tornen a cridar l’atenció i en l’actualitat tant es poden comprar en línia com trobar peces confeccionades amb la mateixa roba (tovalles, davantals, cortines, coixins, bosses de pa, draps de cuina i mocadors de coll, entre  altre)s. I és que tot torna. Per sort, no només les modes sinó, pel que sembla, els comportaments ecològics i sostenibles.

www.montsemilian

Fengshui, astrologia xinesa i creixement personal