Astrologia Xinesa. El Qi de les 9 Estrelles

El Qi de les 9 estrelles és una forma d'astrologia xinesa molt primitiva i senzilla que parteix tan sols del dia, el mes i l'any de naixement d'una persona; és a dir, no té en compte ni el lloc ni l’hora. A partir d'unes simples taules s’obté una combinació de tres números per a cadascú que permet descobrir els seus principals trets de personalitat.

Fàcil d’aprendre, ens ajuda a conèixer-nos i a comprendre’ns millor, a entendre les nostres relacions amb els altres i a treure profit del nostre potencial. No s'ha de confondre amb els 4 Pilars, també astrologia xinesa, que permet una lectura profunda i precisa de totes les àrees de la vida del consultant.

La paraula “Qi” (o “Txi”) fa referència a l’energia; en aquest cas, a la que ens conforma. Les 9 estrelles equivalen a 9 arquetips, a les 9 menes d’energia amb què treballa, per exemple, el Fengshui quan s’usa l’Escola de les Estrelles Volants i

Una llegenda xinesa de fa més de 3.500 anys explica que un dia l’emperador Yu (2.100 aC), a la imatge, iniciador de la dinastia Xian, estava contemplant el riu Groc quan en va sortir una tortuga que duia, dibuixat al damunt de la seva closca, l’anomenat  quadrat màgic, o Luo Shu, en què els números de l’1 al 9 apareixen disposats de manera que fa que sempre que sumem una línia de números (sigui horitzontal, vertical o diagonal) el resulat és quinze.

Es tracta d’un sistema numèric, doncs, que es fa servir, entre altres, en el Fengshui i, per descomptat, en el Qi de les 9 estrelles.

Deia Galileo Galilei que “la saviesa més gran que existeix és conèixer-se a un mateix”. I aquesta forma de fer-ho és molt bona per començar.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Vida després de la vida

Temps de Tots Sants i de Difunts, el moment de l’any en què la línia que separa els vius i els morts esdevé més fina. Tales de Milet (segles VII i VI aC) creia que no hi havia diferència entre la vida i la mort. Deia Plató (segles V i IV aC) que “quan la mort es precipita sobre l’home, la part mortal s’extingeix, però el principi immortal es retira i s’allunya sa i estalvi”. I Aristòtil (segle IV aC) afirmava que l’ànima es composa de dues parts: una, la part pensant que segueix existint després de morir perquè és immaterial; i l’altra, la relacionada amb els sentits i les emocions, que desapareix amb el cos.

El Dr. Manuel Sans Segarra, nascut el 1943, és un metge català especialitzat en cirurgia general, digestiva i oncològica, pioner en l’ús de la laparoscòpia, que ha desenvolupat la seva carrera a l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Sempre guiat pel compromís amb el mètode científic, el seu món es va capgirar durant una guàrdia al Servei d’Urgències. Un seu pacient va experimentar una Experiència Propera a la Mort (ECM) després d’haver sofert una mort clínica a rel d’un accident de circulació molt greu.

Aquest punt d’inflexió el va portar a fer recerca sobre aquesta mena de successos. Va amarar-se dels estudis previs que havien dut a terme experts com Raymond Moody, Eben Alexander o Elizabeth Kübler-Ross, entre altres, i, des de fa uns anys es dedica a divulgar i a compartir el seu coneixement en aquest camp, del que ha esdevingut especialista. Trobareu moltes de les seves conferències a YouTube.

Acaba de publicar el llibre La Supraconciencia: Vida después de la vida, coescrit amb Juan Carlos Cebrián Barrientos, amb pròleg del Dr. Mario Alonso Puig i editat per Planeta. A partir de casos documentats, ofereix una nova comprensió de la consciència i de la vida després de la mort. Desafia les concepcions tradicionals i proporciona una guia per superar les pors que la mort genera i per ajudar-nos a reflexionar sobre la nostra pròpia vida.

I si la veritable vida fos la del més enllà?

www.montsemilian.com