Astrologia Xinesa: La veritat inventada

M’adono que les tres pel·lícules que he vist al cinema darrerament toquen temes que conviden a reflexionar sobre l’ètica. Us les recomano: La habitación de al lado d’Almodóvar, Jurado Nº 2, de Clint Eastwood, i Marco, d’Aitor Arregi i Jon Garaño, interpretada per un Eduard Fernández.

Les dues últimes tracten de secrets que surten a la llum. No us detallaré l’argument de la d’Eastwood per si l’aneu a veure. De la d’Arregi i Garaño en puc parlar amb més comoditat perquè es tracta d’un cas real que suposo que recordareu.

Explica la història d’Enric Marco, nascut l’any 1921, que va fer-se passar per un supervivent del camp de concentració de Flössenburg (Alemanya) i que va arribar a presidir l’Amical de Mauthausen, una associació de supervivents dels camps de concentració nazis. L’any 2005 va esclatar un escàndol en descobrir-se que tot havia estat una invenció del seu temperament jo diria que histriònic. Val a dir que sobta el contrast entre el dolor que va causar a les veritables víctimes en destapar-se l’engany i el molt que va aconseguir per a la difusió de la història dels deportats a qui ningú no va fer cas durant molt de temps. Cara i creu de la mateixa moneda.

Quedeu-vos amb l’any en què es va saber tot: el 2005.

L’Escola de les Estrelles Volants –una de les escoles de la brúixola amb què treballa el Fengshui Tradicional o Clàssic– estableix que cada 20 anys té lloc un canvi de període que marca noves pautes energètiques.

L’anomenat Període 8, vigent entre el mes de febrer de 2004 i el mes de febrer de 2024, es caracteritzava per posar a cadascú en el seu lloc de manera que només podien progressar les persones que actuessin amb correcció i, sobretot, amb honestedat. En definitiva, allò que fos mentida i que restés amagat sortiria a la llum.

No endebades es tracta de l’època en què històries com les de Clinton-Lewinsky, Joan Carles I-Corina, Urdangarín, Wikileaks, Snowden, Jeffrey Epstein i la del mateix Marco, per posar tan sols alguns exemples, van saltar als titulars.

Tot just acabem de començar el Període 9, que acabarà el 2044, i la neteja segueix. La veritat inventada té els dies comptats.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Menjar amb tot el cor

Meditar no és deixar la ment en blanc ni restar immòbil durant un llarg període de temps, sinó observar des del cor i viure el moment. I això darrer vol dir que cal posar l’atenció i, per tant, la consciència en l’aquí i l’ara.

Imagineu-vos manipulant una màquina perillosa. Si esteu pensant en coses passades, que ja no existeixen, o en el futur, que tampoc mai no és perquè quan arriba esdevé present, no estareu concentrats com cal i pot resultar perillós. Si sou en alguna celebració bonica i esteu pensant en el que va passar ahir o en el que fareu en sortir, no l’esteu gaudint al cent per cent. Amb la vida passa igual, cal posar tots els sentits en allò que estem vivint. I la meditació també és això, no necessàriament vinculada a creences religioses sinó una pràctica destinada a millorar la qualitat de vida.

Per començar a entrenar-nos, hi ha exercicis d’atenció plena per quan comencem el dia. Un d’ells convida a, fins i tot abans d’obrir els ulls, centrar-se en la respiració i anar repassant mentalment totes les parts del cos, de cap a peus, com si les observéssim des de fora, des d’una altra perspectiva a l’habitual. No es tracta de sentir-les sinó de prendre’n consciència.

Un cop fet això, podem procedir a deixondir-nos, a estirar-nos ben bé com fan els gats, tot activant els músculs i les articulacions que han estat inactius durant unes quantes hores.

Després, les pràctiques higièniques habituals (dutxar-nos, rentar-nos el cap, afaitar-nos, etc.) ens ofereixen l’oportunitat d’experimentar sensacions agradables com, per exemple, inspirar aromes que ens agraden, sentir el tacte de l’aigua calenta o la roba neta i tants d’altres, segons el cas.

Finalment, assaborir el primer àpat del dia, sigui el que sigui el que acostumem a prendre, posant l’atenció en el seu sabor i en el benestar que ens provoca, i deixant de banda les llistes de coses a fer, ens prepara per fruir del dia. Al budisme zen tenen una dita que fa: “Menja i beu amb tot el cor”.

Més sobre meditació, aquí.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Observar amb el cor

Els beneficis que la meditació aporta són molts. Per resumir-los de manera ràpida, val a dir que millora la salut física, l’emocional i la mental. De tècniques per practicar-la n’hi ha unes quantes i ningú no diu que sigui fàcil de dominar des del primer dia. Ara bé, hi ha molts exercicis que podem dur a terme fàcilment en el nostre dia a dia que ens ajuden a situar-nos en sintonia.

Com gestionar, si no, tota la pressa en què vivim submergits? Llevar-nos, anar a treballar, tenir cura dels fills, de la casa... A més, les xarxes socials i la immediatesa que provoquen les noves tecnologies, com els missatges de WhatsApp, ens obliguen a estar pendents d’un munt d’informació i de gestions de forma continuada durant tot el dia i part de la nit.

La paraula “meditació” en xinès s’escriu amb dos ideogrames: “observar” i “cor”.  Sense cap mena de dubte un enfocament molt poètic que associa la meditació amb observar des del cor; és a dir, ens convida a deixar anar els pensaments, allò més racional, per enfocar-nos en allò que sentim.

Shunmyo Masuno, al llibre “L’art de la senzillesa. Les 100 ensenyances d’un monjo zen per a una vida calmada i feliç” ens convida a respirar amb consciència durant cinc minuts, per exemple, a l’hora de dinar. Aconsella seure en una cadira amb una postura correcta i no la que tot sovint adoptem quan treballem, amb l’esquena tensa o encorbada. I, tot seguit, posar l’atenció en la respiració, atenent al ritme, suau, contrari a l’acceleració habitual. Afirma que, si s’aconsegueix respirar adequadament, la ment es calma.

Sant Joan de la Creu va escriure “Buscad leyendo, y hallaréis meditando”. Meditar cinc minuts en una cadira, com descriu Masuno, és el que us convido a fer després de llegir aquestes línies.

Més sobre meditació, aquí

www.montsemilian.com

Astrologia Xinesa. El Qi de les 9 Estrelles

El Qi de les 9 estrelles és una forma d'astrologia xinesa molt primitiva i senzilla que parteix tan sols del dia, el mes i l'any de naixement d'una persona; és a dir, no té en compte ni el lloc ni l’hora. A partir d'unes simples taules s’obté una combinació de tres números per a cadascú que permet descobrir els seus principals trets de personalitat.

Fàcil d’aprendre, ens ajuda a conèixer-nos i a comprendre’ns millor, a entendre les nostres relacions amb els altres i a treure profit del nostre potencial. No s'ha de confondre amb els 4 Pilars, també astrologia xinesa, que permet una lectura profunda i precisa de totes les àrees de la vida del consultant.

La paraula “Qi” (o “Txi”) fa referència a l’energia; en aquest cas, a la que ens conforma. Les 9 estrelles equivalen a 9 arquetips, a les 9 menes d’energia amb què treballa, per exemple, el Fengshui quan s’usa l’Escola de les Estrelles Volants i

Una llegenda xinesa de fa més de 3.500 anys explica que un dia l’emperador Yu (2.100 aC), a la imatge, iniciador de la dinastia Xian, estava contemplant el riu Groc quan en va sortir una tortuga que duia, dibuixat al damunt de la seva closca, l’anomenat  quadrat màgic, o Luo Shu, en què els números de l’1 al 9 apareixen disposats de manera que fa que sempre que sumem una línia de números (sigui horitzontal, vertical o diagonal) el resulat és quinze.

Es tracta d’un sistema numèric, doncs, que es fa servir, entre altres, en el Fengshui i, per descomptat, en el Qi de les 9 estrelles.

Deia Galileo Galilei que “la saviesa més gran que existeix és conèixer-se a un mateix”. I aquesta forma de fer-ho és molt bona per començar.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Vida després de la vida

Temps de Tots Sants i de Difunts, el moment de l’any en què la línia que separa els vius i els morts esdevé més fina. Tales de Milet (segles VII i VI aC) creia que no hi havia diferència entre la vida i la mort. Deia Plató (segles V i IV aC) que “quan la mort es precipita sobre l’home, la part mortal s’extingeix, però el principi immortal es retira i s’allunya sa i estalvi”. I Aristòtil (segle IV aC) afirmava que l’ànima es composa de dues parts: una, la part pensant que segueix existint després de morir perquè és immaterial; i l’altra, la relacionada amb els sentits i les emocions, que desapareix amb el cos.

El Dr. Manuel Sans Segarra, nascut el 1943, és un metge català especialitzat en cirurgia general, digestiva i oncològica, pioner en l’ús de la laparoscòpia, que ha desenvolupat la seva carrera a l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Sempre guiat pel compromís amb el mètode científic, el seu món es va capgirar durant una guàrdia al Servei d’Urgències. Un seu pacient va experimentar una Experiència Propera a la Mort (ECM) després d’haver sofert una mort clínica a rel d’un accident de circulació molt greu.

Aquest punt d’inflexió el va portar a fer recerca sobre aquesta mena de successos. Va amarar-se dels estudis previs que havien dut a terme experts com Raymond Moody, Eben Alexander o Elizabeth Kübler-Ross, entre altres, i, des de fa uns anys es dedica a divulgar i a compartir el seu coneixement en aquest camp, del que ha esdevingut especialista. Trobareu moltes de les seves conferències a YouTube.

Acaba de publicar el llibre La Supraconciencia: Vida después de la vida, coescrit amb Juan Carlos Cebrián Barrientos, amb pròleg del Dr. Mario Alonso Puig i editat per Planeta. A partir de casos documentats, ofereix una nova comprensió de la consciència i de la vida després de la mort. Desafia les concepcions tradicionals i proporciona una guia per superar les pors que la mort genera i per ajudar-nos a reflexionar sobre la nostra pròpia vida.

I si la veritable vida fos la del més enllà?

www.montsemilian.com