Feng Shui: Els colors de l'energia

De tant en tant aprofito aquest espai per a respondre preguntes sobre fengshui. Una que m’han fet més d’una vegada és si aquesta disciplina ens diu quin color hem de portar.

És cert que realitzar un estudi aprofundit de fengshui permet saber quins elements (dels cinc amb què treballa: foc, terra, metall, aigua i fusta) convenen a cada estança d’una llar. També ho és que els cinc elements corresponen a formes, colors, materials i determinades representacions simbòliques.

En conseqüència, pot determinar quin és el to més adequat per a decorar un racó o un altre. A l’element foc correspon tota la gamma de roses, taronges i vermells; a la terra, els grocs i els marrons; al metall, el blanc, el gris, el daurat i el platejat; a l’aigua, els blaus i el negre; i a la fusta, els verds.

Ara bé, això no afecta per a res a la roba amb què s’abillin els residents del lloc en qüestió. Si a una habitació li escau l’element metall, el color adient per a decorar-la serà el blanc, però no cal que, per a estar-hi, hom se n’hagi de vestir.

Tampoc l’astrologia no dona pautes per al vestuari. També treballa amb els cinc elements, però aplicats a persones no es tradueixen en colors sinó en actituds, maneres de fer, professions o aficions. Posem per cas que a algú li calgui element terra per a equilibrar la seva carta de quatre pilars (o carta astral feta segons l’astrologia xinesa). No significa que s’hagi de vestir de tons grocs o marrons sinó que, entre d’altres, li anirà bé reunir persones (per exemple, creant grups d’amics, associacions, cooperatives), aprofundir en el món de l’espiritualitat o dedicar-se a professions vinculades en aquest element (tot el que fa referència a l'agricultura i les granges, els recursos naturals, la Terra i els materials de construcció, l'edificació, la comptabilitat, les assegurances, els recursos humans, les lleis, la consultoria o el disseny).

Com deia Coco Chanel: “El millor color del món és el que més brilla en tu”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Ni flors ni violes

De tant en tant, gent que sap que em dedico al fengshui m’envia materials que pengen a les xarxes persones que diuen ser professionals d’aquesta disciplina.

Sense anar més lluny, aquesta setmana m’ha arribat un video que una presumpta experta titula alguna cosa així com Flors sagrades en fengshui per a atreure la prosperitat.

Anem per parts. No cal dir que els espais on vivim o treballem milloren de forma notable si els decorem amb plantes i flors perquè aporten bellesa. I això és el que ens carrega d’energia; al capdavall, el que pretén el fengshui.

A més, moltes plantes ajuden a netejar l’ambient de productes tòxics presents a mobles, coles, vernissos, pintures o productes de neteja.

Tot el que pertany al regne vegetal porta l’energia de l’element fusta i, quan aquest convé a una estança, segons un estudi aprofundit, resulta adequat que n’hi hagi, però no sempre és així.

La senyora en qüestió no atén a aquests paràmetres perquè treballa el fengshui bagua (una forma molt simplificada del fengshui, en contraposició al fengshui tradicional o clàssic). Afirma que, segons el fengshui, les peònies ens ajuden a trobar parella; les orquídies són bones perquè produeixen oxigen fins i tot a les nits, perquè ens ajudaran a harmonitzar els cinc elements si les posem al bany i perquè són adequades per al creixement espiritual; el crisantem serveix per a atreure la felicitat i es relaciona amb l’èxit, l’alegria i l’optimisme; la flor de la prunera s’associa a la salut, la fortalesa i la sort; el lotus es relaciona amb el despertar espiritual i el descans. És a dir, es limita al seu aspecte simbòlic, que no deixa de ser important.

Val a dir, però, que una cosa són les creences i tradicions xineses (no dubto que, potser, els xinesos interpretin així els significats d’aquestes flors) i l’altra els principis del fengshui. Per tant no s’han de confondre. En aquest sentit, cada cultura disposa dels seus propis símbols.

Així, si anem a la cultura occidental, hi ha un llibret que es diu El lenguaje de las flores, editat a Espanya per Círculo de Lectores, que diu que la peònia significa “vergonya”; les orquídees, “bellesa” i el crisantem, “bon humor en temps difícils”. En què quedem, doncs?

Bàsicament, que les flors atorguen vida a qualsevol espai, que algunes plantes ajuden a disposar d’un aire més saludable, que no sempre es pot abusar de l’element fusta en decoració i que la interpretació simbòlica no té perquè ser igual per a cada persona. "Para gustos, colores".

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: En nom del fengshui

Fa més de deu anys que em dedico al fengshui i en tot aquest temps, a banda de fer assessorament per a qui desitgi millorar la seva llar o el seu local de negocis, he procurat fer-ne molta divulgació. Una altra part de la meva vida professional està dedicada a la comunicació i una cosa porta a l’altra.

De tant en tant trobo grans despropòsits en boca de persones que diuen ser especialistes en aquesta disciplina xinesa. Sense anar més lluny, fa pocs dies, un col·lega i amic em va fer arribar un enllaç a un video d’un programa matinal d’una televisió xilena. Al plató en qüestió, una suposada experta feia unes afirmacions del tot incorrectes.

En comento algunes. Segons ella, a totes les cases hi ha d’haver una brúixola perquè reflecteix la capacitat d’orientació que hom té i com estàs “orientat relacionalment amb la vida” (sic). Si bé és cert que cal tenir en compte la simbologia dels objectes decoratius de què disposem, no és necessari que sempre calgui posar una brúixola. Sí que n’han de tenir una, però, els bons consultors de fengshui perquè, a l’hora de fer l’estudi acurat d’un habitatge, és precís mesurar l’orientació exacta de la seva façana, entre d’altres variables.

Pel que fa a les plantes, afirma que són indispensables per “vendre, convèncer i créixer” i el fengshui, l’únic que en diu és que representen l’element fusta (dels cinc amb què treballa: foc, terra, metall, aigua i fusta). Per tant, aniran bé quan aquest element sigui el que convingui a un lloc concret. També, les plantes donen vida als espais i moltes d’elles ajuden a netejar l’ambient de determinades substàncies tòxiques presents a mobles, pintures de paret, etc., però això ja és un altre tema.

De tot el que diu, he reservat una perla per al final: que el bany és l’habitació més sana d’una casa. Res més lluny del que afirma el fengshui, que aconsella, justament pel contrari, mantenir-ne sempre la porta tancada i la tapa de l’inodor abaixada.

En tots els temes hi ha gent que es fa l’entesa sense ser-ho. El problema és que hi ha persones que se la creuen. Deia Diderot que “la ignorància està menys lluny de la veritat que el prejudici”.

fengshui@montsemilian.com

www. montsemilian.com

 

Feng Shui personal: Bones vibracions

Deia Tesla: “Si vols entendre l’Univers, pensa en termes d’energia, freqüencia i vibració”.

Si la física quàntica apunta un possible punt de trobada entre ciència i esoterisme, les paraules que fa servir Tesla resulten afins a tots aquells professionals que treballem amb l’energia de l’entorn i de les persones.

Som energia i aquesta vibra en una determinada freqüència. Com més elevada és, millor ens sentim i la nostra vida flueix amb més harmonia. Ara bé, quines coses afecten la nostra vibració?

Els pensaments i els mots són creadors. Cal revisar, doncs què ens passa per la ment i com ho expressem. Com va demostrar el Dr. Emoto, les paraules provoquen realitats. Cal intentar, doncs, pensar en positiu i tenir cura de com parlem. Us proposo un exercici. Durant un dia, reviseu què us dieu a vosaltres mateixos/es. Us sorprendreu de les vegades que feu servir frases com “estic fatal”, “és que no en dono ni una”, “cada dia estic pitjor” etc. Quan apareguin, repetiu-vos mentalment “ho cancel·lo”, com si la vostra ment fos un ordinador.

Les persones, així com tot el que ens envolta, també hi influeixen. Si es tracta de gent que només es queixa, que tot ho troba malament, que mai no està contenta amb res i ens hi deixem arrossegar, la nostra freqüència vibratòria se’n ressentirà. I també al contrari.

En definitiva, la baixa vibració sintonitza amb els pensaments negatius, les males paraules, el fet de jutjar els altres, els sentiments com la por, la culpa, la tristesa, la ràbia, la ira, l’odi, la rancúnia, l’enveja, la gasiveria, la desconfiança, la manipulació, l’engany, les agressions.

En canvi, la vibració alta és propera a l’amor, la gratitud, l’alegria, la confiança, la felicitat, la fe, la calma, la generositat i les accions desinteressades i a tot allò que ens fa sentir bé (segons el gust de cadascú, algunes idees: escoltar música, llegir, cantar, ballar, pintar, escriure, cuinar, admirar una obra d’art, viatjar).

Resar o meditar ens ajuden a pujar-la. En un extrem hi ha l’amor i la gratitud i en l’altre hi ha la por. Si som generosos amb la vida, la nostra energia també ho serà amb nosaltres.

“Abans de donar, la ment de qui dona és feliç. Mentre dona, la ment de qui dona és en pau. Després de donar, la ment de qui dona és amunt.” (Buda)

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: La faula de l'ase i el pou

Fa poc em van explicar aquesta història, de la qual, després de fer una mica de recerca, no n’he sabut identificar l’autor. Fa així.

Un pagès tenia un ase vell que va caure dins d’un pou. Mentre l’animal bramava desesperat, l’home mirava de trobar, sense èxit, la forma de treure’l d’allà. Vençut, va decidir que, com que el ruc ja li havia fet tot el servei de què era capaç i que el pou era sec i també un perill, més valia cobrir-lo.

Així és que va reunir els seus veïns per tal que l’ajudessin. Armats amb pales, van començar a abocar-hi terra, amb el burro a dins. Aquest, primer es va espantar i va fer uns brams encara més forts que abans. Desprès, però, es va anar calmant i es va ajaure. Finalment, va alçar-se i, tot aprofitant la terra que anava caient, va anar fent passes fins a pujar a la vora del pou i, d’aquesta manera, sortir-ne trotant.

Aquesta faula ens ensenya com una situació adversa en aparença pot solucionar-se si som capaços de canviar-ne el punt de vista i donar la volta a la situació. No és cap secret que la nostra actitud condiciona la nostra vida.

Hi ha algunes eines que potser ens poden ajudar. Una és la meditació. Calmar la ment i connectar amb la nostra essència, com va fer l’ase en tranquil·litzar-se, tot sovint ens condueix a modificar la mirada.

Una altra forma d’adoptar una actitud beneficiosa per a nosaltres mateixos/es és tenir en compte els cinc principis del Reiki, enunciats per Mikao Usui Són aquests:

Només per avui, no t’enfadis.

Només per avui, no et preocupis.

Treballa amb diligència i dona el millor de tu.

Sigues amable amb els altres.

Sigues agraït/da.

Reconec que tot això és més fàcil de dir que de fer però encetem un curs difícil i val molt la pena intentar-ho. Com deia Lao Tse, “si no canvies de direcció, pots acabar on has començat”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: Ara i aqui

Avui us vull recomanar un llibre que convida a reflexionar i a aprofundir en la nostra ment. Es tracta d’El poder de l’ara. Un camí cap a la realització espiritual, d’Eckhart Tolle (Viena edicions).

Nascut a Alemanya el 1948, on va viure fins els tretze anys, es va graduar a la Universitat de Londres i va treballar fent recerca a la Universitat de Cambridge. Actualment viu a Vancouver (Canadà).

Als 29 anys, després de patir un període d’atacs d’ansietat, depressió i tendències suïcides, diu que va rebre una revelació que va provocar la seva transformació espiritual i un canvi de rumb radical de la seva vida. A partir d’aleshores s’ha dedicat a escriure i a viatjar arreu del món per a difondre allò que va descobrir.

El poder de l’ara fa èmfasi en la importància de ser conscient del moment present per a no perdre’s entre els propis pensaments.

Tolle no segueix cap religió o tradició filosòfica en concret, per bé que, si en alguna cosa estan d’acord els mestres de tots els corrents espirituals és que tan sols existeix l’ara i aquí. El passat ja no hi és i el futur encara no ha arribat. Si es viu en present, no es pateix el dolor de ferides passades ni es tem allò que ens espera.

En aquest llibre explica la importància de restar en l’aquí i ara sense distreure’ns per a conèixer la realitat que s’amaga darrera els nostres pensaments.

És autor, també, d’altres assajos, com Un nou món ara, El silenci parla i Practicant el poder de l’ara.

“Quan et rendeixes al que és i així esdevens plenament present, el passat deixa de tenir cap poder. Ja no el necessites. La presència és la clau. L’Ara és la clau”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Sidney Opera House

He dedicat els darrers articles a comentar diverse construccions d’arreu del món que han tingut en compte els principis del fengshui. Entre ells, el del Bank of China i el del Hong Kong andShangai Banking Corporation (tots dos a Hong Kong), la Torre Trump a Nova York i l’ampliació del Museu del Louvre a París.

Avui voldria parlar del fengshui de l’Òpera de Sidney però no perquè hagi tingut en compte aquesta disciplina sinó just el contrari. I, en aquest sentit, hi ha diversos aspectes a comentar.

Dissenyada per Jorn Utzon, es va inagurar l’any 1973 i va esdevenir una icona de la ciutat, representativa de l'arquitectura del segle xx. L'any 2007 va rebre el títol de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

El primer que cal destacar-ne són les seves formes angulars, les quals, segons els mestres xinesos, esdevenen “fletxes enverinades”; és a dir, energia agressiva envers el seu voltant i, per tant, manca d’harmonia.

Ara bé, tot i això,  aquestes formes corresponen a l’element foc (dels cinc amb què treballa la metafísica xinesa: foc, terra, metall, aigua i fusta) i aquest, entre d’altres, representa les arts escèniques, allò que té lloc dins d’aquest edifici.

Un altre punt que el fengshui no aprovaria és que una construcció en què predomina l’element foc estigui voltada d’aigua, ja que aquests dos elements es troben en conflicte.

Potser hauria estat bé ajardinar el seu voltant. Tot el que sigui vegetació pertany a l’element fusta i aquest és el que fa de pont entre aigua i foc i, per tant, equilibraria la situació. Així, l’aigua genera fusta i la fusta genera foc. Es passa, doncs, d’un cicle de control (en què un element en perjudica un altre) a un cicle de creació (en què un element n’alimenta un altre).

El fengshui sempre és harmonia i això és el que cal cercar.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com