Qui no ha dit alguna vegada que la paciència és la mare de la ciència?
Un dels contes taoistes recollits per Pascal Fauliot (Kairós) diu que hi havia un jove lletrat que acabava d’aprovar els exàmens per esdevenir un alt funcionari. Va organitzar una festa per celebrar-ho i un dels seus amics, veterà en l’administració, li digué: -Sobretot no oblidis mai que la millor virtut per a algú de la teva posició és la paciència. El nouvingut va agrair les seves paraules.
Un mes després, en el transcurs d’un banquet, es van tornar a trobar i l’amic va tornar a insistir en el fet que calia que s’esforcés a tenir paciència. El jove li va donar les gràcies de nou.
Al cap d’unes setmanes, es van creuar en un passadís del ministeri i el veterà agafà el nouvingut de la màniga per acostar-se’l i, a cau d’orella, li repetí el consell. Contravenint l’etiqueta rigorosa que s’havia de seguir als edificis oficials, l’altre va retirar el braç de forma brusca i cridà - Que em prens per imbècil, o què? És la tercera vegada que em dius el mateix!
- Ho veus? -replicà el mentor- El meu consell no resulta pas fàcil d’aplicar!
El relat acaba dient que un moment de còlera és com cremar en un instant la fusta acumulada durant molt de temps. Em sembla una imatge molt ben trobada. Ja pots esforçar-te a no perdre els estreps que sempre arriben situacions que et posen a prova.
Jo mateixa dec tenir un imant que fa que, quan vaig al cinema o al teatre, tot sovint, a prop meu, seuen persones que fan soroll sense parar. Una vegada, en una representació dels Pastorets, a Valls, hi havia una senyora a la fila del meu darrere que, tota l’estona, cantava, amb poca traça, sobre la veu dels actors i actrius i no deixava sentir res. Quan al cap de molt li vam demanar, si us plau, si podia deixar de fer-ho, ens va respondre: -Us molesta? Doncs no callaré!
I no, no va callar, però això ja no és qüestió de paciència sinó d’educació i són figues d’un altre paner!
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada