Segons el Fengshui ens carreguem d’energia amb la bellesa. Per tant, una afirmació que diu que “no tingueu a casa res que no hagi proporcionat plaer a la persona que ho va crear i que no doni plaer a aquells que ho fan servir” sembla extreta d’un clàssic taoista, oi? Doncs no: la pronunciava Oscar Wilde (1854-1900) a The House Beautiful, una de les conferències que va impartir durant una gran gira pels Estats Units i el Canadà al llarg de l’any 1882 i a altres països.
En aquell moment encara no era el famós autor de La importància de ser Frank o de El retrat de Dorian Gray sinó el representant més destacat del moviment esteticista anglès, que promulgava que l’art i la bellesa havien de formar part de la vida quotidiana.
Wilde va provocar que un dels seus oients, Theodore Mander, creés el moviment Arts and Crafts i que molts dels seus compatriotes victorians esdevinguessin mecenes d’aquesta escola, que combinava l’amor pel treball artesanal amb una devoció per la senzillesa, l’autenticitat i la bellesa.
A la seva dissertació, explicava com convertir un habitatge en un espai hermós amb el concurs dels elements arquitectònics, els mobles, l’artesania, els papers pintats, els teixits i la il·luminació. Insistia que una casa bella no requereix ni luxe ni grans despeses, sinó objectes bonics i ben fets. Criticava les imitacions (com, per exemple, el paper pintat que sembla el marbre) i valorava el treball artesanal i la inspiració de la natura.
Encara
que no parlava de Fengshui, s’hi observen paral·lelismes curiosos, ja que atribueix
a la llar la creació d’una atmosfera capaç d'influir en la vida dels qui
l'habiten. Les grans intuïcions no sempre comparteixen origen, però tot sovint
convergeixen.
www.montsemilian.com

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada