A l’Antiguitat i a l’Edat Mitjana l’entenien com una llei còsmica i divina. Per exemple, per a Pitàgoras l'harmonia de la música i la geometria de la natura provaven que es tractava d’una construcció matemàtica perfecta. Posteriorment es va començar a veure com una experiència de la ment humana. David Hume (segle XVIII) afirmava que "la bellesa no és una qualitat de les coses mateixes: existeix només en la ment que les contempla". I al món contemporani ha acabat esdevenint un acte de llibertat i provocació.
Manllevo el títol d’aquest article de l’exposició que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins el 8 de novembre. Repassa, amb mirada crítica, els ideals de bellesa al llarg de la història i la construcció dels cànons estètics i reivindica els cossos i les belleses exclosos de la norma. Hi analitza quin paper hi han tingut l’art, la societat, la política, la religió o la medicina. També, s’endinsa en la indústria de la cosmètica, en el disseny i en la comercialització de productes.
És una adaptació de la mostra comissariada per Janice Li i presentada a la Wellcome Collection de Londres el 2023. Presenta obres d’art, documents i objectes històrics i instal·lacions contemporànies per abordar temes com l’estatus, la salut, l’edat, el gènere o la raça i obres de diferents artistes. Hi trobareu des d’escultures clàssiques, estris per a cosmètica de diferents èpoques i models generats per IA fins a un recull de Barbies i recreacions de perfums de totes les èpoques. Si voleu saber quina olor feien un faraó egipci, Neró o Napoléo, aquí en teniu l’oportunitat de descobrir-ho.
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada