Més enllà del Feng Shui: El foc que crea i destrueix

“Abans que els xinesos descobrissin per què servia la pólvora, pensaven que es podia utilitzar com a elixir d'immortalitat... I la veritat és que quan veig focs artificials particularment bonics, realment em sento immortal". Aquesta cita extreta de la novel·la La nostra part de nit (Premi Herralde 2019), de l’escriptora i periodista argentina Mariana Enríquez, em va molt bé per introduir el que us vull plantejar.

A la Xina de la dinastia Tang, al segle IX, buscant la poció de la vida eterna, els alquimistes van descobrir per accident la pólvora en barrejar sofre, salnitre (nitrat de potassi) i carbó vegetal. Primer es va fer servir per fabricar focs artificials i emetre senyals. Al cap de poc, es va començar a emprar en explosius i armes. Després, a través de les rutes comercials es va anar a estenent al món islàmic i a Europa. Així doncs, aquesta substància, nascuda del desig de transcendència, va acabar tenint un paper ben terrenal.

La setmana passada, admirant el castell de focs que tancava la Festa Major de Valls, no vaig poder evitar pensar que aquella mateixa substància que creava una fantàstica dansa de llum i colors ha sembrat molt de dolor i destrucció al llarg dels segles.

La pólvora no és ni bona ni dolenta. Som nosaltres qui decidim com fer-la servir. Amb ella podem pintar el cel o enfosquir la terra. És un reflex de la nostra capacitat de transformació, de com som capaços d’elevar la matèria a art o d’arrossegar-la a la barbàrie. És, des dels seus orígens, una manifestació de la dualitat humana.

Els focs artificials ens recorden que, fins i tot allò que pot fer mal, també pot commoure, il·luminar i unir.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Matèria amb ànima

En un món cada vegada més accelerat, incloent-hi el ritme d’esgotament de les matèries primeres, l’exposició Matter Matters del Museu del Disseny, a Barcelona, ens convida a aturar-nos i reflexionar. No es tracta de la típica mostra d’objectes, sinó d’un viatge per redescobrir la relació entre matèria i vida.

El recorregut s’inicia amb Calculating Empires, una peça premiada de Kate Crawford i Vladan Joler. Es tracta d’una infografia espectacular que explora com les estructures tècniques i socials han evolucionat al llarg de cinc segles.

Després, els materials no es presenten com a mers mitjans per crear objectes sinó que serveixen per definir el món. Des del fang fins al miceli viu, des del tèxtil regenerat fins al bioplàstic, els dissenys que s’hi exposen ens parlen del passat, però també d’un futur en què creativitat i consciència van plegats. Cada peça és un pont entre el que som i el que podríem arribar a ser, si escollim viure amb més respecte envers la natura i, per tant, amb més harmonia.

L’exposició ens convida a habitar el món posant la vida —i no el consum— al centre.  Matter Matters ens recorda que l’ecodisseny no és només una tendència, sinó una actitud vital, una forma d’estimar la Terra i construir un futur més sostenible.

Visitar-la és com fer una meditació caminant entre textures, colors, formes i materials diversos que ens formulen preguntes i apel·len a la nostra responsabilitat. Perquè sí, la matèria importa. I la manera com la tractem diu molt de qui som.

“El que fem als boscos del món és només un reflex del que ens fem els uns als altres.”— Mahatma Gandhi

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Meditar en la llum

Heu sentit a parlar mai del “lotus de mil pètals”? Es tracta d’un nom ben poètic per referir-se al setè txacra, el de la coroneta, també anomenat sahasrara, el connector entre la consciència individual i la infinita i el portal pel qual l’energia vital, o prana, accedeix al sistema de txacres, primer, i a tot l’organisme després. La seva energia radiant adopta la forma d’una corona daurada a les imatges de deïtats, sants i àngels.

Quan es troba actiu i equilibrat, experimentem el goig de viure i gaudim de l’espiritualitat. Si no, esdevenim egocèntrics, estrets de mires, baixos d’energia, orientats tan sols als aspectes materials de la vida i/o extremistes.

Meditar en ell ens aporta intuïció i comprensió profunda i la capacitat d’adonar-nos de la interconnexió sagrada que hi ha entre totes les formes de vida.

Una manera de fer-ho és la següent. Primer de tot, seiem de manera còmoda, amb l’esquena recta i tanquem els ulls. Parem atenció a la respiració fins que aconseguim que sigui lenta i calmada. Posem les mans a la falda, amb els palmells cap amunt i la mà esquerra al damunt de la dreta, per rebre energia.

Imaginem un lotus blanc de mil pètals a la nostra coroneta, que es va obrint a poc a poc i va escampant una llum molt intensa. Deixem que aquesta flueixi per tot el nostre interior. Sentim-nos en pau, com un canal per la llum.

Els pensaments apareixeran lliurement a la nostra consciència i potser ens aportaran alguna intuïció. Agraïm-la. Després d’una estona, fem algunes respiracions profundes i obrim els ulls.

“En el sahasrara el jo desapareix per fondre’s en el tot. Això significa que el coneixement i l’ésser són u.”– C. G. Jung (1875-1961, psiquiatre i psicoanalista suís).

Si desitgeu meditar en els altres txacres, feu clic aquí

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Un llac d'aigües tranquil·les

Quan era adolescent va caure a les meves mans una edició del Círculo de Lectores del llibre El tercer ojo. En aquell moment s’atribuïa a un monjo tibetà anomenat T. Lobsang Rampa. Anys més tard es va saber que l’autor autèntic era el britànic Cyril Henry Hoskin (1910-1981), que afirmava que el seu cos havia estat ocupat per l’esperit del lama.

Sigui com sigui, l’obra és apassionant. Si més no, va ajudar a descobrir el concepte de “tercer ull”. A la novel·la, el protagonista se sotmet a una operació per obrir-lo. En realitat, el  “tercer ull” no és altra cosa que el sisè txacra a ple rendiment, una de les vàlvules que distribueixen l’energia vital per tot el cos i que compleixen diferents funcions.

Anomenat també ajna, fa de centre de comandament del nostre cos subtil i controla els sentits, la ment conscient i inconscient, els altres txacres i els canals energètics associats, la idea d’identitat i la intel·ligència emocional.

Quan es troba equilibrat experimentem aquestes qualitats: saviesa, capacitat de concentració, molta intuïció, claredat mental i visió àmplia de la vida. Si no, patim manca de disciplina, mala memòria, por a l’èxit, dogmatisme i arrogància i esdevenim racionals i autoritaris.

Us proposo un exercici per treballar-lo. Seieu amb l’esquena recta i tanqueu els ulls. Pareu atenció a la respiració fins que adopti un ritme còmode i suau. Concentreu-vos amb la mirada interior en el punt que es troba al bell mig de les celles. Visualitzeu-hi la vostra ment com si fos un llac. Imagineu que algú hi ha deixat caure una pedra preciosa molt gran. Intenteu veure aquesta gemma brillant al fons del llac. Si us hi esforceu, l’aigua es remourà i no us deixarà distingir-la. Si aneu alentiu la respiració i calmeu la ment, l’entreveureu amb claredat. Finalment, deixeu que la imatge marxi i fixeu-vos, només, en la quietud i el silenci que us envolten. Gaudiu d’aquesta pau interior.

Un exercici per treballar el cinquè txacra

Un exercici per treballar el quart txacra

Un exercici per treballar el tercer txacra

Un exercici per treballar el segon txacra

Un exercici per treballar el primer txacra

www.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui: Silencis que parlen

He pogut observar sovint com persones que no són capaces d’expressar-se amb assertivitat (dit d’una altra manera: que callen el que no haurien de callar) manifesten problemes de gola (tos, angines). També que, si mediten en els txacres, en arribar al cinquè els comença a picar el coll i fins i tot estosseguen. Curiosament aquesta part del cos coincideix en el pla energètic amb el  cinquè txacra, també anomenat vishuddha. Cal recordar que els txacres corresponen a una mena vàlvules energètiques que distribueixen l’energia vital per tot l’organisme.

Quan el cinquè es troba desbloquejat i equilibrat proferim el que sent el nostre cor i les idees que habiten la nostra ment, sabem escoltar els altres i romandre en silenci quan cal. La nostra veu és harmoniosa, posseïm el do de la paraula i som bons mestres perquè sabem comunicar la nostra saviesa. Compartim les nostres creences, la nostra creativitat i les nostres necessitats sense por al què diran.

Si, per contra, està en desequilibri tendim a dir mentides o mitges veritats i al safareig, mengem compulsivament, fumem o bevem en excés i/o ens comportem de forma obsessiva.

La meditació mouna ens pot ajudar a ajustar-lo. Es tracta de trobar un moment de soledat i de tranquil·litat en què haurem de prescindir de música i de qualsevol altra mena de so. En aquest silenci caldrà que observem la nostra ment i els pensaments que en sorgeixin. En prendrem consciència i, sense jutjar-los ni entretenir-nos-hi, els deixarem passar com núvols que el vent s’emporta.

“Hom s'asseu en una duna al desert. No veu res, no sent res. No obstant això, a través del silenci alguna cosa batega i brilla” - Antoine de Saint-Exupéry.

Un exercici per treballar el quart txacra

Un exercici per treballar el tercer txacra

Un exercici per treballar el segon txacra

Un exercici per treballar el primer txacra

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Nusos que es poden desfer

Dins del nostre sistema de txacres (vàlvules energètiques que distribueixen l’energia vital per tot l’organisme), el quart, a l’alçada del cor i al centre del nostre cos subtil, és potser el més complex.

Quan l’energia hi discorre de forma correcta ens acceptem, som confiats, compassius, forts a nivell emocional i deixem que tant els altres com les experiències viscudes ens arribin al cor. El perdó i l’amor incondicional esdevenen indispensables perquè aquest txacra, anomenat anahata, deixi que l’energia segueixi, sense bloquejos, el seu camí cap als txacres superiors.

Si no es troba equilibrat, ens mostrem dispersos, sense tocar de peus a terra, aïllats i podem arribar a ser possessius, gelosos o egoistes.

Aquest exercici us ajudarà a fer que flueixi de forma adequada. El podem repetir sempre que ens sentim afligits o tensos.

- Seieu còmodes, en una cadira o en un coixí a terra, amb l’esquena ben recta.

- Tanqueu els ulls i intenteu visualitzar el vostre cor com una massa de cordills entortolligats, que representen les vostres emocions negatives o velles ferides.

- Esbrineu si aquests filaments es troben units a persones, experiències o objectes que us van causar dolor en algun moment de la vostra vida.

- Imagineu que comenceu a desenredar-los, a desfer nusos. Mentre us n’ocupeu d’un potser n’hi ha d’altres que s’aniran afluixant o que es deslligaran sols.

- A mesura que aneu endreçant aquest enrenou us sentireu més alleujats i relaxats, amb menys embolic mental.

Va escriure Dickens: “El cor humà és un instrument de moltes cordes: el perfecte coneixedor dels homes les sap fer vibrar totes, com un bon músic”.

Un exercici per treballar el tercer txacra

Un exercici per treballar el segon txacra

Un exercici per treballar el primer txacra

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Menjar amb consciència

Si sentiu que no us valoren com us mereixeu, us manca confiança, força de voluntat i autoestima o sou massa crítics/es i/o perfeccionistes, potser el vostre tercer txacra es troba desequilibrat o bloquejat.

Els txacres són vàlvules energètiques que distribueixen l’energia vital pel nostre organisme. El tercer, anomenat manipura i regit per l’element foc, se situa al plexe solar, més o menys a l’alçada de la boca de l’estómac.

Us proposo una meditació gustosa per equilibrar-lo ja que es tracta de menjar amb consciència. Ho podeu fer amb qualsevol plat. 

* Quan el tingueu a punt, desconnecteu de qualsevol distracció (trucades, televisió, ràdio, música).

*Pareu atenció a la respiració, omplint bé la part baixa dels pulmons/abdomen en inhalar.  

* Observeu els colors, les formes, les textures i les olors dels aliments. Si es tracta d’alguna cosa que es pugui menjar amb les mans (com, per exemple, una fruita) agafeu-la per sentir-ne el tacte.

* Preneu-ne un mos i mastegueu. Tanqueu els ulls i concentreu-vos en com és (líquida, tova, cruixent...) i en el seu sabor (dolça, salada, amarga, àcida) i si us resulta agradable. 

* Mastegueu a poc a poc sense pressa per ingerir i percebeu com va canviant. Fixeu-vos en com l’acte de mastegar influeix en el vostre plexe solar. 

* Quan finalment empasseu, sentiu el recorregut de la vianda fins a l’estómac. 

* Finalment, visualitzeu com s’assimilarà i com l’energia d’aquest tercer txacra distribuirà nutrients per tot el cos.

Mediteu així durant uns dies. Diu el Bhagavad Gita, text fonamental en la filosofia hindú: “En el procés de menjar, l’aliment i la persona que el menja són divins. Per tant, menjar és un procés pel qual qui menja fa una ofrena sagrada al diví. I el foc que la consumeix també és diví”.

Si els dos primers txacres tenen a veure amb la supervivència física i emocional aquest esdevé clau a l’hora de créixer i transformar-nos.

Un exercici per treballar el segon txacra

Un exercici per treballar el primer txacra

www.montsemilian.com