El solstici d’hivern arribarà demà dissabte a les 10:30 hores. A l’hemisferi nord, el sol assolirà el punt més baix i viurem el dia més curt de tot l’any. D’ara endavant, els jorns començaran a allargar-se de mica en mica. Ja ho diu el refranyer català: “Per santa Llúcia, allarga un pas de puça, per Nadal, un pas de pardal, per sant Esteve, un pas de llebre, per Any Nou, un pas de bou, pels Reis, un pas d’anyell, i per sant Antoni, un pas de dimoni”.
Aquest moment de l’any ha estat i és celebrat a moltes cultures. A l’antiga Xina, durant el regnat dels emperadors de les dinasties Ming i Qing (1360-1912), adoraven el Cel i els avantpassats i anaven al Temple del Cel per retre homenatge als ancestres i pregar per a les collites, la pau i la prosperitat.
Les cultures germànica i escandinaves van instaurar el Yule, que es va anar ampliant fins a durar 12 dies, un període considerat sagrat perquè transcorre entre el solstici i l’inici del nou any. Part de la tradició consistia a cremar un tronc i escampar-ne les cendres pels camps com a símbol de fertilitat. D’aquí prové el dolç tronc de Nadal.
Les Saturnals romanes van esdevenir el Nadal. Aquestes festes se celebraven sota la llum de torxes i espelmes per acomiadar el període més fosc de l’any i donar la benvinguda al naixement del Sol el 25 de desembre, data del solstici segons el calendari julià. Durant set dies, es menjava i bevia de forma abundant amb motiu de l’acabament de les tasques al camp i la sembra d’hivern.
Hi ha
una meditació taoista que aprofita l’energia nova del solstici d’hivern. Serveix
per acomiadar, amb agraïment per tot el que ens ha portat i els aprenentatges
rebuts, l’energia de l’any que és a punt de finalitzar. També per plantar les
llavors dels nous propòsits. Desitjo que aquesta energia us sigui propícia.
www.montsemilian.com