Més enllà del Feng Shui: La pau al vent

Avui fa una setmana vaig participar en una iniciativa impulsada per una amiga meva, l’artista María Eugenia Manrique, especialista en cal·ligrafia i pintura tradicional xineses.

L’activitat, anomenada Acció per la Pau i inspirada en la tradició oriental del Tanabata, consistia en què tothom que s’hi volgués afegir escrivís la paraula “pau” en un paper. Vora cinc-cents se’n van penjar al Jardí del Silenci, un racó ple de bellesa i calma en ple barri de Gràcia de Barcelona, al carrer de l’Encarnació, número 62. En podeu veure alguns a la imatge.

Segons Manrique la proposta unia art, natura i espiritualitat amb la finalitat d’ “evocar la pau com un estat interior i obrir un espai compartit de silenci que ens convoqui a la calma i a l’esperança”.

M’encanta perquè, més enllà de parlar de la pau en determinats conflictes (especialment aquells en què els mitjans fan incís mentre que n’obvien molts altres), es tracta d’una forma d’estar en el món per conviure a través de l’amor i la compassió.

El Tanabata té les seves arrels en una llegenda xinesa molt antiga, la d’Orihime (la Teixidora) i Hikoboshi (el Pastor) —equivalents a les estrelles Vega i Altair. Segons el mite, aquests dos amants només poden retrobar-se un cop l’any, la nit del setè dia del setè mes lunar, quan un pont d’ocells els permet creuar la Via Làctia.

La tradició radica en escriure desitjos en petits papers de colors (tanzaku) i penjar-los en branques de bambú decorades amb cintes i ornaments. Després, sovint aquestes branques es deixen anar en un riu o es cremen, per enviar els desitjos al cel.

Celebra la unió, la constància i la connexió entre el cel i la terra i, també, esdevé una festa d’esperança i renovació, ja que cada any els desitjos representen nous propòsits o somnis. El somni dels qui vam ser-hi els dies 10, 11 i 12 és que hi hagi pau a tots els cors, a totes les llars i a tot arreu. Que així sigui.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Luxe o necessitat

Una de les definicions de la paraula “luxe” que ens ofereix el Diccionari de l’Institut d’Estudis Català (DIEC) fa així: “Cosa supèrflua”.

Més d’una vegada persones que m’han encarregat estudis de Fengshui m’han dit que per a elles aquest servei suposava un luxe. No hi estic massa d’acord i per una raó molt senzilla. De la mateixa manera que ens agrada saber que un habitatge compta amb una certificació que garanteix que ha estat construït en base a unes normes que en garanteixen la salubritat i la seguretat (o almenys així és en teoria i d’acord amb els coneixements del moment), mai no està de més haver tingut en compte la mil·lenària saviesa d’aquesta disciplina xinesa.

Segons aquesta, les edificacions contenen energies -invisibles però que ens condicionen més que no ens pensem- que ens fan viure determinades experiències: algunes favorables i d’altres no tan convenients. Així mateix, la manera com distribuïm els espais ens pot ajudar a viure-hi millor. Treballar aquests aspectes en beneficia els habitants pel que fa a salut, relacions i prosperitat.

De fet, si mai us heu canviat de casa, intenteu recordar quins canvis vau experimentar en la vostra vida amb aquella mudança. De segur que molts van ser ocasionats per factors externs, però d’altres, sense cap mena de dubte, van venir determinats per l’energia del lloc. No ens hi acostumem a fixar i, tanmateix, crec que resulta rellevant fer-ho.

El mot “luxe” té d’altres accepcions, com “bé l’adquisició del qual només es fa efectiva en quantitats significatives a partir de determinats nivells d’ingressos relativament elevats”. Us diré que tampoc és el cas. La inversió que suposa un estudi de Fengshui, almenys pel que fa a mi, esdevé una minúcia al costat del que et pot costar comprar un pis, contractar una mudança o demanar un pintor que et deixi les parets com noves. Definitivament, un estudi professional de Fengshui esdevé ineludible.

www.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui: El color de l'any (2)

El Pantone Color Institute treballa en recerca i tendències del color i des de l’any 2000 determina quin és el color de l’any.

Hi treballen directors creatius i experts en color: persones amb formació en disseny, psicologia, moda i arts visuals. També, sociòlegs i caçadors de tendències, que viatgen i observen els moviments socials, culturals i mediàtics per captar l’estat d’ànim global. I especialistes tècnics, que asseguren la precisió i la reproductibilitat dels colors en les indústries gràfiques, tèxtil i digital.

Leatrice Eiseman (https://leatriceeiseman.com) n’és la directora executiva del Pantone Color Institute i sovint és anomenada “la dona que decideix el color del món”.

Aquests són els tons escollits des del seu inici:

• 2000 – Cerulean Blue: calma i serenitat davant el nou mil·lenni.
• 2001 – Fuchsia Rose: vitalitat i energia.
• 2002 – True Red: passió i confiança.
• 2003 – Aqua Sky: optimisme refrescant.
• 2004 – Tigerlily: barreja de taronja i vermell, energia creativa.
• 2005 – Blue Turquoise: inspiració tropical i evasió.
• 2006 – Sand Dollar: consciència ecològica i sostenibilitat.
• 2007 – Chili Pepper: audàcia i poder.
• 2008 – Blue Iris: espiritualitat i misticisme.
• 2009 – Mimosa: esperança i optimisme econòmic.
• 2010 – Turquoise: harmonia i connexió amb la natura.
• 2011 – Honeysuckle: coratge i vitalitat.
• 2012 – Tangerine Tango: energia i calidesa.
• 2013 – Emerald: renovació i prosperitat.
• 2014 – Radiant Orchid: creativitat i inspiració.
• 2015 – Marsala: estabilitat i sofisticació terrenal.
• 2016 – Rose Quartz & Serenity (primer any amb 2 colors): equilibri entre femení i masculí, calma i amor.
• 2017 – Greenery: renaixement i consciència ecològica.
• 2018 – Ultra Violet: espiritualitat i visió futurista.
• 2019 – Living Coral: connexió humana i naturalesa marina.
• 2020 – Classic Blue: confiança i resiliència.
• 2021 – Ultimate Gray & Illuminating (groc): força i esperança en temps difícils.
• 2022 – Very Peri: creativitat i transformació digital.
• 2023 – Viva Magenta: valentia i vitalitat.
• 2024 – Peach Fuzz: suavitat, benestar i humanitat.
• 2025 – Mocha Mousse: lleugeresa i confort. 

Encara no és oficial el color de l’any 2026, però els experts apunten que ho podria ser el Verd Blau Transformador, una barreja de blau i verd aquàtic, amb una energia fresca i vibrant que representa la diversitat de la natura i el canvi.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El color de l'any (1)

Deia Wassily Kandisky (pintor rus, 1866-1944) que “el color gaudeix d’un poder que influeix directament sobre l’ànima”. El mateix deu pensar l’empresa Pantone LLC, l’autoritat mundial en estandardització del color per a la indústria gràfica, tèxtil i del disseny. Va ser fundada el 1963 als EUA per Lawrence Herbert, que va desenvolupar el sistema Pantone Matching System (PMS) per regularitzar el color a nivell global.

Un seu departament intern, el Pantone Color Institute, integrat per especialistes en color, tendències i psicologia, tria des de l’any 2000 l’anomenat “color de l’any”.

L’objectiu inicial d’aquesta iniciativa era oferir una guia a dissenyadors i indústries creatives sobre quin color tindria més ressonància cultural i comercial en els mesos següents. Amb el temps ha esdevingut una eina poderosa de predicció de tendències i des de llavors cada any Pantone proposa un color que busca capturar l’“esperit del temps”. Així, el resultat final acaba convertint-se en una icona cultural i emocional que influeix en moda, decoració, disseny gràfic, publicitat i fins i tot productes de consum.

El primer Pantone Color of the Year va ser el Cerulean Blue (Pantone 15-4020), un blau clar, fresc i serè. Es va triar com a color del mil·lenni perquè evocava calma, confiança i reflexió en un moment de canvi històric com era l’entrada al segle XXI.

El color de l’any 2025 és el Mocha Mousse, un marró càlid amb matisos vermellosos o malves que recorda el postre batut al qual fa referència.

Segons Pantone, evoca lleugeresa (d’aquí “mousse”) i apel·la a encarar les experiències, comprendre la importància dels petits plaers i viure el present. Evoca el confort: un caprici dolç, un passeig per la natura.

Continuarà...

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Nascut sota una prunera

“Aquell que obté una victòria sobre un altre home, és fort; però qui obté una victòria sobre si mateix, és poderós”. “Un arbre enorme creix d’un brot petit. Un camí de mil milles comença amb una sola passa”.

Aquestes sàvies afirmacions s’atribueixen a Laozi, considerat un dels fundadors del taoisme, una filosofia nascuda a la Xina l’objectiu màxim de la qual és assolir la comunió màxima amb la natura en tant que els éssers humans en formen part.

També se li atribueix una de les obres més representatives d’aquest pensament, el Daodejing (o Llibre de les mutacions), que ha influït en el pensament de l’Àsia Oriental durant més de dos mill anys i, per descomptat, també a Occident des de la seva difusió al segle XX. L’any 1960 Richard Wilhem el va traduir del xinès a l’alemany i va comptar amb un pròleg de C.G. Jung. La primera edició en castellà al 1977 venia precedida per un poema de Jorge Luis Borges.

El cas és que la biografia de Laozi es difumina en la llegenda i la primera dificultat es troba en intentar situar-lo cronològicament. Es creu que va viure al segle IV a. C., però la tradició xinesa afirma que ho va fer dos segles després. Segons aquesta tendència hauria nascut a la prefectura de Ku, en un petit poble i sota una prunera.

Contemporani de Confuci, doncs, hauria treballat com a arxiver a la biblioteca imperial de la cort de la dinastia Zhou. Quan va ser cessat del seu càrrec, es creu que va partir amb el seu búfal d’aigua cap a l’estat de Qin i s’esvaní al desert. Sigui com sigui sempre ha estat respectat en la cultura xinesa. Els taoistes el consideren una emanació del Tao; els seguidors de Confuci, un filòsof admirat i, la gent del poble, gairebé un sant.

Hi ha una llegenda que explica que la seva gestació va durar 81 anys, el nombre que correspon a la quantitat de capítols de què consta el Daodejing i que va néixer amb el cabell blanc i el rostre tan arrugat com el d’un ancià.

És tracta d’un personatge de ficció per conferir una aura de misteri al text? Un pseudònim darrere el qual s’amaga algun escriba o un grup de taoistes esotèrics? No ho sabem del cert. Tanmateix, el seu llegat encara perdura.

www.montsemilian.com

Fengshui, astrologia xinesa i creixement personal

Més enllà del Feng Shui: El camí dels savis

A la filosofia taoista hi ha un precepte fascinant que tot sovint s’interpreta de manera errònia: Wu wei, que se sol traduir per “no acció”. Contra el que pot semblar, no convida pas a la immobilitat absoluta sinó a aprendre a fluir sense forçar. És, per tant, l’art de deixar que les coses segueixin el seu curs natural, de no lluitar contra el corrent sinó de deixar-se guiar, com fa l’aigua d’un riu que, en lloc d’oposar-se als obstacles, els envolta sense resistència per continuar el seu camí. En definitiva, consisteix en actuar en sincronia amb la vida per tal que l’harmonia universal es manifesti.

No oblidem que la visió del món del taoisme, filosofia ancestral nascuda a laXina, consisteix a seguir l’anomenat “camí del Tao”; això és, assolir la comunió màxima amb la natura, “essent com l’aigua que llisca cap al seu objectiu sense esforç”.

Al capítol 3 del Tao Te Qing, la seva obra més representativa, llegim: “Practica el no fer i tot es posarà en ordre”. En aquest llibre, wu wei es descriu com el camí dels savis: guiar sense imposar i fer sense apropiar-se del resultat.

El taoisme ens recorda que el món es regula per si mateix quan no hi intervenim de manera forçada. Si l’apliquem a la vida quotidiana, ens convida a:

* Seguir el ritme natural: treballar, descansar, relacionar-se i prendre decisions en coherència amb el temps i l’energia, no amb presses ni resistències.

* Fluir amb els canvis: adaptar-se a les circumstàncies en lloc de voler-les controlar.

* Deixar anar la rigidesa del “jo vull” i obrir-se al que és adequat en cada moment.

I sense voler imposar res, de fet, es fa molt. Com deia Alan Watts (1915-1973), filosòf, escriptor, etc., que va dedicar gran part de la seva vida a l’estudi de les religions: “Wu wei no significa no fer res, sinó créixer amb el corrent de la vida com ho fa un arbre, sense esforç artificial.”

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Rellotges d’encens

A l’estiu, el rellotge s’atura. Els dies s’allarguen, la llum dilueix les presses i, tot d’una, el temps ja no esdevé un xiulet que ens mana. En canvi ara, al setembre, les hores ens tornen a imposar el seu ritme i cal ballar-ne al compàs, però no sempre ha estat així.

A l’antiga Xina el temps es vivia com un cicle i no pas com una cursa i es trobava vinculat als cicles naturals. No endebades, fa més de 2.000 s’hi va crear un marc conceptual basat en el camí del Sol per assenyalar el pas del temps al llarg de l’any: els 24 termes solars. L’any 2016 la UNESCO els va declarar patrimoni immaterial de la humanitat.

Aquest sistema no només servia de guia per a l'agricultura, perquè alertava els camperols dels canvis de temperatura i els indicava plantar a la primavera i recollir a la tardor, sinó que també marcava la pauta de les tradicions.

Pel que fa a les hores, les mesuraven de forma creativa i disposaven de diferents tècniques: rellotges de sol (gnòmons), d’aigua (clepsidres), d’encens (que cremaven una corda amb marques mentre perfumaven l’ambient) o de sorra.

Si els rellotges d’encens xinesos s’associaven al temps de meditació, a Occident, durant l’Edat Mitjana, la vida es regia per les hores canòniques, que determinava els moments de pregària.

Avui, en canvi, vivim lligats al tic-tac, presoners no de l’espiritualitat sinó del dia a dia. Tanmateix, com deia Jean Cocteau, “Els rellotges maten el temps. El temps ja és mort quan sona el tic-tac” .

A partir d’ara, quan consulteu els vostres rellotges, penseu en l’encens que es consumeix lentament. I pregunteu-vos: controlo el temps o ell em controla a mi?

www.montsemilian.com