Feng Shui: Aquí hi ha gat amagat

Avui us proposo un misteri: el de l’anomenat “gat xinès de la sort”, que ni és gat ni xinès.

Anem per parts. Hi ha un provebi xinès que diu que un gat es frega les orelles abans que plogui. No sé si reflecteix la realitat però, amb el ritme de precipitacions que portem, us convido a fixar-vos-hi a la propera oportunitat. El que sí és cert és que ha provocat aquesta confusió perquè, com que la figura decorativa en qüestió sembla que es toca l’orella, s’ha tendit a pensar que és xinès.

En realitat hi ha una llegenda que situa el seu origen al segle XVII, al Japó. Un senyor feudal surt a caçar, arrenca a ploure i es refugia al bosc. A la vora, hi ha un temple molt modest en què hi viu un monjo amb pocs recursos amb la companyia de la seva gata. El senyor veu com la mixeta, des de l’entrada del temple, li fa senyals amb la pota perquè s’hi acosti. El senyor hi va, per a fugir de la tempesta, i en arribar a recer, un llamp cau just al lloc on era quan la gata el cridava. Agraït, va ocupar-se per sempre més de garantir que al monjo i a la seva mascota no els faltés mai el necessari. Quan la gata va morir, li va fer un monument commemoratiu, l’origen del Maneki Neko, que és com es diu aquest animalet que es troba a l’entrada de molts locals comercials i que se sol posar per a atreure clients.

Hi ha un codi de significats segons la pota que aixequi. Si es tracta de la dreta, es diu que atreu els diners; l’esquerra porta visites.

També, segons el color. Blanc, taronja o negre serveix per a donar sort als viatgers. El vermell fa fugir els mals esperits. El rosa ajuda a trobar l’amor. El verd parla de salut i el blau, de visites. El més usat és el daurat, per a la fortuna dels negocis.

Aclarit el misteri del gat xinès que és gata japonesa, en lloc d’acabar parlant de comiats, ho faig amb el gest simbòlic d’una poteta que, en realitat, sempre dona la benvinguda.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Un camí llarg comença amb una passa

Fa uns dies algú que em va preguntar què és el taoisme em va fer adonar que, tot i que sempre introdueixo el fengshui dient que s’emmarca en el corrent de pensament taoista, poques vegades explico en què consisteix aquesta filosofia.

Segons els estudiosos, el taoisme (o daoisme, segons com es triï transliterar la paraula original xinesa) és en realitat tres coses diferents: una escola filosòfica, una família de moviments religiosos de l’època de la dinastia Han i la religió tradicional xinesa.

En aquest article parlo de la primera d’elles, que va néixer a la Xina pels volts segle IV aC. Es basa en el Daodejing (o Tao-teking), també anomenat El clàssic del camí i la seva virtut, Llibre de les mutacions o Llibre dels canvis, una obra atribuïda a Lao Tse (o Laozi).

Aquest text ha influït en el pensament de l’Àsia Oriental durant més de dos mil anys i, per descomptat, també a Occident des de la seva difusió al segle XX.  L’any 1960 Richard Wilhem va traduir-lo del xinès a l’alemany i va comptar amb un pròleg de C.G. Jung.  La primera edició en castellà és de 1977 i ve precedida, a més, d’un poema de Jorge Luis Borges.

Al taoisme s’atribueix el que jo crec que deu ser un dels primers, si no el primer, llenguatge binari de la història: els conceptes de Yin i Yang, dues forces oposades i complementàries que tot ho conformen i defineixen. El Tao és l’energia superior que les conté i Laozi s’hi refereix dient que “existia abans del Cel i de la Terra”.

Tao (o Dao) vol dir “camí”, una via que cal transitar deixant fluir els esdeveniments i adaptant-se als canvis. El pensament taoista se centra en el “no fer” com a llei de la natura. Aquesta no acció no vol dir ni apatia ni passivitat sinó en com s’entomen els esdeveniments de la vida, talment com un riu que segueix la seva llera prenent la forma que adopta cadascun dels seus racons. “El savi busca no buscar”, esciu Laozi. “El savi s’adapta a les transformacions”, diu Chuang Tzu (segles III-IV aC).

També, l’ètica taoista aconsella moderació, compassió i humilitat, virtuts anomenades les “tres joies del Tao”. “Viu en el respecte per tots. Reuneix a tots en el teu esperit” (Laozi).

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui viscut: 3 encerts en una cuina

Fa pocs dies proposava, a les xarxes, aquestes dues imatges de cuines per a demanar comentaris sobre elles des del punt de vista del fengshui.

Alguns comentaris (gràcies per participar!) apunten a espai desaprofitat, manca de llum, manca d'element fusta i a detalls que no agraden. 

Veritablement, cal dotar les llars de llum natural.

Pel que fa a l'ús de l'element fusta cal estar atents a veure què diu un estudi de fengshui aprofundit, perquè ens permetrà saber quins elements convenen a una estança. En aquest cas, no disposem aquesta informació.

Per a trencar una mica el motlle, m'agradaria opinar sobre aquestes cuines fent èmfasi en allò que és correcte:

- Les piques són sota la finestra, com s'aconsella segons l'Escola de la Forma o Paisatge.

- Hi ha separació més que suficient entre les piques (element aigua) i els fogons (element foc). Si no fos així, caldria posar una mica d'element fusta entre una zona i l'altra.

- No es barreja la zona de cuinar amb la de rentar roba (si més no, la rentadora no es veu, la qual cosa ja fa el fet; si no es veu, no hi és).

- Les escombraries no són a la vista. El cubell o cubells deuen ser amagats. En fengshui es diu que cap on va l'atenció, va l'energia. 

Fins aquí, els encerts. Si voleu detectar-ne alguna mancança, llegiu aquest article.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: Nova vida

Aquesta setmana he descobert un concepte japonès: el de mitate.

Tot i que prové de la literatura per a descriure una tècnica d’escriptura de poemes de les tradicions japonesa i xinesa, consisteix en fer servir un objecte no per a l’ús que se li suposa sinó per a un altre de diferent.

Per exemple, a la cerimònia del te, en què objectes quotidians s’empren com si fossin sagrats, per bé que la nova utilitat no cal que sigui necessàriament elevada.

I em ve al cap com els infants, quan juguen, són capaços, dins d’una caixa de cartró, tant de ser dins d’un iglú al Pol Nord, de navegar pel riu Amazones o d’arribar a la Lluna com de baixar amb trineu des d’un cim ben alt.

El dia 5 de juny se celebrava el Dia Mundial del Medi Ambient, un bon moment per a recordar que el millor residu és el que no es genera i que reduir el consum, reciclar i reutilitzar hi ajuden. Aplicar mitate, també.

Així, amb una mica d’imaginació, una màquina de cosir antiga es convertirà en una taula; una maleta vella, en un espai de magatzematge; una copa desparellada, en un petit gerro; una planxa d’abans, en un objecte decoratiu o, fins i tot, en un aguantallibres; i uns càntirs que no s’usen quedaran fantàstics en algun racó d’un jardí, entre plantes.

Un estri pot convertir-se en obsolet, envellir o perdre la seva funcionalitat. Tanmateix, amb un pessic de creativitat se li pot insuflar nova vida i, al mateix temps que se sintonitza amb l’esperit zen, fer de la Terra un món més sostenible.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

Feng Shui personal: Somriure a la vida

Qui no coneix algú que, davant de qualsevol situació, en destaca, només, els aspectes negatius, que sempre té a punt una crítica i poques vegades un agraïment; en definitiva, que fa de la queixa la seva bandera. Val a dir que no m’estic referint a les persones que realment pateixen greus problemes sinó a les que no són capaces de valorar res.

Sense anar més lluny, a les xarxes sovint s’observa que hi ha qui, davant de les publicacions dels altres, sempre té alguna cosa a dir per a demostrar que tothom fa les coses mal fetes excepte ell mateix. No parlo d’aportacions constructives sinó de comentaris plens d’ira i, en alguns casos, fins i tot de mentides.

Si bé és normal i lícit que tothom, en algun moment, se senti malament, s’ha de tenir en compte que les emocions negatives mai no ens afavoreixen, ni a nosaltres ni als qui ens envolten.

Segons el taoisme (i deixant de banda d’altres disciplines que també toquen aspectes similars), sentiments com la por, la tristesa, la ràbia, l’enveja, l’odi o el ressentiment perjudiquen la nostra energia i, en conseqüència, la nostra salut de la mateixa manera, que les vibracions de l’amor incondicional i l’alegria la milloren.

No es tracta, però, de viure al país de la piruleta i no permetre’s mai estar trist o enfadat, perquè la vida ens porta mals moments i cal ser conscient de com ens sentim i deixar que el temps faci la seva feina. Ara bé, tampoc no cal veure-ho tot des del costat fosc ni adoptar un comportament destructiu. Sense ser uns babaus ingenus és possible, potser, intentar canviar la lent de l’objectiu.

En qualsevol cas, mirar la vida als ulls amb un somriure i donar-li les gràcies sempre ajuda. Si més no, abocar porqueria sobre els altres no deu ser el millor camí.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

Feng Shui personal: L'ego espiritual

Fa temps que em volta pel cap un tema sobre el qual escriure i, l’altre dia, tot escoltant una entrevista a Ramiro Calle, em vaig acabar de decidir.

Calle parlava de l’anomenat ego espiritual. Ell és escriptor, mestre de ioga i de meditació, pioner en la divulgació a Occident de l’espiritualitat oriental i especialista en psicología oriental y psicoanálisi.

L’ego, en psicologia i en antropologia, es refereix a allò que constitueix l’individu conscient de la seva pròpia identitat i de la seva relació amb l’entorn. Esdevé un punt de referència pel que fa a tots els fenòmens que ens envolten. Ens pot ajudar a créixer i a evolucionar o ens pot portar a ser destructius i, fins i tot, autodestructius.

El terme “ego espiritual” posseeix connotacions pejoratives. S’aplica a totes aquelles persones que, essent d’alguna manera espirituals, es creuen superiors i aparenten falses qualitats, com ara la desafecció.

Segons Calle, hi ha qui “predica però no practica” i posa alguns exemples, entre els quals personatges molt coneguts com Gandhi o Santa Teresa de Calcuta.

Afirma que resulta lícit estar satisfet d’un mateix, si és el cas. El problema consisteix, i esmenta el “síndrome de la tarima”, en voler fer veure que s’és el que no s’és També, intentar de fer creure els altres, quan no és així, que s’ha assolit la perfecció, que es posseeix la veritat absoluta, que tot es fa per altruisme. I, el que és pitjor, considerar els altres com a éssers inferiors.

Assimilar espiritualitat a perfecció, doncs, potser no és el més adient ja que tots som al mateix mar tot i que en diferents vaixells. Hi reflexiono sovint.

Mentre preparava aquest article, he trobat un refrany per a il·lustrar-lo que m’ha fet gràcia: “No te alabes tanto, si quieres llegar a santo”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: El pes de les herències

A l'article anterior parlo de quines coses, segons el fengshui, no hauríem de tenir mai a casa. Sense assenyalar cap objecte en concret, vaig posar l’atenció en els aspectes simbòlics, a voltes ben subjectius, i en l’ordre i la neteja.

Avui vull fer incís en les pertinences que han estat d’altres persones, ja que n’acumulen l’energia. Això que pot semblar tan estrany i esotèric ens resultarà més familiar si pensem que moltes vegades valorem les persones en funció de si desprenen o no una bona energia.

Es tracta de quelcom subtil, que no es veu però que es nota. És més, cada vegada que ens amoïnem, que ens enfadem, que envegem, que ens trobem malament, que ens posem tristos o que tenim por generem una energia densa, de baixa vibració, que no resulta gens favorable. No em refereixo ni a res paranormal sinó a un fet més normal del que sembla.

Imagineu, doncs, alguna cosa que hagi estat d’algú, com ara un anell, i que l’hagi fet servir durant molt de temps. Al llarg dels anys, aquesta joia s’haurà impregnat de moltes de les emocions negatives que la seva propietària ha anat experimentant, encara que aquesta fos una bellíssima persona. Es recomana fer-ne una bona neteja energètica. Hi ha moltes maneres de dur-la a terme.

Si es tracta de mobles antics, a banda de buidar-los i treure’n la pols a fons (per exemple, amb un drap humitejat amb aigua amb la qual s’han barrejat unes gotes d’amoníac), sempre va bé cremar herbes i que el fum hi arribi bé. Es pot fer servir romaní o d’altres barreges més específiques.

Exposar a la intempèrie allò que es vulgui netejar, de manera que prengui tant el sol com la lluna, és un altre recurs; per exemple, en el cas dels miralls. L’encens també esdevé una aposta segura.

Així és que els estris que s’hereden, a més del seu valor econòmic i sentimental, també afegeixen un pes que cal tenir en compte.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: El poder dels símbols

Una pregunta que em plantegen sovint és si, segons el fengshui, hi ha algun objecte que no hauríem de tenir a casa.

Pel que fa als objectes decoratius, cal que en fem una revisió des del punt de vista més objectiu possible, tot fixant-nos en què representen i si aquesta simbologia ens convé. Per exemple, un quadre que retrati la soledat, la tristesa o la pobresa no resulta gaire recomanable. L’ésser humà és un animal simbòlic i tot allò que veiem ens condiciona de forma inconscient. Cal retroalimentar-nos amb imatges que corresponguin als nostres desitjos i objectius.

Fet aquest repàs objectiu, no està de més fer-ne també un de subjectiu, perquè allò que no és bo en general pot esdevenir adequat per a nosaltres. Una col·lecció d’art tribal africà s’assimila a amagar-se, a lluitar, a fer por; en definitiva, a conflicte. Ara bé, si  pertanyéssim a aquesta cultura, ens connectaria amb les nostres arrels i aquesta connotació esdevé positiva.

Per tant, per saber què resulta adient o no per decorar casa nostra, cal observar i decidir amb una mica de criteri. Fotografies que representen una mala època o un mal dia? Objectes que ens va regalar algú amb qui hem acabat barallats? Millor no.

D’altra part, tampoc no s’aconsella ni el desordre, ni la brutícia acumulada, ni tot allò que està trencat o que no serveix. Si ho revisem i ens en desfem, per descomptat que guanyarem espai, però també activarem una energia que desbloqueja i obre camins. Això sí, buidem d’una forma sostenible, donant o reciclant. El fengshui treballa amb l’energia de la terra i cal ser respectuosos amb ella.

“Hay que cuidar y guardar la madre tierra para que nuestros hijos y nuestros nietos sigan percibiendo sus beneficios.” (Rigoberta Menchú)

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: Els cavalls del destí

Us vull explicar una història que es troba publicada dins del llibre Cuentos de los sabios taoístas (recull a càrrec de Pascal Fauliot, editat per Paidós).

Un camperol molt humil (adapto del castellà) vivia al Nord de la Xina, molt a la vora de la zona que tot sovint era envaïda per les hordes nòmades.

Un dia de festa, va tornar de la fira amb una euga magnífica que havia comprat amb els estalvis que havia reunit durant els darrers cinc anys. Pocs dies després, l’euga es va escapar i tots els seus veïns el venien a consolar i a exclamar-se de la seva mala sort. Tanmateix, el nostre protagonista deia: “Els núvols tapen el sol però també porten la pluja. De vegades, una desgràcia també genera un benefici. Ja es veurà”. 

Alguns mesos més tard, l’euga va tornar, embarassada i acompanyada d’un fantàstic semental. Els vilatans van reconèixer: “Tenies raó. Vas perdre un cavall i ara en tens tres!”.

L’home només tenia un fill que, aficionat a muntar, va domar el cavall amb tan mala fortuna que, un dia, en va caure i es va ferir una cama. El seu pare, tan filosòfic com sempre, afirmava: “Calamitat o sort, mai se sap”. I, al cap d’un parell de setmanes, els joves del poble van haver de mobilitzar-se per anar a lluitar contra tribus invasores i molt pocs en van tornar amb vida. Tan sols el fill del pagès se’n va lliurar, gràcies a la seva lesió.  

Diuen que “no hay mal que por bien no venga”. Tant de bo sempre que passem per una situació complicada o per un problema greu, poguéssim veure la nostra vida amb un objectiu que abarqués anys enllà. En moltes ocasions, si arribéssim a veure el futur, entendríem el patiment present com una anècdota, com un mal necessari que ens condueix a un moment en què tot el viscut adquireix sentit. I és que, de vegades, algun esdeveniment que ens ho fa passar malament ens obliga a fer canvis que, a la llarga, ens beneficien. Mai no hem de s’ha de perdre l’esperança.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: Observar des del cor

Shunmyo Masuno, a L’art de la senzillesa. Les 100 ensenyances d’un monjo zen per a una vida calmada i feliç (editat per Rosa dels Vents), dedica un capítol a oferir consells per a fer que qualsevol dia sigui el millor de tots.

Gairebé tots esdevenen feliçment útils. En trio un per a avui: “Sigues aquí ara”. No endebades, se sol dir que qui viu sempre pendent del passat tendeix a la depressió i qui viu patint pel futur sofreix d’ansietat.

De fet, l’ahir no existeix i el demà tampoc. El primer ja ha marxat i el segon sempre ha d’arribar. Quan creiem que ho fa, ja tornem a ser en present. L’aquí i ara és veritablement l’únic que experimentem en tot moment.

Quan començàveu a llegir aquest article, éreu els vosaltres del passat i, quan l’acabareu, sereu els del futur. Paradoxalment, sigui com sigui, mai deixeu de ser els del present.

Emily Dickinson (poetessa estatunidenca, 1830-1886) va escriure: “Per a sempre està compost d’ares”.

Una manera de viure en present essent-ne conscients és meditar. Quan ho fem, calmem la ment i posem l’atenció en l’instant precís en què som. Tanmateix, es tracta d’experimentar des del cor i no des del cervell.

Justament, en japonès, el concepte “meditar” s’expressa mitjançant un ideograma que uneix el símbol que vol dir “observar” amb el que vol dir “cor” (del llibre Palabras con corazón, de María Eugenia Manrique).

Si ens sentim oprimits o desanimats en aquesta quarentena forçosa, aquesta frase de Charles Dickens ens pot ajudar a centrar-nos. Diu: “Reflexiona sobre les teves benediccions presents, de les quals tothom en posseeix moltes; no sobre les teves penes passades, de les quals tothom en té algunes”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: L'espurna del cor

Des que va començar el confinament, i suposo que a molts de vosaltres també us passa, rebo força missatges dels meus contactes de Whatsapp amb reflexions sobre el tema.

D’entre totes ells, em va cridar l’atenció un text anònim amb la teoria que les condicions en què es viu la quarentena, on i amb qui es passa, és just la lliçó que la nostra ànima necessita en aquest moment. No es tracta de casualitat, doncs, sinó de causalitat.

Posa alguns exemples i aquests en són una petita mostra. Hi ha qui està convivint amb qui era a punt de separar-se; d’altres persones, amb elles mateixes; o amb seus pares amb qui no mantenen una bona relació.

I ens proposa preguntar-nos quina lliçó ens està oferint aquesta situació. Potser, com assumir casa nostra o l’educació dels nostres fills o arribar a la conclusió que podem sentir-nos lliures tot i estant tancats/des. A cadascú, segons el seu cas concret. Per pensar-hi.

Adonar-se d’això, potser, ens pot fer més fàcil la situació que estem vivint. En definitiva, comprendre el que la vida ens diu en un moment donat, ara i sempre, ens ajuda a viure d’una manera més conscient.

En japonès, l’ideograma que significa “adonar-se” prové de la combinació del caracter que vol dir “cor” i del que representa “espurna”. Així, segons aquesta cultura, “adonar-se” equival a “prendre consciència de l’espurna que brolla del cor”.

Trobareu aquest exemple, i molts més conceptes que parteixen del concepte de “cor”, al llibre Palabras con corazón, de María Eugenia Manrique (Kairós).

Manllevo d’ella, també, aquesta cita: “Ningú no s’il·lumina fantasiejant figures de llum, sinó fent conscient la seva foscor” (Carl Jung).

La lliçó apresa, tal vegada, ens servirà per enllumenar el nostre camí.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: Un paisatge particular

Per als qui no ho sabeu, fa un parell d’anys vaig crear un grup de meditació al Pla de Santa Maria i, en temps de confinament, estic oferint sessions de meditació guiada, gratuïta, des del meu Facebook. Així, tots els dilluns i els dijous, de 17 a 17:30 hores, dediquem una estona a tenir cura de la nostra ment.

Meditar consisteix a aquietar la ment. No es tracta de deixar-la en blanc sinó de calmar el soroll que sol fer el cervell (deures, preocupacions...)

Segons el Yogui Bajan (mestre de ioga i fundador, l’any 1969, de l’ONG 3HO -Healthy, Happy, Holy Organization- reconeguda com a ONG per l’ONU):

- 3 minuts de meditació equilibren el camp electromagnètic.

- 11 minuts canvien el sistema glandular.

- 31 minuts permeten els fluïds del sistema glandular arribar a totes les cèl·lules de l’organisme.

- 62 minuts modifiquen la matèria gris del cervell

- Dues hores i mitja renoven totes les cèl·lules d’una persona.

Us proposo un petit exercici. Vestiu-vos amb roba que no us apreti, seieu còmodes (a terra, damunt un coixí o una estora, o en una cadira) amb l’esquena ben recta.  Tanqueu els ulls.

Respireu de forma pausada i tranquil·la posant l’atenció en inspirar pel nas i treure l’aire per la boca. Mentrestant, afluixeu les tensions del cos.

Sigueu conscients dels pensaments que us aniran arribant per a deixar-los passar, com si marxessin per una porta de sortida.

Després de centrar-vos en la respiració i de relaxar-vos, traslladeu-vos a un paisatge imaginari, el que a vosaltres us vingui de gust. Observeu-ne tots els detalls a 360º: què hi ha, quin temps fa, quina llum l’il·lumina, quins sons s’escolten, quines olors se senten, si estem sols o acompanyats. I gaudiu-ne durant una estona.

Quan ho considereu, retorneu a la realitat i no tingueu pressa en obrir els ulls. Feu-ho quan en sentiu la necessitat.

Observeu com us sentiu; això sí, amb el convenciment que la bellesa del paisatge l’heu creada vosaltres perquè viu dintre del vostre cor.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: Després de la tempesta

Després de l'experiència del confinament, per què no fer una mica de balanç.

Vagi per endavant el meu suport a totes les persones que han perdut algú estimat durant aquests dies, a les víctimes del coronavirus i als seus familiars, a la gent que, pel motiu que sigui, ho està passant malament, i a tothom que treballa a primera línia per posar fi a aquesta pandèmia. També, a tots aquells que fan possible que els serveis essencials segueixin funcionant i que els productes bàsics continuïn estant a disposició de qui els necessiti.

Com escriu Haruki Murakami a Kafka a la platja: “... i un cop la tempesta acabi, no recordaràs com ho vas aconseguir, com vas sobreviure. Ni tan sols estaràs segur que la tempesta ha acabat realment. Però una cosa és segura: Quan surtis de la tempesta, no seràs la mateixa persona que hi va entrar. D’això tracta la tempesta”.

Per descomptat que, quan aquesta crisi acabi no serem iguals com quan va començar. Entre d’altres, potser haurem après a:

-    Ser més agraïts: A la vida, a la terra, a l’aire i al sol; als qui es deixen la pell pel proïsme, als qui es preocupen per nosaltres, a aquells coneguts amb qui no tenim molta relació però que ens envien missatges per saber com estem.

-     Ser més conscients del valor que tenen les coses i del fet que algunes són molt relatives.

-    Pensar més en els altres i en què podem fer per alleujar-los el confinament; cadascú amb allò que sap fer i amb l’ajut de la tecnologia.

-    Adonar-nos que, justament, la tecnologia, ben aprofitada, esdevé una eina extraordinària: Per a transmetre coneixement, per a organitzar trobades a distància de grups d’amics, per a treballar des de casa, per a accedir a un tresor cultural inabastable (museus, concerts, pel·lícules, llibres...)

-   Redescobrir-nos i, si és el cas de compartir habitatge, redescobrir a la nostra família. El nostre comportament, tants de dies tancats, diu molt de com som.

Esdevenir més agraïts, més conscients i més solidaris ens fa millors persones. Quan sortim del confinament serem diferents a com hi vam entrar. I si d’això es tracta?

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: Paraules d'ànim

No fa molt em van fer arribar aquesta faula oriental i m’ha semblat molt oportuna. La transcric a continuació, adaptada del castellà. Diu així:

“Un grup de granotes viatjava pel bosc i, de sobte, dues d’elles van caure en un sot de molta profunditat. Tota la resta es va reunir al voltant del forat.

Quan van veure com de gran n’era la fondària, les granotes de dalt van dir a les dues del fons que, a efectes pràctics, ja es podien donar per mortes.

Tanmateix, les dues granotes no van fer cas dels comentaris de les seves amigues i van començar a intentar saltar fora de la cavitat amb totes les seves forces.

Les altres, mentrestant, seguien insistint perquè ho deixessin córrer.

Finalment, una de les dues va posar l’atenció en el que li deien, es va rendir, es va desplomar i va morir.

En canvi, la granota que encara quedava dins de la fossa va seguir saltant amb gran empenta fins que, finalment, va aconseguir de sortir-ne.

En fer-ho, les altres es van admirar que n’hagués escapat malgrat el que li cridaven. La granota els va explicar que era sorda i que havia pensat que l’estaven animant a esforçar-se més per poder escapar del sot.”

Vèncer la pandèmia de coronavirus esdevé responsabilitat de tots i, a banda de seguir les instruccions que ens donen les autoritats, també podem fer servir les paraules perquè són molt poderoses, ja siguin d’agraïment a tots aquells col·lectius que estan portant el pes de la situació (personal sanitari, transportistes, serveis d’emergències...) com d’ànims a totes aquelles persones que ho estan passant malament.

Una paraula carinyosa a algú que es troba desanimat pot millorar el seu dia. En canvi, una paraula destructiva pot fer molt de mal. La meva proposta és que feu bondat, gaudiu de la família i dels petits plaers de la vida i que us preocupeu dels altres. Truqueu-los, pregunteu-los com es troben i encoratgeu-los. Mai no s’ha de deixar que venci la por.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Sor Hildegarda

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, es va començar a emprar molt el terme “sororitat”, que, tot i que no es troba inclòs, encara, al Diccionari, es defineix a la Viquipèdia com el “lligam estret entre dones basat en el compartiment d'experiències, interessos, preocupacions, etc. en un context social i polític de discriminació en societats patriarcals.” 

Curiosament, la persona que va proposar aquest neologisme va ser l’escriptor Miguel de Unamumo. Prové del llatí soror (“germana”), en contraposició a frater (“germà”), que dona lloc al mot “fraternitat”. La seva idea era crear un terme per a expressar el concepte de fraternitat entre dones.

El significat de soror explica també que a les germanes religioses se les anomeni “Sor”. Avui us vull parlar d’una que va ser molt especial ja que en ella conflueixen la “sororitat” i el fet de tractar-se d’una dona pionera i destacable en molts àmbits.

Em refereixo a Sor/Santa Hildegarda de Bingen (Alemanya 1098-1179), una abadessa benedictina que era científica (metgessa, botànica, zoòloga, mineròloga), escriptora, il·lustradora, predicadora, mística, diplomàtica i compositora.

Es diu que és la primera persona de qui es conserva música escrita i es considera una de les artistes més prolífiques de la música medieval.

També es va dedicar a atendre malalts, escoltar-los i fer recerca de remeis per a guarir-los.  Amb una visió holística del món, va desenvolupar uns mètodes medicinals pels quals era molt coneguda i que avui dia encara fan servir alguns metges austríacs i alemanys.

És considerada protofeminista per la seva visió del paper de la dona en la societat i per la seva manera de fer.

Si us interessa la seva figura, hi ha una pel·lícula anomenada Vision, de la directora Margarethe von Trotta, sobre la seva vida. A més, trobareu fàcilment tant molta de la seva extensa obra escrita com llibres sobre Sor Hildegarda.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com