Us vull explicar una història que es troba
publicada dins del llibre Cuentos de los sabios taoístas (recull a
càrrec de Pascal Fauliot, editat per Paidós).
Un camperol molt humil (adapto del
castellà) vivia al Nord de la Xina, molt a la vora de la zona que tot sovint
era envaïda per les hordes nòmades.
Un dia de festa, va tornar de la fira amb
una euga magnífica que havia comprat amb els estalvis que havia reunit durant els
darrers cinc anys. Pocs dies després, l’euga es va escapar i tots els seus
veïns el venien a consolar i a exclamar-se de la seva mala sort. Tanmateix, el
nostre protagonista deia: “Els núvols tapen el sol però també porten la pluja.
De vegades, una desgràcia també genera un benefici. Ja es veurà”.
Alguns mesos més tard, l’euga va tornar, embarassada
i acompanyada d’un fantàstic semental. Els vilatans van reconèixer: “Tenies
raó. Vas perdre un cavall i ara en tens tres!”.
L’home només tenia un fill que, aficionat
a muntar, va domar el cavall amb tan mala fortuna que, un dia, en va caure i es
va ferir una cama. El seu pare, tan filosòfic com sempre, afirmava: “Calamitat o
sort, mai se sap”. I, al cap d’un parell de setmanes, els joves del poble van
haver de mobilitzar-se per anar a lluitar contra tribus invasores i molt pocs
en van tornar amb vida. Tan sols el fill del pagès se’n va lliurar, gràcies a
la seva lesió.
Diuen que “no hay mal que por bien no venga”.
Tant de bo sempre que passem per una situació complicada o per un problema
greu, poguéssim veure la nostra vida amb un objectiu que abarqués anys enllà.
En moltes ocasions, si arribéssim a veure el futur, entendríem el patiment
present com una anècdota, com un mal necessari que ens condueix a un moment en
què tot el viscut adquireix sentit. I és que, de vegades, algun esdeveniment que
ens ho fa passar malament ens obliga a fer canvis que, a la llarga, ens
beneficien. Mai no hem de s’ha de perdre l’esperança.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada