Calle parlava de l’anomenat ego espiritual. Ell
és escriptor, mestre de ioga i de meditació, pioner en la divulgació a Occident
de l’espiritualitat oriental i especialista en psicología oriental y
psicoanálisi.
L’ego, en psicologia i en antropologia, es
refereix a allò que constitueix l’individu conscient de la seva pròpia
identitat i de la seva relació amb l’entorn. Esdevé un punt de referència pel
que fa a tots els fenòmens que ens envolten. Ens pot ajudar a créixer i a evolucionar o ens pot portar a
ser destructius i, fins i tot, autodestructius.
El terme “ego espiritual” posseeix connotacions
pejoratives. S’aplica a totes aquelles persones que, essent d’alguna manera
espirituals, es creuen superiors i aparenten falses qualitats, com ara la desafecció.
Segons Calle, hi ha qui “predica però no
practica” i posa alguns exemples, entre els quals personatges molt coneguts com
Gandhi o Santa Teresa de Calcuta.
Afirma que resulta lícit estar satisfet d’un
mateix, si és el cas. El problema consisteix, i esmenta el “síndrome de la
tarima”, en voler fer veure que s’és el que no s’és També, intentar de fer
creure els altres, quan no és així, que s’ha assolit la perfecció, que es
posseeix la veritat absoluta, que tot es fa per altruisme. I, el que és pitjor,
considerar els altres com a éssers inferiors.
Assimilar espiritualitat a perfecció, doncs, potser
no és el més adient ja que tots som al mateix mar tot i que en diferents vaixells.
Hi reflexiono sovint.
Mentre preparava aquest article, he trobat un
refrany per a il·lustrar-lo que m’ha fet gràcia: “No te alabes tanto, si
quieres llegar a santo”.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada